Microsites 27/01/2014

Atur violeta

Si s’incorporés la perspectiva de gènere en el càlcul de la taxa d'atur, caldria afegir entre les persones actives, aquelles que no treballen, no perquè no vulguin, sinó perquè han de dedicar-se a les tasques de la llar.

Elisabet Puigdollers
3 min

Sabies que l’atur seria molt més elevat si s’incorporés la perspectiva de gènere?

La taxa d'atur es calcula dividint el nombre de treballadors aturats entre la població activa (persones que tenen o busquen feina; els empleats i els desocupats). Aquesta taxa, com és lògic, no incorpora les persones inactives (persones no disponibles per a treballar). Tanmateix, si s’incorporés la perspectiva de gènere en el càlcul d’aquesta taxa, caldria afegir entre les persones actives aquelles que no treballen, no perquè no vulguin, sinó perquè han de dedicar-se a les tasques de la llar. Si aquestes persones, majoritàriament dones, es comptessin com a persones desocupades, la xifra de l’atur superaria escandalosament les ja altes xifres actuals.

Però per què hauria de ser així?

A Catalunya, el 2013, érem 3.722.493 homes i 3.824.029 dones, d’entre els quals hi havia 1.934.500 homes actius i 1.745.700 dones actives. Si el mercat laboral fos equitatiu i el repartiment del treball no tingués un biaix de gènere, tindríem una proporció inversa a l’actual. És a dir, el percentatge de dones actives hauria de ser una mica més gran que el dels homes, ja que en la població total hi ha més dones que homes [1]. La realitat, però, és que només el 56,77% de les dones catalanes es comptabilitzen com a actives, és a dir, que estan disponibles per treballar o busquen feina, davant el 68,7% dels homes [2].

Com s’explica aquest fet?

La població activa és aquella que està disponible per treballar. Ens hauríem de preguntar quins són els motius pels quals les persones es consideren indisponibles per treballar. Si analitzem la taula inferior, s’observa com els dos principals motius són la jubilació i les tasques de la llar. Però a més, aquests dos motius tenen clarament una marca de gènere. És a dir, el principal motiu pel qual les dones són inactives és perquè ja compten amb una altra feina, el treball domèstic. Hi ha 496 mil dones a Catalunya que no treballen ni busquen feina perquè la seva ocupació principal és tenir cura de la llar. Aquesta situació en el cas dels homes només es dóna per a 54 mil casos. És a dir, hi ha 9 vegades més dones que no treballen al mercat laboral per treballar en les tasques domèstiques en relació als homes.

Per tant, per a l’emissió de dades tenim dues opcions no excloents l’una amb l’altra que permeten posar el treball mercantil en relació amb l’altre treball central per a la reproducció social: el treball de cura. D’aquesta manera, les dades que s’emetrien serien un reflex real de la situació del mercat laboral.

Una és comptar la població que no treballa perquè es dedica a les tasques domèstiques com a persones aturades desocupades, ja que no formen part del treball mercantil però els agradaria ser-hi. Si alguna persona considera que es dedica a la llar perquè realment no té cap intenció ni necessitat de buscar feina al mercat laboral, aquesta ha de ser comptada com a inactiva, tanmateix, aquest col·lectiu és una minoria.

L’altra opció és establir, d’una vegada per totes, les mesures necessàries perquè la distribució del treball mercantil i el treball domèstic sigui equitatiu entre homes i dones. D’aquesta manera, un cop s’assolís la conciliació, el resultat que s’obtindria utilitzant la taxa actual seria més proper a la realitat del mercat laboral. Aquesta aposta és desitjable i també imprescindible ja que la conciliació no només afavoreix les persones treballadores, sinó que també augmenta els beneficis de l’empresa com bé indica l’estudi '1000-1 recetas para conciliar' [3] on de ben segur trobareu moltes propostes per aconseguir-ho.

[1] Informació extreta de l’Observatori IQ http://www.iqobservatori.org/index.php/ocupacio/itemlist/

[2] La taxa d'activitat és el percentatge de població que treballa o busca feina sobre la població total (major de 16 anys).

[3] http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/la_universitat/igualtat/estudimasfamilia.pdf

stats