L’orientació als estudiants, el pilar del Saló de l'Ensenyament del 2018

El certamen se celebra del 14 al 18 de març. Amb articles d'Enric Roca i Màrius Martínez

Esclar que podem fer un viatge extraordinari pel nostre compte en un país exòtic! Però si contractem un bon guia segurament estarem més tranquils, ens durà a racons magnífics i ens explicarà històries que no surten a les guies turístiques. Semblantment, podem escollir el nostre itinerari formatiu sense guia... tot i que ens serà difícil conèixer tots els elements a tenir en compte. Per això, cada vegada guanya més pes el paper de l’orientador acadèmic i professional, que acompanya en una decisió molt més important que la de fer un viatge.

Assessorament personalitzat

L’orientació acadèmica i professional serà un dels grans pilars del Saló de l’Ensenyament d’enguany. S’hi potenciarà l’assessorament personalitzat, les visites guiades i les xerrades per a famílies, alumnes i professorat, sota el lideratge d’un equip de psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs que atendran de manera personalitzada els dubtes i consultes dels visitants.

La 29a edició del Saló de l’Ensenyament (del 14 al 18 de març) comptarà amb prop de 190 expositors que enguany ocuparan els palaus 1 i 2 i la plaça de l’Univers del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Els qui hi acudeixin podran tenir informació detallada dels estudis de batxillerat, graus universitaris, estudis superiors, complementaris, de formació professional, art i idiomes, de les proves d’accés a les universitats catalanes, i de la gran oferta en estudis d’idiomes.

El saló està ple de novetats. Inclou, per exemple, el primer Saló de l’Ocupació Juvenil, adreçat als joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat, que vol contribuir a lluitar contra la precarietat i l’atur juvenil, el Telèfon d’Atenció a l’Estudiant i al Professorat (937 378 107) i una Escape Room, en què els participants hauran de poder sortir-ne prenent decisions que tenen a veure amb l’autoconeixement, l’oferta formativa i el mercat laboral.

El Saló de l’Ensenyament, lluny de ser només un aparador de centres educatius i de la seva oferta, s’ha consolidat com un facilitador d’eines per ajudar l’estudiant a decidir la seva pròpia carrera acadèmica i professional.

Decisió complexa

Una decisió que esdevé cada vegada més complexa. El mercat de treball canvia ràpidament, els perfils professionals muten en funció de les necessitats del mercat, les transicions acadèmiques i professionals són múltiples i molt variades, i l’oferta formativa creix de forma exponencial. Els experts posen de manifest que per orientar-se bé, a més d’explorar l’oferta formativa disponible, cal examinar el mercat de treball, reflexionar sobre un mateix (els interessos professionals, les habilitats, la personalitat i els valors, les expectatives, les experiències) i aprendre a prendre decisions.

Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus
El Saló de l’Ensenyament forma part de la Setmana de la Formació i el Treball juntament amb Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus (dies 16 i 17 de març, també a Fira de Barcelona de Montjuïc). Futura comptarà amb una seixantena d’expositors, entre universitats públiques i privades, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis professionals, que informaran sobre els programes de segon i tercer grau que s’imparteixen a Catalunya, Espanya i l’estranger. També hi haurà serveis d’orientació, amb equips d’orientadors que oferiran assessorament individualitzat per a l’estudiant, espais d’autoconsulta, així com tallers i xerrades sobre autoconeixement i mobilitat internacional.

QUAN ORIENTAR ÉS ACOMPANYAR
Article d'Enric Roca
Director d’Edu21 i professor d’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona

L’orientació acadèmica i professional als estudiants els ha de permetre disposar de competències personals per prendre decisions de manera autònoma, informada i, per tant, responsable. Tanmateix, aquest objectiu no és senzill en un món tan complex i dinàmic com l’actual, i des d’un sistema educatiu que deixa poc marge a la pròpia construcció d’itineraris formatius i en un horitzó d’incertesa de futur, tant des del punt de vista laboral, com social i personal.

Per això, des del sistema educatiu, ens cal començar la denominada orientació educativa a l’alumnat des de les primeres edats perquè cadascú es vagi construint un projecte de futur, de vida, on a part de les competències acadèmiques i professionals es facin conscients també les opcions personals (projecte singular, propi) i socials (aprendre a conviure amb els altres, en societat). Per això, a part de proporcionar una àmplia i actualitzada informació acadèmica i professional, l’orientació educativa ha de basar-se, sobretot, en un acompanyament molt personal a cada alumne, que l’ajudi a prendre decisions, no només en les denominades transicions educatives, sinó en un contínuum vital que s’allargarà tota la vida, tant formativa, com professional i personal.

Els nostres joves necessiten adquirir aquelles destreses que els capacitin per prendre decisions des de la flexibilitat i la polivalència, des del compromís social i ètic, i des de l’autoconfiança i l’equilibri socioemocional. Per això, la feina dels tutors i docents, de les nostres escoles i instituts, esdevé cabdal per transformar una orientació tradicionalment enfocada a facilitar elements de decisió acadèmica i professional en alguna cosa de més envergadura, que els permeti afrontar una trajectòria de futur des de l’atorgament de sentit que dona ser portador d’un projecte personal sòlid i il·lusionant.

Acompanyem, doncs, els nostres joves perquè trobin cadascú aquest camí personal ple de sentit.

 

TRIAR ESTUDIS COM A RESULTAT I COM A PUNT DE PARTIDA TEMPTATIU
Article de Màrius Martínez
Professor titular d’Orientació Professional de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aviat molts joves han de concretar què volen estudiar després de l’ESO o el batxillerat. Sovint, es considera aquest moment com el de l’elecció vocacional (triar estudis professionalitzadors, de FP o universitaris). Si bé és cert que l’elecció es materialitza aleshores, també ho és que el que li cal a aquella persona és el resultat de la seva trajectòria i del seu context.

L’experiència de l’ensenyament obligatori configura un repertori de vivències i de coneixences que permeten anar madurant una idea o projecte de futur que finalment es concreta en l’elecció d’estudis. El que aprens i com ho aprens durant l’ESO, les relacions que fas entre el que aprens i l’entorn són la base per configurar l’autoestima, les aspiracions i la motivació per continuar. L’autoestima acadèmica (constato que aprenc, que creixo, que entenc el que hi ha al meu voltant, que puc interactuar-hi, que sé què fer i com bellugar-me per fer-ho, sé on buscar recursos si no en tinc i això em fa sentir raonablement bé) i el nivell d’aspiracions i expectatives (crec que sé on vull arribar, i on crec que, amb força probabilitat, arribaré) i la motivació per continuar (tinc ganes i energia per començar a concretar el meu futur) són ingredients clau per a la tria. Amb aquest bagatge, les xerrades, les fires, les tutories individuals són petites peces puntuals que poden acabar d’ajudar a decidir allò que s’ha anat madurant. El protagonista de la tria, com tots sabem, és l’alumne, però no està sol. Compta amb l’ajuda de tutores, família i altres agents, tots ells actors que ajuden sense prescriure. La tria considera les preferències, les habilitats i talents, les valoracions de l’entorn (professorat, amistats, família), les opcions disponibles (a prop i no tan a prop) i les perspectives.

Generalment, en un temps d’incertesa la combinació de criteris és millor que guiar-se només pel que saps fer bé, o pel que t’agrada, o pel que “té sortides”. En qualsevol cas, una bona opció t’ha d’agradar. Sense restar valor a la tria, cal pensar que aquesta tria és flexible, no definitiva i no inamovible i, per tant, el primer projecte de formació diguem-ne professionalitzador o enfocat al futur vocacional ha de poder-se modificar i corregir en funció dels esdeveniments (naturalment, com més reflexiva, madura i fonamentada sigui, menys caldrà canviar-la) i, per tant, s’ha de fer sense angoixes. Les trajectòries de molts dels que trien enguany tindran variacions, aturades, disrupcions i, per tant, reorientacions que seran noves oportunitats. Per això, el sentit de les activitats que sorgeixen a molts centres i municipis en aquesta època han de ser complements a un procés de desenvolupament que s’ha anat preparant durant molt de temps amb ajuda, amb complicitat, amb voluntat de creixement, de maduració i de protagonisme del jove.

Per això triar estudis és el resultat de tot el que hem fet i hem anat construint durant anys (el plural no apel·la només als alumnes) i també és el primer pas temptatiu per a un projecte que anirem concretant i reajustant.

 

Etiquetes

Més continguts de