El repte de la CUP
En Roger Tugas ensrecordavaahir que la CUP ja prepara el congrés del març on, presumptament, decidirà si concorre a les eleccions al Parlament. Els 100 regidors i les quatre alcaldies obtingudes a les municipals avalarien fer el salt. Ara bé, tot i l'entusiasme per superar el “sostre de vidre” del municipalisme diverses veus ja han advertit que, malgrat els bons resultats d’enguany, la decisió de presentar candidatures al Parlament cal que es prengui en fred. El 2009 el mateix debat obtingué un resultat negatiu al congrés de Girona. D'on surt tanta cautela a l’hora de prendre aquesta decisió? Les pors de la CUP les resumiren molt bé els politòlegs Müller i Strom (1990) a Police, office or votes?Assolir representació a les institucions autonòmiques comportaria riscos evidents que els autors esmentats anomenen trade-off: els partits han de triar de manera inevitable entre objectius desitjables però sovint incompatibles. I és més, aquesta tria sovint es fa sense disposar d’informació, suports i recursos suficients. Müller i Strom simplifiquen aquests trade-offen un triangle famós entre els politòlegs: Davant les eleccions del 2014 la formació independentista es trobaria a l’angle dret: la ideologia, el programa (policy) i l’organització interna assembleària, probablement, serien inamovibles. D’una banda, però, assolir representació exigiria maximitzar els vots desplaçant-se cap a l’angle superior (votes). Aquest desplaçament requeriria una formulació atractiva del programa més enllà de la pròpia militància. D’altra banda, el desplaçament cap a l’angle esquerre, cercar posicions institucionals (office interna per mirar d’evitar la llei de ferro de Robert Michels, és a dir l’oligarquització de les decisions. Finalment, conservar els suports obtinguts a l’arena municipal (des de votes) podria resultar complicat si es fessin moviments en qualsevol de les dues direccions (policy o votespolicyoffice Diversostrade-off difícils de combinar. La mateixa experiència municipal, i la política comparada, són suficients per veure que la CUP s’enfronta a una decisió difícil i no són pocs els que han pagat el preu d’ensopegar amb el triangle de Müller i Strom: des dels Die Grünen(dels 80’ a Joschka Fischer); fins a l’ERC (de la Crida a Oriol Junqueras). El repte, doncs, és saber combinar els múltiples trade-off amb allò que resumeix Àlex Maymó, regidor de Molins de Rei: “Tenim clara l’estructura i sabem què hi anem a fer”.
