Primeres reflexions sobre les preguntes

La presentació de les preguntes sobre el referèndum d'independència ha deixat moltes qüestions obertes que intentem analitzar de manera urgent

Marc Guinjoan ; Marc Sanjaume
3 min

Ja hi ha preguntes per al referèndum, que se celebraria el 9 de novembre del 2014: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”. I en cas afirmatiu: “Vol que aquest estat sigui independent?". Tindrem temps per a les reflexions pausades, però volem publicar unes quantes impressions inicials sobre la qüestió.

1. Quins són els escenaris que s’obren?

Preferència territorial

Vol que sigui un estat?

Estat independent?

2. Què vol dir una pregunta en arbre? 'De facto', una pregunta en arbre vol dir que tenim una pregunta amb tres possibles respostes però que es plantegen en dues etapes: 'statu quo' (No-No), estat federal (Sí-No), independència (Sí-Sí).

3. Com funciona? Primer es comença amb el recompte dels resultats de la primera pregunta. Només en cas de sobrepassar el 50% + 1 del vots es continua amb el recompte de la segona pregunta. Tots els “No” obtinguts en la primera de les preguntes s'afegeixen als “No” de la segona pregunta.

Per saber si la independència arriba a ser majoritària ha d'obtenir la majoria de vot sobre els votants del referèndum (és a dir, tots els votants de la primera pregunta). Per exemple, per calcular-ho, imaginem-nos que en la primera pregunta hi ha hagut un 70% de vots que volen un “Estat”, mentre que en la segona pregunta hi ha hagut un 75% de vots que volen un “estat independent”. En aquest cas, el 70% de la primera pregunta amb el 75% de la segona acabarien representant el 52,5% de l’electorat. Vegem-ho en aquesta taula:

1a pregunta

2a pregunta

Resultat independència

4. Les contradiccions del mecanisme. El mecanisme pot treure alguns resultats contraintuïtius que deixen algunes qüestions per resoldre:

1a pregunta

2a pregunta

Resultat independència

Qui guanyaria en aquest cas? La independència no obté el 50% dels vots, però és l’opció preferida dels catalans (del 49,5% d’ells). Des d’un punt de vista teòric ens quedem amb el mínim comú denominador, que és l’”Estat” (sense 'independent'), que té el suport segons la primera pregunta del 55%, però que després només obté el 10% dels suports (és a dir, del 55%*10% = 5,5% dels catalans). O ens quedem amb la independència, que esdevé la principal preferència, amb el 49,5%, per sobre del 45% dels que no voldrien esdevenir “estat”? Preguntes que ara mateix queden sense resposta.

5. Què permet una doble pregunta? Almenys té dos arguments positius respecte a una pregunta unitària. En primer lloc suma al carro de l’estat propi grups polítics que difícilment s’haurien sumat a una única pregunta sobre independència (com ara ICV, EUiA i Unió).

En segon lloc, aquest tipus de pregunta dificulta el boicot dels contraris a la independència: com que els federalistes es poden mostrar inclosos en la pregunta i per tant estaran predisposats a votar en el referèndum, això dificulta que un gran grup de ciutadans contraris a la independència total s’abstinguin en la consulta. Els que són contraris tant a l’”Estat” com a l’”estat independent” poden cridar al boicot, però estaran més sols que en cas d’haver fet una única pregunta sobre independència (ja que els primers estarien contra les dues preguntes i els segons, contra la segona).

6. Efectes interns dels partits: el fet d'haver escollit dues preguntes (que porten a tres escenaris possibles) pot tenir efectes col·laterals sobre la cohesió interna dels partits. El sector sobiranista pot patir crítiques pel fet d'haver inclòs l'opció federal, especialment a ERC i CUP, que s'havien compromès a donar suport a una pregunta clara i dicotòmica. D'altra banda, permet que ICV-EUiA combinar els dos sectors (independentista i federal) del partit i donar carta blanca a la resposta de la segona pregunta combinant-ho amb el suport explícit al dret a decidir. El PSC en podria sortir més malparat, ja que per mantenir-se al marge del procés haurà de convèncer la seva militància que la primera pregunta no encaixa amb la seva defensa del federalisme tot i apuntar la possibilitat de l'estat propi (no-independent). Finalment, CDC i Unió també poden combinar les dues ànimes (independentista i confederal) tot i que hauran d'afrontar des del Govern (potser amb ERC) el repte de trobar la legalitat escaient per celebrar-la.

7. L’ambigüitat de la pregunta: ja hi haurà temps per comentar-ho més a bastament, però és evident que no queda clar el significat del concepte “Estat” en la primera de les preguntes. I no es correspon amb el criteri de claredat. Pot sonar tant a estat federal (les federacions estan compostes per entitats sobiranes que poden ser anomenades “estats”) o una confederació (la Unió Europea podria tenir trets confederals).

stats