Els partits i la crisi de la 'mà invisible'

Hi ha un consens ampli en afirmar que la crisi financera/econòmica dels darrers anys serà vista pels llibres d’història com una de les més importants dels últims temps. La sacsejada financera ha tingut conseqüències a diferents nivells i, per alguns, fins i tot suposa un punt d’inflexió important. L’impacte de la crisi, iniciada a finals del 2007 i desenvolupada a partir de l’any 2008, també sembla haver afectat en la manera de fer política arreu del món. O no. Desitjar el que passarà no equival al que ha passat. Convé preguntar-nos: quin efecte ha tingut la crisi econòmica sobre el plantejament dels partits polítics? Ha mogut o canviat les seves postures? Per exemple, una de les opinions de fons és que, després del terrabastall econòmic, no és bo creure tant en la llei del mercat i en la mà invisible que mou l’economia. Per tant, si l’opinió social es mou, i els partits representen les preferències ciutadanes, esperaríem també que les formacions polítiques es moguessin d’acord amb l’opinió ciutadana. Són, per tant, més d’esquerres els partits ara que abans de la crisi? Creuen menys en la "mà invisible"? Fa uns dies s’ha fet pública la base de dades del Manifesto Project (aquí). Aquest projecte analitza els programes polítics dels partits en diferents eleccions i els codifica segons diversos paràmetres. Inclou un total de 75 eleccions celebrades en 19 països diferents. Un dels continguts que analitza és la famosa escala esquerra-dreta. L’escala situa els partits entre el -100 (extrema esquerra) i el +100 (extrema dreta). He invsetigat el posicionament mitjà dels partits durant l’època recent i n'ha resultat el següent gràfic. En concret, s'hi mostra la mitjana en l’eix esquerra-dreta del 1992 al 2010. Com es fa palès, els partits ha anat progressivament cap a la dreta. L’any 1992 la mitjana era lleugerament superior a -10 (per tant, cap a l’esquerra). En canvi, l’any 2010 la mitjana de tots els partits és de 17,76 (cap a la dreta). Com s’observa, hi ha un important punt d’inflexió l’any 2007-2008, època en què la tendència cap a la dreta ha augmentat. El problema de tenir en compte l’escala esquerra-dreta és que aquest concepte té altres significats, més enllà de l’econòmic. Un segon problema pot venir de l’agregació de diferents tipus de partits. La lògica diria que no tots es comporten igual. Davant d’una crisi, els partits conservadors o els socialdemòcrates poden proposar solucions diferents. En l’anterior gràfic, però, els estem considerant tots junts. L’avantatge del Manifesto Project és que podem distingir per famílies polítiques. El següent gràfic mostra l’evolució en la mitjana de l’eix esquerra-dreta pel període 2004-2010 (línia vermella) pels partits socialdemòcrates. He afegit dos indicadors més. La línia blava (Markeco) mostra l’evolució de la creença dels partits (de nou: en aquest gràfic dels partits socialdemòcrates) cap al lliure mercat i l’ortodòxia econòmica per part del govern (l’escala va del -100, màxim rebuig al lliure mercat; a +100, màxim suport al lliure mercat). Addicionalment, la línia verda (Welfare) indica el rebuig cap a l’estat del Benestar (-100) o el suport (+100). El gràfic indica una tendència interessant: els partits socialdemòcrates han anat a la dreta, però no en qüestions econòmiques (de nou, línia verda i blava) sinó en d’altres qüestions (per exemple, en el tema dels valors). I els partits conservadors? La tendència és molt semblant: han anat (encara més) a la dreta (a excepció de l’any 2007 que, curiosament, indica que els partits conservadors eren lleugerament d’“esquerres”). En termes econòmics, però, la seva posició és semblant a la de l’any 2004. Per tant, les dades del Manifesto Project indiquen una tendència curiosa. Durant l’època de crisi econòmica recent (2004-2010), els partits (conservadors i socialdemòcrates) han anat a la dreta. Però no ho han fet per qüestions econòmiques, perquè aquestes gairebé s'han mantingut inalterables. Les dades diuen que avui el món (partidista) és més de dretes que fa uns anys. Però no ho és en qüestions econòmiques. Per tant, els partits no han tret cap lliçó de la crisi? O la lliçó que n'han tret no té res a veure amb el tema econòmic?