La democràcia líquida
Mai és tard per aprendre nous conceptes i sempre és aviat per explorar-los i analitzar-los. Fa unes setmanes vàrem assistir a una conferència realitzada per un membre del Partit Pirata alemany, en el marc de la IV Graduate Conference celebrada a Berlín. Un petit però important incís per contextualitzar la xerrada: el Partit Pirata germànic és una formació relativament nova, sorgida l’any 2006 a Alemanya, d’organització “e-assambleària”, amb uns 20.000 membres i amb una progressiva expansió internacional. Aquells que tinguin més memòria recordaran que van fer-se coneguts en aconseguir 15 escons i el 9% de vots al Parlament de Berlín. De la conferència en vam aprendre el concepte de democràcia líquida. Per explicar-la ajudem-nos d’uns diagrames. Democràcia representativa: El sistema que avui tenim i tenen totes les democràcies liberal-socials de caire parlamentari (imatge A). Escollim uns representants (en el nostre cas cada quatre anys), els quals decideixen, en cas de majoria, formar un govern i dirigir el destí col·lectiu. Tot i els matisos, el rol dels militants és més aviat escàs i, en molts casos, es basa en la votació del líder en primàries o la presentació de propostes en congressos.
Democràcia assembleària: Amb el model grec al cap (i simplificant molt), es basa en la inexistència d’estructures formals i la participació de tothom en les decisions col·lectives. Si el model s’aplica als partits, podríem dir que les decisions es prenen en assemblea i sota uns principis de jerarquia horitzontal. Democràcia líquida:Heus aquí el nou concepte. Pretén ser un híbrid entre la democràcia representativa i l’assembleària en base a dos principis: no renunciar als lideratges i articular una participació “real” en base a mecanismes com la cessió del vot. Així funciona (o intenta funcionar) el Partit Pirata. És precisament el segon element el que hi afegeix valor afegit: la cessió del vot. El mecanisme és senzill: imaginem que es vota una proposta sobre la construcció d’un pont. Com es poden imaginar, qui escriu aquest article té un coneixement sobre el tema que tendeix a zero. Al Partit Pirata podria fer dues coses: 1) votar sobre la proposta, m’hagi o no informat. 2) Cedir el meu vot. És a dir, si considero que els enginyers en ponts i camins estan més ben preparats que jo per decidir sobre aquest tema, entro a internet i premo el clic de cedir el meu vot (podent-lo retirar quan vulgui).
L’experiència del Partit mostra dues coses curioses: primer, la poca cessió de vots dels militants. Aquells a cedir el vot són generalment sempre els mateixos. Segon, l’acumulació de vot per part de figures importants del Partit. Un nou mètode encapsulat en el pompós concepte de democràcia líquida. No obstant això, la qüestió és: si mai arriben al govern, faran com tota la resta i es passaran al mètode tradicional? O seguiran donant la veu a les ‘perilloses’ i contradictòries masses de militants?
