Podem i la CUP: vasos comunicants?

Podem va aconseguir més percentatge de vots en zones on C's i, sobretot el PSC, obtenen bons resultats

Aquest diumenge, Podem va aconseguir a Catalunya un total de 117.096 vots (el 4,66% dels vots). Fa dos anys, en les eleccions al Parlament de Catalunya, la CUP-AE va aconseguir 126.435 vots (el 3,47%). Per tant, com que la CUP no va voler presentar-se a les eleccions europees, els votants de la CUP es van desplaçar a la nova i ja mediàtica formació de Pablo Iglesias. Aquesta es tracta d’una reflexió força estesa entre opinadors i tertulians durant la nit electoral i en les hores posteriors i que es basa en els nombres d’ambdues formacions i en la intuïció que, tant el partit com els votants, tenen un discurs i una manera de fer política que podria ser semblant. Ara bé, la relació pot ben bé tractar-se d’una fal·làcia ecològica, problema que apareix quan fem inferències individuals de dades agregades. En definitiva, existeix una autopista d’anada i vinguda entre la CUP i Podem ?

Una relació inversa

Ho ensenyava el politòleg Jordi Muñoz en un tuit: als barris de Barcelona la relació entre el vot a la CUP l’any 2012 i el de Podem de diumenge era inexistent. Per exemple, al barri de Canyelles, Podem va obtenir el 9,2% dels vots, mentre que la CUP l’any 2012 només va arribar al 2,6%. Si ampliem el focus arreu de Catalunya i en mirem la relació, trobem una conclusió semblant: Podem obté bons resultats en municipis on la CUP no ho va fer, i viceversa. Un exemple és Sabadell. La CUP, l’any 2012, va treure el 3,57% dels vots. Podemos el 7,11%.

Entorns amb dificultats econòmiques i que voten poc

En el cas de Madrid (veure l’article de José Fernández-Albertos), sabem que Podem tenia un patró patró espacial interessant: el seu vot correlacionava menys (en comparació a a la resta de partits) amb l’estatus socioeconòmic del barris. Les anàlisis, repetides per a tot Catalunya, confirmen el resultat (veure també aquí). Aquest patró espacial, i les evidències que tenim fins ara a nivell de Madrid, Barcelona o València ciutat, ens fa pensar que Podem va recollir suports en llocs diferents d’on la CUP ho va fer el 2012.

Una primera exploració indica que Podem va aconseguir mobilitzar zones que voten en menys mesura. Si es compara amb la participació de les eleccions del 2012, podríem argumentar que la formació va aconseguir mobilitzar aquelles zones que es van abstenir més, fins i tot en unes eleccions amb una mobilització especialment elevada com les del 2012. En efecte, el gràfic següent indica que la relació és negativa. En aquells municipis on la participació del 2012 va ser més baixa, Podem hi va fer diumenge un millor resultat.

PSC i C’s: vasos comunicants

Tanmateix, si bé es detecta certa relació entre la participació i el vot a Podem, dues relacions destaquen per sobre la resta. Els dos gràfics següents correlacionen el vot a Podemos amb el vot a Ciutadans i el PSC. En ambdós casos, la relació és clara: en aquells municipis on el PSC i C’s van obtenir millor resultats l’any 2012, Podemos hi ha tingut un resultat també bo. La relació es especialment intensa en el cas del PSC. Es podria argumentar que, en aquelles zones on C’s i Podem són forts, la ciutadania vota contra ells. Tanmateix, si calculem la diferència de vots obtinguts per C’s i el PSC el 2012 i el 2010 i ho relacionem amb el vot a Podem, la tendència que s’observa és similar.

Amb tot, les anàlisis fetes fins ara indicarien que Podem ha crescut en zones tradicionalment (més) abstencionistes i, sobretot, en espais on el PSC, en primer terme, i Ciutadans, en segon, obtenen bons resultats. L’anàlisi per secció censal i les enquestes postelectorals ho hauran d’acabar de confirmar, però tot indica que el transvasament de vot a Podem prové de sectors (força) allunyats a la CUP. Posa això la primera pedra per una segona esquerra alternativa a Catalunya? El futur ens ho dirà.

Més continguts de

El + vist

El + comentat