Els resultats del 20N a cop d’enquesta (i III)

Concloem la sèrie d’anàlisi dels resultats esperats a nivell d’enquesta de les eleccions generals del proper diumenge amb una aproximació als biaixos partidistes de les enquestes. L’estudi ha estat fet per en Xavier Fernàndez i Marín, que molt generosament ens n’ha cedit els resultats perquè en fem difusió. Podeu veure el primer dels articles sobre l’estimació del vot esperat per cadascun dels partits polítics aquí, i el segon article sobre el suport latent de cada partit i el càlcul de les probabilitats que es donin determinats esdeveniments aquí. En el gràfic de sota s’hi presenta el biaix sistemàtic que pateix cadascun dels partits polítics en funció de l’empresa encarregada de dur a terme l’enquesta. Els resultats són molt evidents i ens mostren, un cop més, la importància de l’anomenada “cuina” en la gestió de les enquestes. En línies generals s’observa que el color polític del mitjà que encarrega l’enquesta és força determinant al moment d’explicar els resultats que atribueixen a cada partit. Així, veiem com Antena 3 infravalora considerablement els potencials resultats del PSOE, mentre que el CIS i el Público ho fan amb el PP. Per altra banda, mitjans com El Mundo i la Razón sobrevaloren el PP, i la SER ho fa amb el PSOE. Pel que fa a IU es veu sobrevalorat per El País i per La Razón, ves a saber si en aquest darrer cas per activar estratègicament el vot a IU i reduir encara més el suport al PSOE. Tanmateix, no tot resulta tan clarivident com podria semblar: mitjans com l’ABC sobrevaloren el PSOE, El País infravalora també en PSOE i en menor mesura el PP i la Sexta sobrevalora pràcticament a parts iguals els dos grans partits d’àmbit estatal. Quina lliçó en podem extreure de tota aquesta informació? És evident que, com ja hem dit altres cops, les enquestes no són neutrals i juguen un paper molt important en la definició de les preferències polítiques dels individus i en el seu comportament electoral. Quan una enquesta deixa entreveure que un determinat partit pot obtenir representació en una circumscripció electoral concreta, això activa els votants potencials del partit menys convençuts, que veuen com la seva primera preferència política pot esdevenir viable en la seva circumscripció. Similarment, la distància entre els dos partits polítics principals tampoc no és neutral: més distància suposa menys competitivitat i per tant menys participació política; menys distància per contra permet entreveure que no tot està decidit i que qualsevol vot serà important. Així doncs, més enllà del marge d’error de qualsevol enquesta -que des de la Ciència Política reclamem insistentment que es tingui en compte-, és també d’una especial rellevància poder conèixer la cuina que hi ha al seu darrere, tot assumint que la neutralitat no només és difícil d’assolir si no que tot sovint és indesitjable. I és que darrere de cada enquesta hi ha molt en joc....