I el Pasok català?

La possibilitat de bastir una Syriza catalana (fent sopes de lletres amb ERC, ICV o la CUP) s’ha posat de moda les darreres setmanes arran de les (dues) eleccions a Grècia, fins i tot Syriza catalanaen vam acabar parlant en un memorable Beers & PoliticsBeers & Politics Però són pocs els que han centrat l’atenció en un contraexemple, sempre preferim mirar-nos en un mirall on hi quedem afavorits, del que en podríem aprendre alguna cosa: el Pasok. La socialdemocràcia grega ha patit com potser cap altre país intervingut el càstig electoral dels ciutadans. A les eleccions del 2009 havia obtingut una àmplia majoria amb un 43,9% de vot i 160 diputats, el diumenge passat va quedar-se amb un 12,3% i 33 diputats. Tal com comentava l’amic Pablo Simón sabem que la volatilitat electoral és molt elevada als països que han estat intervinguts i que aquesta sol produir-se entre partits de dins del sistema de partits (és a dir hi ha un realiniament de forces ja representades al Parlament). No sabem, però, quins són els efectes d’un intervenció estatal als sistemes de partits subestatals (com ara el català), entre d’altres coses perquè Irlanda, Portugal i Grècia són països més aviat centralitzats. Però podem aventurar que els partits d’àmbit estatal poden acabar essent castigats als parlaments regionals com ho són a les eleccions generals, si més no aquells partits que no es desmarquen de les seves matrius centrals o que governen a nivell subestatal. Una de les conclusions idees a la que vam arribar l’altre dia al Beers & Politics, de lideratge i organització, que no va ser capaç d’oferir un discurs alternatiu al del centre-dreta d’ND. A més a més, una altra idea interessant a la que vam arribar, fou el fet que a Catalunya l’escenari polític és potser més complicat que el grec perquè treballem sobre dos eixos: el de les esquerres i les dretes d’una banda; i l’eix nacional de l’altra. A casa nostra, la situació del partit que lidera Pere Navarro no passa pel seu millor moment, el PSC és en una posició complicada per diversos factors: Investigacions. La indecisió sobre si cal entrar a fons en la investigació dels consorcis i fundacions de sanitat deixa el PSC en una situació paradoxal: mentre va ser el seu grup parlamentari el que va proposar la Comissió, membres destacats del partit, com Marina Geli, no la veuen amb bons ulls per les responsabilitats que ostentaren durant el govern tripartit. Lideratge i discurs. El perfil públic de Pere Navarro dista molt de ser el del líder del principal partit de l’oposició. El fet de no ser diputat fa que la seva visibilitat sigui més aviat reduïda. Timidesa nacional. La discussió del pacte fiscal ha enfrontat les dues ànimes del PSC per enèsima vegada. Mentre Navarro busca allunyar CiU d’un eventual pacte amb ERC, l’ànima catalanista vol una aposta que fixi un model propi proper al concert econòmic. A més a més, la proposta del PSC aposta per mantenir l’Estat dins l’Agència Tributària Catalana. Sindicats. La posició sobre el pacte fiscal fins i tot ha allunyat el PSC dels principals sindicats catalans, CCOO i UGT, que defensen el concert econòmic lligat a promoure més polítiques socials. Eurovegas. No ja marcar perfil, sinó posicionar-se en contra el projecte de del magnat Sheldon Adelson ha estat una veritable odissea. Finalment Pere Navarro va manifestar-s’hi en contra a principis d’aquesta setmana tot i la oposició dels alcaldes del Baix Llobregat que hi veuen una oportunitat per lluitar contra l’atur És la socialdemocràcia catalana, el PSC, el Pasok Si la Syriza catalana vam veure que és gairebé una quimera, per diverses raons, potser també és una exageració cercar paral·lelismes entre socialdemocràcies a un i altre costat del Mediterrani. Ara bé, potser és més fàcil aprendre dels errors que no pas buscar miralls impossibles.