L'Opus Dei, el quid de la qüestió en les escoles diferenciades

Junts pel Sí va preservar la seva unitat de vot el 16 de març en rebutjar la retirada dels concerts a les escoles diferenciades com demanava CSQP. El debat es va posposar altra vegada per quan venci la seva vigència

Els arguments contra l’escola concertada i diferenciada s’han centrat principalment en el fet que segregar l’alumnat per sexes va en contra de l’ article 2.m de la LEC 12/2009 i també d’una visió global de defensa de l’escola pública i del seu correcte finançament. Des de les escoles  diferenciades responen que el seu model facilita la igualtat d'oportunitats: elles i ells se senten més desvinculats de les expectatives i rols socials assignats a cada sexe i trien els seus camins professionals amb més independència dels estereotips socials. El 2008, en resposta a l’avantprojecte de la LEC, el  Fòrum d’Educació Diferenciada ja reivindicava que considerar l’educació mixta com a única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes.

Maribel Garcia Gràcia, professora del departament de Sociologia de la UAB, distingeix 7 models d’escola segons si se segrega per sexes, si es realitza totalment o parcialment i si hi ha coeducació o educació sexista. Parlem d’escoles diferenciades i coeducatives quan es plantegen com “un model escolar per al coneixement acadèmic i l’apoderament de les alumnes per així subvertir les desigualtats de gènere des de la diferència”. Així doncs, són escoles on es combina un alt nivell acadèmic en totes les matèries trencant la segregació horitzontal en els estudis i es promou l’apoderament en la diferència, treballant obertament sobre la desigualtat de gènere per canviar la situació en la seva futura incorporació al món laboral. Aquest model es diferencia de la coeducació, no només en la segregació per sexes, sinó en la seva concepció de l’educació. Les escoles coeducatives són espais de transmissió de coneixements i valors des de la realitat quotidiana. Per tant, no són cap exercici per al món laboral i familiar, sinó que són espais de convivència i aprenentatge en la quotidianitat i realitat social de l’alumnat.

Tanmateix, a Catalunya comptem amb  16 escoles diferenciades (les podeu veure aquí) “ animades per l’esperit de l’Opus Dei” que, malgrat reivindicar-se com a escoles coeducatives, disten molt de la lluita per la igualtat de gènere i del model que es plantejava anteriorment. La realitat és que, si bé dediquen molts esforços a l’excel·lència acadèmica i al lideratge de les alumnes, animades pel nivell socioeconòmic de les famílies, aquests esforços xoquen amb l’ideari sexista i conservador de l’Opus Dei que impregna tot l’ensenyament i esferes de les escoles. Seria interessant estimar quantes d’aquestes alumnes, tot i les seves capacitats de lideratge, limiten el seu futur professional calculant el seu rol com a esposes i mares. De ben segur moltes accediran a càrrecs directius, probablement gràcies al seu nivell acadèmic, però també a la xarxa d’elits que es forja a l’escola. Però caldria saber quantes renunciaran a la seva carrera professional a mesura que neixi tota la canalla que se’ls pressuposa. A les escoles de l’Opus Dei encara es transmeten valors tradicionals on als homes se’ls inculca el rol de 'breadwinner' i a les dones el rol actualitzat de mares cuidadores, les 'superwoman'.

A casa nostra, centrar el debat simplement en la segregació per sexes és un error, ja que  no hi ha diferències significatives en els resultats acadèmics entre alumnes d’escola diferenciada o mixta provinents de famílies de classe alta. Alhora, des del feminisme de la diferència hi ha veus que la presenten com una opció útil de forma puntual o reduïda en escoles amb alt grau de conflictivitat. Així doncs, si el debat consisteix a avaluar els concerts escolars, cal posar el focus en l’educació sexista que sí que es transmet en aquestes escoles i denunciar el fet que incompleixen l’article 2.q de la LEC quan fan proselitisme en favor dels postulats de l’Opus Dei. El repte rau a demostrar aquestes accions d’adoctrinament, ja que les escoles neguen a les famílies aquesta transversalitat de l’ideari de l’Obra, i l’alumnat té dificultats per comprendre les tàctiques de captació de nous adeptes per a la institució, de percebre com es difonen aquests valors tradicionals de forma natural a les classes, tutories i preceptories i molt menys per denunciar-ho. El cert és que la majoria del professorat de l’ESO d'aquestes escoles combrega amb aquests postulats i les seves formes de vida, i considera que, per al correcte desenvolupament de l’alumnat com a estudiants i persones, cal dotar-los d’una educació integral. Aquesta educació vol dir, entre altres formacions de temàtiques variades, l’assistència obligatòria a xerrades sobre l’antinaturalitat de les relacions homosexuals, la virginitat fins al matrimoni com a millor mètode anticonceptiu, l’educació per al matrimoni i el control del grau de religiositat de l’alumnat, de la vestimenta suposadament provocativa en dies d’excursió, i un llarg etcètera. Les  opinions d’exalumnes d’aquestes escoles demostren com l’educació diferenciada ha augmentat els seus estereotips de gènere, els ha dificultat la seva relació amb l’altre sexe i han tingut dificultats per assolir una vida sexual satisfactòria, amb especial èmfasi per a les persones homosexuals.

La reducció del debat a la segregació dels sexes és, per una banda, un error de càlcul polític, ja que facilita que aquestes escoles facin ús del discurs feminista de la diferència per a la defensa d’un model educatiu que dista dels valors de tots els feminismes. Per l’altra, implica el reduccionisme del debat a dos bàndols impedint diferents aproximacions al tema i, finalment, fa que passem de puntetes pel pes primordial que té l’Opus Dei en aquestes escoles i la nostra societat. Malgrat la presentació amable de l’Obra durant els últims anys i l’opacitat dels seus mecanismes de poder des de les escoles, universitats i clubs, cal exposar públicament la seva  xarxa de connexions empresarials i polítiques i els suports econòmics públics i privats que rep anualment per entendre de què estem parlant quan es denuncien els concerts públics d’aquestes escoles.

*La redactora d’aquest article ha estudiat dels 4 als 17 anys a una escola diferenciada d’ Institució Familiar d’Educació.

Més continguts de

El + vist

El + comentat