El pòquer escocès

Un cop publicats els respectius projectes de lleiper part d’Edimburg i Londres la partida a començat al Regne Unit. El referèndum sobre la secessió d’Escòcia es farà, però moltes qüestions han quedat obertes a la negociació: dates, campanya, finançament, supervisió electoral, competències, cens i, sobretot, les preguntes. I de tot plegat hi ha un aspecte que preocupa especialment: com es comptarà el resultat? Si Salmond se surt amb la seva, el referèndum podria acabar tenint tres opcions: status quo (que quedés tot igual), devolució màxima (devo max.) i status quodevolució màximasecessió Ara bé, gràcies a Kenneth Arrow, sabem que quan hi ha tres o més alternatives en joc i cal que siguin votades per un grup de persones (els escocesos, en aquest cas) resulta impossible establir un sistema de votació que satisfaci una agregació de preferències de tota comunitat. És l’anomenada paradoxa d’Arrow. Quins implicacions té de cara al referèndum escocès? Doncs moltes, gairebé podem dir que, en cas de plantejar tres escenaris (status quo, devo max, secessió), serà el mètode de recompte el que decidirà el resultat. Vegem-ho* amb quatre mètodes diferents: Posar “creuetes” Aquest sistema seguiria el clàssic first past the post És a dir, consistiria en situar les tres opcions en una butlleta i simplement cada votant posaria una creu a la seva opció preferida. L’opció més votada seria la guanyadora. Seguint les enquestes, el resultat podria ser aquest: Status quo: 30% Devolució màxima: 34% Secessió: 36% Amb aquest sistema la secessió s’imposaria amb un 36% de suport, però mai sabríem les segones preferències dels electors. Alguns experts apunten que molts optarien pel vot estratègic: per exemple partidaris de l’status quo podrien votar per la devolució màxima o partidaris de la secessió podrien optar també per la devolució màxima, etc. Ordenar les opcions Tal com hem vist, tot plegat seria força dependent de les segones preferències Una manera de tenir-les en compte seria optar per un vot alternatiu. Els votants haurien d’ordenar les tres opcions en funció de les seves preferències amb un 1, 2 o 3. El resultat podria ser aquest: Devolució màx: 30% Status quo: 34% Secessió: 36% Així, si cap opció arribés al 50% s’haurien de sumar les segones preferències a les dues opcions més votades. Aquest escenari en un electorat dividit entre status quo i secessió com a primera opció podria eliminar en el recompte de les primeres preferències l’opció per la status quosecessiódevolució màxima Suposant que el 30% partidari de la devolució màxima es dividís en segona preferència entre un 20% i un 10% el resultat seria: Status quo: 34% + 20% = 54% Secessió: 36% + 10% = 46% Amb aquest sistema, doncs, guanyaria l’status quo Preguntar i comptar, el mètode Salmond L’aposta de Salmond és fer dues preguntes de resposta Sí/No separades: una sobre la secessió l’altra sobre la devo max La primera ha estat inclosa a l’esborrany presentat al Parlament, i la segona es podria incloure després del període de consultes. Com es comptaria el resultat? La pregunta que obtingués més partidaris del Sí, s’imposaria. Aquest mètode agrada a Salmond ja que si a la primera pregunta sortís, per exemple, un suport del 36% a la secessió Resta oberta, però, una qüestió inquietant: què passaria si cap de les dues preguntes obtingués una majoria favorable al Sí? (per exemple secessió 36% Sí; devolució màxima 49% Sí) Fer una “lligueta” Una proposta estranya per a desempatar resultats seria fer una “lligueta”. Seguint al filòsof Condorcet, es podrien fer tres preguntes: a) independència o status quo?; b) devolució màxima o status quo?; c) devolució màxima o independència. En aquest cas el resultat podria ser el mateix que l’anterior, l’status quo seria batut en (a) i (b) i finalment a la (c) la devolució màxima batria la independència. Guanyaria l’opció de devolució màxima amb dues victòries (sobre status quo i sobre independència). Ara bé, el fet d’haver de decidir entre devolució màxima i independència no agradaria a Salmond, que a hores d’ara centra la campanya en convèncer l’electorat que devolució màxima i secessió signifiquen remar en la mateixa direcció. Una altra possibilitat seria que l’status quo derrotés a la devolució màxima, això passaria si la majoria dels partidaris de la secessió preferissin l’status quo més que no pas la devolució màxima. Així doncs, en funció del sistema de votació els resultats poden ser completament diferents: en aquests quatre casos hem vist fins a tres resultats possibles! * Aquest post és una traducció adaptada de l’article de l’analista Peter Kellner (YouGov) Aquests dies seguim atentament l’amic mediàtic Aubachs Aubachs, Better Nation i Devolution Matters, bona lectura.