El fantasma de l'extrema dreta
Just a l’equador del recompte de vots, i abans que el líder d’Unió Democràtica donés la ja coneguda com a “Enquesta d’en Duran”, un partit feia “esforços” per acaparar l’atenció dels espectadors. Plataforma per Catalunya (PxC) centrava l’atenció d’uns ciutadans que no s’ho acabaven de creure (probablement fins i tot la d’alguns que els van votar). Amb 75.321 vots (2,42%), el partit d’Anglada escampava la por d’aquells que en algun moment vam creure que podria arribar a ser el novè partit del Parlament. Per què aquesta magnitud de vots? D’on venen les paperetes de PxC? O, dit d’una altra manera, en quines condicions els catalans decideixen donar suport a aquest partit? Segurament la resposta és tan complexa com poc clara. Els partits d’extrema dreta a arreu d’Europa ja fa anys que arrosseguen un pedigrí considerable. En alguns països són fins i tot alternativa de govern o han ocupat durant un breu temps executius o càrrecs rellevants. Són partits que acostumen a confluir en diferents característiques: xenòfobs, populistes, amb una gran implantació local i amb uns líders carismàtics. Però, per què tenen èxit? Els diferents estudis que s’han fet apunten a diferents motius: l’augment de la insatisfacció política, la dissolució de les identitats grupals, l’augment de la desocupació, la proliferació entre certs ciutadans d'actituds racistes, l’augment dels fluxos migratoris o, fins i tot, la semblança en les propostes migratòries dels principals partits. Les eleccions del 28 de novembre ens permeten començar a analitzar un fenomen que, per desgràcia, no sembla conjuntural. Explorarem dues hipòtesis: 1. Primera hipòtesi: Allà on hi ha més persones immigrades, el vot a PxC va ser més elevat. Agafant els resultats de diumenge (d’aquesta fantàstica aplicació) més les dades del padró de l’Idescat (de l’any 2009) podem establir la següent relació (en el gràfic cada punt és un municipi). Com s’observa, a mesura que creix el % d’immigrants en el municipi (eix vertical), creix el vot a PxC (eix horitzontal). La relació, però, no és del tot forta, atès que molts municipis tenen un percentatge baix d’immigració i, en canvi, han votat de forma important al partit d’Anglada. 2. Segona hipòtesi: En contextos socioeconòmics més difícils, es vota més a PxC Una idea que se sent sovint: en contextos econòmics difícils els treballadors augmenten la seva hostilitat cap a les persones immigrades. El nostre indicador per la situació econòmica és la Renda Familiar Disponible Bruta (també de l’Idescat i indexada). No és el millor indicador (la desocupació seria més apropiada), però és l’únic disponible per un bon nombre de municipis. El següent gràfic mostra que la relació és negativa. Per tant, quan la Renda creix, el vot cap a PxC baixa. Com en l’anterior ocasió, però, la relació no és massa forta. Conclusió? Tot i que amb prudència, podem dir que immigració i economia són factors que provoquen el vot a PxC, però no d’una forma determinista. De fet, els estudis fets arreu d’Europa precisament demostren que, sovint, no cal ser treballador pobre i viure en un barri ple d’immigrants per votar a l'extrema dreta. Tot sovint pot passar el contrari. Un determinat discurs s’apodera del públic i, aquest, reacciona davant d’un fenomen al qual mai li havia prestat atenció. L’experiència europea ens demostra que el fenomen podria ser molt pitjor. Aviat tindrem eleccions municipals i, per tant, convé posar-se les piles. Cal aprendre aviat de quina manera afrontar el problema, no obviant-lo, sinó buscant-ne l’arrel. O això o Confuci tindrà raó: “L’home que ha comès un error i no el corregeix en cometrà un altre de més gran”.
