Sempre negatiu, mai positiu (segona part)

Ja sap el nostre lector que a El Pati Descobert no acostumem a publicar articles en cap de setmana: el nombre de visites decau considerablement i el ressò que té l’article és molt menor que entre setmana. Aquest cop no és que vulguem trencar amb la política, però seguint una mica amb l’exemple del diari ARA, volem recuperar un article publicat fa justament un any que, per aquelles coses de la vida, és totalment vigent en un dia com avui. L’inici de la campanya electoral ens ha despertat aquest matí amb les ja populars falques publicitàries; i el PSC no ens ha decebut amb un tipus d’anunci ben conegut per tots nosaltres. La falca comença a un anunci del PP d’Aragó on es queixa de la “imposició” del català, i acaba amb un rotund: “Per Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy”.Malgrat que la literatura en ciència política encara no té del tot clar quins són els efectes de les campanyes negatives sobre el vot, José Zaragoza torna a recórrer en aquestes eleccions a aquest recurs. Veurem si el PSC és capaç deproposar nous eslògans i aportar idees noves, però en tot cas l’anunci del primer dia és prou indicatiu de per on pot anar la campanya. Heus aquí l’article que publicàvem el passat 2 de novembre de 2010 i que avui torna a ser de rabiosa actualitat: Sempre negatiu, mai positiu [Sempre negatiu, mai positiuaquí l'enllaç de l'article original i els comentaris Avui en aquest apunt no es pensi el lector que es vol emular l’inefable exentrenador del Barça Louis Van Gaal en una de les més recordadessortides de todel tècnic holandès. Simplement el que es vol fer avui és endinsar-se una mica en el món de la comunicació política –amb el permís delsentesos– en el cas particular de les campanyes del PSOE-PSC. Valgui a dir que el coneixement d’un servidor sobre el tema és limitat, però no per això volem deixar de banda quelcom que ja fa temps que ens sobta. Campanyes com “Si tu no hi vas, ells tornen” [eleccions generals del 2008], “el PP utilitzarà el teu No contra Catalunya” [referèndum sobre l’estatut], “Artur Mas de lo mismo”, “Ni independentistes ni de dretes” [precampanya per les eleccions al Parlament del 28N 2010] ens han estat mostrant un PSC més abocat a la política deconfrontació i de desacreditació i menystenimentdel rival polític que no pas en la generació de discurs constructiu. Per què el PSC s’ha decidit ja fa un temps per donar unenfocament negativista a les seves campanyes? Hom podria pensar que els partits que estan al govern haurien d’enfocar les seves campanyes electorals en l’explicació de la tasca de govern feta més que en explicar que el rival polític ho farà malament. El PSC però fa temps que ha deixat enrere aquesta darrera estratègia i sembla que se sent còmode amb la negativització de les campanyes. Què significa però que el partit de govern es dediqui a desacreditar enlloc de construir? Algú podria argumentar –i de fet n’estic segur que més d’una persona apuntarà a aquesta opció– que el PSC ha donat aquest enfocament per laimpossibilitat de vendre la seva acció de govern. Però jodiscreparia en bona mesura d’aquesta opinió. El govern tripartit ha desenvolupat en els darrers anys lleis i projectes de suficient entitat per esser venuts en època de campanya electoral. Però personalment crec que el problema radica més aviat en lamanca d’idees clares i de perspectives de futuren un partit que, especialment després de la sentència de l’estatut, ha vist com el seu –suposat– projecte d’Espanya federal era dinamitat per totes bandes. El PSC té una manca manifesta d’idees noves, i els seus mateixos líders polítics estan veient com aquesta idea de reforma d’Espanya és ara mateix ja quelcom inassolible. Davant d’aquesta situació,el PSC ha decidit passar a l’antipolítica: si no podem proposar res de nou, ens dedicarem a dinamitar el que volen els altres. Ningú coneix quin és el projecte nacional-regional del PSC per Catalunya; ningú sap què podria aconseguir el PSC governant en els propers quatre anys. Els dubtes assolen el partiti, com les enquestes d’opinió ens mostren darrerament,els mateixos electors. Davant la possibilitat que governi el PP: ells són pitjors. L’estatut? Seria pitjor que sortís que no perquè el PP se n’aprofitaria. Artur Mas? Ésmás de lo mismo. I la independència? No, gràcies. Es pot guanyar unes eleccions enfocant la campanya des d’un punt de vista negativista? Els resultats de les eleccionsgenerals del 2008 a Catalunya ens van demostrar que efectivament era possible, almenys davant d’un rival tan “temible” pels interessos dels catalans com era el PP; ara bé,no sembla que això es pugui repetiren les eleccions del 28N. Veurem si campanyes com aquestes aconsegueixen activar el famós abstencionista diferencial, que vota el PSC en les eleccions generals però s’absté en les eleccions autonòmiques. En tot cas, el PSC ja fa temps que juga amb les cartes de la negació; si perden el control de la Generalitat, com tot indica que passarà, faran bé detornar a engegar la maquinària de la generació de discursi de propostes. I és que als electors, també ens interessa saber de tant en tant què és el que pensen els partits…