22 de maig: continuïtat o canvi de cicle?

Cada cop que s’apropen unes noves eleccions tenim la sensació que, aquest cop sí, aquestes poden suposar un canvi de cicle en sistema partidista del nostre país: l’entrada de nous partits, el continuat increment del suport electoral d’un determinat partit polític que el porti a una situació d’hegemonia, o bé el seu decreixement, menant-lo cap a la seva desaparició, el cada cop més elevat percentatge de vot en blanc o, fins i tot, la creixent abstenció. Tenim arguments per creure que les eleccions del proper diumenge poden suposar un canvi de cicle en el sistema polític i de partits de Catalunya? Analitzem breument les perspectives dels principals partits que s’hi presenten i intentem explicar fins a quin punt aquests resultats suposarien un nou cicle en el funcionament de la política catalana. CiU: Convergència afronta aquestes eleccions amb una colla de reptes a les seves mans. Després de 32 anys essent el PSC el partit més votat en les eleccions municipals, la federació nacionalista es podria erigir per primer cop com la força no només amb més regidors de Catalunya sinó la que acumula un major nombre de sufragis. La batalla de Barcelona, la possibilitat d’aconseguir liderar la Diputació de Barcelona i l’obtenció de l’alcaldia de Girona també per primera vegada són els grans reptes de la federació nacionalista. L’alcaldia de Lleida sembla que recaurà, un altre cop, en el socialista Àngel Ros. PSC: El Partit dels Socialistes arriba en aquestes eleccions en un mal moment, però són justament les baixes expectatives electorals les que, curiosament, es poden erigir com el seu principal aliat si, finalment, els resultats electorals no són tant dolents com es preveu. Guanyar en una Barcelona on CiU ja fa temps que es veu guanyadora suposaria un cop d’efecte molt important i podria suposar l’inici de la recuperació dels socialistes catalans. Per contra, perdre Barcelona i la Diputació els enfonsaria encara més. ERC: Després de la gran derrota de les autonòmiques Esquerra té en aquestes eleccions l’oportunitat de demostrar que ha aconseguit revertir el cicle decreixent de vot, en unes eleccions on el partit independentista s’ha sentit tradicionalment còmode. En una campanya molt centrada amb la proximitat –amb el seu lema “Sempre hi som”– si Esquerra aconsegueix mantenir les alcaldies més importants que ostenta (com ara Manlleu) i conserva els 4 regidors a l’Ajuntament de Barcelona, de ben segur que se’n farà una bona lectura. L’amenaça d’ERC però no els arriba només des de CiU si no també des de les CUP, que els podrien deixar fora d’alguns consistoris (com a Lleida). PP: En un Partit Popular escurat a la dreta i amb un discurs centrat en dos arguments principals com són la immigració i la mala gestió del govern Zapatero, el partit espanyolista espera tancar els seus millors resultats electorals en les municipals de Catalunya. Presentant un discurs poc localista i amb una presència social de base força minoritària, el PP entén les eleccions municipals com a un altre pas previ a la “gran batalla” que es lliurarà l’any que ve a les eleccions generals espanyoles. La possibilitat de ser la força més votada a Badalona i erigir-se com a partit frontissa a Barcelona són els seus principals objectius. ICV-EUiA: El votant d’Iniciativa s’ha mostrat al llarg dels anys força inelàstic, fet que es va demostrar clarament en les eleccions autonòmiques, on pràcticament no van perdre vots. En un partit amb una escassa implantació fora de la conurbació de Barcelona, Iniciativa espera conservar les alcaldies que disposa (la principal de les quals, el Prat de Llobregat i Molins de Rei) i recuperar tres antics feus com Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. SI: Amb més d’un centenar de candidatures a tot Catalunya, Solidaritat enfoca aquestes eleccions amb una doble incertesa: com respondrà l’electorat que els va ajudar a entrar al Parlament en unes eleccions on –especialment en els municipis petits on es presenten- el discurs nacional queda parcialment arraconat pel local? I com respondrà l’electorat a la marxa de Joan Laporta del partit? El gran repte de Solidaritat és obtenir bons resultats en una comarca com Osona on en les passades eleccions autonòmiques van ser la segona força. En les grans ciutats sembla molt complicat que puguin superar l’exigent llistó del 5%. C’s: Ciutadans va obtenir uns resultats municipals força mediocres en les passades eleccions municipals del 2007, amb només 13 regidors. Igual que Solidaritat, amb un discurs poc enfocat al funcionament local, sembla que no poden aspirar a gaire més que mantenir els regidors actuals. La curiositat queda en saber si seran capaços de revalidar l’alcaldia que ostenten en el municipi de Gimenells (Segrià). PxC: Una de les grans amenaces d’aquestes eleccions ve per part del partit de Josep Anglada. Malgrat que de manera deliberada els mitjans de comunicació han intentat no donar un excessiu ressò a les seves propostes, el discurs xenòfob del partit ha començat a calar en determinats municipis i zones del país. La por “del que diran” no ha impedit que més de 2.000 persones es presentin en una llista de PxC, i tot fa preveure que obtindran uns resultats electorals sorprenents. Després d’haver-se quedat a les portes d’entrar al Parlament de Catalunya, PxC pot donar la campana en municipis com el Vendrell o Vic, on ja tenen regidors, però també Salt o a l’Hospitalet de Llobregat, on totes les enquestes els pronostiquen l’entrada. La seva presència a les institucions és tant perillosa que en determinats municipis s’han acordat “cordons de seguretat” per tal d’evitar que el partit xenòfob pugui dirigir la política local. CUP: Les Candidatures d’Unitat Popular poden donar la principal sorpresa de la nit. Presentant una vuitantena de candidatures al llarg del territori, el seu treball de base garanteix un programa electoral ben treballat i amb un fort component localista. Partidaris de la política de proximitat i de la participació directa, el seu discurs –que ja havia calat en amplis sectors juvenils- està començant a arribar amb força a sectors d’edat més avançada. Amb molt bones perspectives per mantenir els regidors actuals (entre els quals dos a Vic, a Berga, Sant Celoni i Vilafranca del Penedès; un a Mataró, Manresa, Cardedeu, Vilanova i la Geltrú o Valls), esperen poder entrar a poblacions importants com Lleida, Girona o Sant Cugat del Vallès. A Barcelona el llindar electoral del 5% sembla pràcticament impossible de sobrepassar; amb tot, amb una campanya força potent i centrada en el discurs localista, a la capital catalana s’hauran deixat preparats ens fonaments per un més que probable reabordatge en les eleccions municipals del 2015. Sembla doncs que les eleccions del proper diumenge poden aportar considerables novetats en el mapa polític català. Que aquestes eleccions suposin un daltabaix en la política municipal i nacional catalana és força improbable. Amb tot, hi ha una colla d’elements que ens semblen indicar que de manera progressiva però constant s’està produint un cert canvi de cicle en la política catalana. El diumenge en tot cas ho acabarem de desvelar.