El misteri del votant dual

Els votants del PSC castiguen el partit per la deriva catalanista dels seus dirigents. El PSC reforçarà el perfil catalanista i, per tant, “es veurà obligat a desatendre les preferències de la majoria del seu electorat”. El PSC hauria de parlar només d’ideologia (d’esquerra!) i deixar de banda debats que distreuen el partit. Un reguitzell d’idees com les anteriors s’apodera dels opinadors i tertulians cada vegada que hi ha eleccions catalanes. Són idees sobretot provinents d’aquells que creuen (o voldrien, això ja no ho sabrem...) que el partit donés més èmfasi als temes ideològics i menys als nacionals. I que, al seu torn, prioritzés altres temes nacionals. Per resumir: més esquerra i menys catalanisme. Quan el PSC no ho fa i es deixa endur per les perilloses marees del catalanisme, li va malament. Com a mínim aquesta és la principal hipòtesi que s’ha utilitzat per explicar el vot dual, un fenomen no genuí de Catalunya, però especialment intens en les nostres terres. L’anomenat votant dual és aquell que canvia el seu vot en funció de què s’estigui escollint. Tradicionalment ha fet referència a aquelles persones que votaven PSC a les eleccions al Congrés dels Diputats i CiU al Parlament de Catalunya. Quin és el motiu? Allò que he destacat anteriorment: el perfil catalanista del PSC els espanta. És una hipòtesi que mai m’ha convençut. Una cosa és el sentiment nacional d’una part dels seus votants i l’altra és fer d’aquest sentiment nacional casus belli en totes i cadascuna de les ocasions. No obstant això, el meu principal dubte sobre aquesta hipòtesi és que deixa de banda els votants i la política. Així doncs, són aquests votants duals totalment aliens a què passa políticament i només analitzen fredament l'oferta política? No poden suportar la suposada radicalitat catalanista del PSC? I, si és així, per què voten generalment CiU? En un estudi recent Pedro Riera va estudiar el vot dual a Catalunya i va arribar a la conclusió que el líder del partit tenia un pes elevat a l’hora d’explicar aquest comportament. És a dir, si valores positivament el candidat del partit, la probabilitat de canviar de vot baixa, i viceversa. La seva conclusió és diàfana: “Així, els extraordinaris resultats que ha obtingut sempre CiU als comicis autonòmics es deuen en bona mesura a que grans borses de votants d’altres formacions (sobretot del PSC-PSOE) a les eleccions generals avaluen molt positivament els candidats convergents a la presidència de la Generalitat”. Vegem què va passar en les darreres eleccions catalanes (postelectoral del CIS). El següent gràfic mostra quin dels factors considerats va tenir més impacte a l’hora de comportar-se dualment (veure nota metodològica). Com s’observa, la valoració de la tasca feta pel Govern, aleshores presidit pel socialista José Montilla, és un dels factors que pesa més. Aquells que valoraven negativament la feina feta tenien una alta probabilitat de desertar del PSC i anar-se’n a CiU. Però, en la línia d’estudis anteriors, la valoració del líder de CiU, Artur Mas, emergeix com un dels factors més importants. És a dir, aquells que valoraven positivament a l’ara president de la Generalitat, tenien una elevada probabilitat de canviar de vot (del PSC a CiU). Tant la ideologia del PSC (en l’eix esquerra-dreta) com el grau de nacionalisme català del partit no tenen un efecte estadístic significatiu. Finalment, aquells que consideren que al Parlament de Catalunya cal votar un partit nacionalista tenen també probabilitats de canviar de vot.

És una anàlisi ràpida, però que confirma allò que han trobat altres estudis: la valoració del líder o de la gestió del govern tenen un fort impacte sobre la probabilitat de canviar de vot entre unes i altres eleccions. Després de tenir diversos líders i idees, hi ha qui encara s’entesta en acusar el PSC de catalanista i en dir-li que “escolti” el seu electoral espanyolista. És una opció legítima, si el seu objectiu és renunciar a les posicions que et donen a Catalunya la victòria electoral. Els votants duals seguiran desertant en massa. Potser que comencin pensant quines idees aporten i quin líder les trasllada. Una manera ben diferent de mantenir els votants i de no creure en fantasmes electorals. ---------------------------------------- Nota metodològica per a curiosos i avorrits: Les estimacions surten d'una regressió logística en què la variable dependent correspon a aquells que van votar PSC a les eleccions espanyoles i CiU a les catalanes (1) i aquells que van mantenir el vot als socialistes (0). El model inclou les variables de control de gènere, edat i ingressos. Les estimacions del gràfic corresponen a les preguntes 8, 35, 36, 38, 50, i 52 de l'enquesta abans citada i han estat calculades amb Clarify (primeres diferències).