Els perfils de la independència

La setmana passada el CEO va fer públiques les dades del seu darrer baròmetre, en el qual, com enunciàrem en el nostre darrer post, la primera preferència territorial dels catalans esdevenia per, primer cop la independència, superant l’alternativa de l’Espanya federal. En aquesta mateixa enquesta es mostrava com el 51% dels catalans votarien a favor de la independència en un hipotètic referèndum, mentre que un 21% hi votaria en contra i un altre 21% afirma que s’abstindria. En els darrers dies unes quantes persones s’han adreçat a nosaltres per saber qui són aquestes persones que s’abstindrien i fins a quin punt és creïble que en cas que hi hagués un referèndum oficial, no anessin a votar. Pel que fa a aquesta darrera pregunta, és es fa difícil saber si realment aquestes persones anirien o no a les urnes en un hipotètic referèndum d’autodeterminació, si bé és possible que davant d’una campanya tan intensa com la que es podria imaginar i amb tantes coses en joc, moltes d’elles acabessin per anar a votar. Quines són però aquestes persones que s’abstindrien? Per respondre a aquesta pregunta hem utilitzat precisament el darrer baròmetre del CEO, i hem fet alguns creuaments entre el suport a la independència a un referèndum i algunes qüestions de rellevància. En primer lloc, veiem com els que no votarien es consideren majoritàriament tan espanyols com catalans, si bé un de cada quatre persones diu que se sent més català que espanyol, i un 8% només català. En segon lloc, entre els que no votarien la preferència territorial més recurrent és l’status quo, és a dir, continuar sent una CCAA espanyola, si bé hi ha un percentatge important d’aquestes persones (gairebé el 40%) que estarien a favor d’una Espanya federal. Curiosament per un 7% d’aquestes persones (el mateix percentatge per cert que els que se sentien només catalans i no votarien) la relació entre Catalunya i Espanya preferia seria la d’una Catalunya independent.En aquest cas hem inclòs la resposta “No ho sap/No contesta”, que mostra que els quediuen que no votarien són els que menys s’identifiquen amb alguna de les opcions possibles. Pel que es refereix a l’autoubicació en l’eix esquerra-dreta, els que no votarien són els que en major mesura s’ubiquen en la posició de Centre (per sobre del 25%), si bé la resposta predominant és d’Esquerra, igual que en la resta de grups. Els que votarien a favor són els més d’esquerres (mitjana 2,93 sobre 7), seguit dels que no votarien (3,11), mentre que els que votarien en contra són els menys d’esquerres (3,40, encara però molt per sota del 4, que marcaria la posició de centre). El fet que els que no votarien són els que més se situen en el centre de l’eix ideològic ens podria portar a pensar que aquest grup és el menys polititzat dels tres, i per aquest motiu s’ubica en la posició “neutra” del Centre. És aquest el cas? Doncs si ens fixem en el darrer dels gràfics, sembla que aquesta és una hipòtesi que s’hauria de tenir en compte: entre els que no votarien tan sols el 10% estan molt interessats per la política, mentre que més del 60% es mostren poc interessats i gens interessats per la política, això és, 13 punts percentuals per sobre de la mitjana i 21 punts per sobre dels més interessats, els que votarien a favor de la independència. Sembla doncs que les persones que manifesten que no votarien en un hipotètic referèndum per la independència tenen un perfil que, en línies generals, es podria resumir en dos punts: Relació amb Espanya: els no votants es consideren majoritàriament espanyols (en els seus diferents graus) i la seva preferència territorial està entre l’status quo i una Espanya federal. Interès per la política: els no votants són persones que estan menys interessades per la política que els que sí que votarien.