“A la major part de feines, més que fer coses cal vigilar, resoldre problemes... saber comunicar i adaptar-se als canvis”

Entrevista a Oriol Homs, sociòleg, expert en formació i ocupació

El sociòleg Oriol Homs ha fet nombroses investigacions en l’àmbit del treball, la formació i les polítiques socials. Participa habitualment en seminaris i taules rodones sobre formació professional i qualificació, igualtat d’oportunitats, ocupació i mercat de treball, polítiques de desenvolupament local i social, tant a nivell nacional com estatal i internacional. I com a expert que és, ha generat força literatura. Una de les seves darreres publicacions ha estat l’estudi La formació professional a Espanya. Cap a la societat del coneixement (Fundació La Caixa).

A Catalunya hi ha més estudiants universitaris que de FP. Què n’opina?

No és pas lògic, no s’ajusta al que necessita el mercat de treball. Hi ha empreses de sectors industrials i de noves tecnologies que han d’anar a buscar treballadors a fora i, en canvi, tenim universitaris que ocupen nivells de feina inferiors al de la seva qualificació, perquè els seus estan tots ocupats. En aquest país tenim un dels nivells de sobrequalificació laboral més alts de tot Europa! La solució, però, no és reduir l’alt nombre d’universitaris -que ha tingut efectes positius: el fet que a Catalunya hi hagi hagut un alt volum de llicenciats universitaris va propiciar en bona part la modernització del país les darreres dècades del segle XX- sinó ampliar els que fan FP. I millorar a fons la FP, perquè hi ha molts estudiants que l’abandonen; en molts casos, les pràctiques no es fan fins bastant endavant, fins al segon curs de FP, per exemple, i hi ha nois i noies que són eminentment pràctics... i sense les pràctiques no els interessa.

Què n’opina de la Formació Professional Dual, en què l’estudiant combina la formació al centre educatiu amb l’activitat productiva en una empresa?

Aquí no tenim un important nombre d’empreses grans, com sí que hi ha, per exemple, a Alemanya, on és més fàcil que hi hagi necessitat d’estudiants de pràctiques. Malgrat això, crec que aquí la Formació Professional Dual funciona bé. Els resultats són bons, més del que podia arribar a pensar. La FP té bona imatge, i serveix per trobar feina. A França, en canvi, té una imatge negativa; hi acudeixen els que no se’n surten. El País Basc i Catalunya són pioners en la FP Dual, que està creixent més del que em pensava.

El Saló proporciona un munt d’informació i eines per escollir el camí d’estudis més adequat als propis interessos i inquietuds laborals. Però per trobar una feina, a més de tenir una formació adequada, calen unes habilitats personals que acostumen a ser innates, o bé són difícils d’adquirir.

Certament. Abans, les empreses distingien entre els que tenien títol i els que no, i en funció d’això els destinaven a un lloc o a un altre. Ara, naturalment que continua sent imprescindible que cada persona tingui els coneixements adequats a la seva feina, però van guanyant pes altres factors. Ara calen sobretot persones actives, implicades, que sàpiguen comunicar bé cap als seus companys i les altres empreses. I que sàpiguen adaptar-se als canvis. En la major part de feines, més que fer coses, el que cal és controlar, vigilar, resoldre problemes... Està canviant, i molt, el perfil dels treballadors: vam caldre uns quants segles per transformar els pagesos, els artesans, les feines de llavors, en obrers eficients. D’un temps ençà es demanen moltes més coses al treballador. I cal, esclar, fomentar-ne l’aprenentatge des de l’ensenyament. El moviment actual de l’Escola Nova 21 va en aquesta direcció: fomenta el treball en equip, la creativitat, que els nens i nenes, nois i noies es facin responsables dels seus treballs...

Una persona que no és gaire comunicativa ho té ben malament per trobar una bona feina, doncs.

Cal fer una reflexió sobre el sistema productiu. Una de les grans aportacions de l’empresa Ford en el seu temps, i de la industrialització en general, va ser que els treballadors sense cap formació poguessin treballar. En un altre àmbit, doncs, els que no són especialment comunicatius també han de treballar avui. Crec que és possible organitzar el sistema productiu de manera que tothom, amb independència del seu caràcter, trobi el seu lloc.

Recomana anar a l’estranger, tant en el cas que l’objectiu sigui estudiar com si es tracta de fer-hi pràctiques laborals?

Sí, ho recomano, i molt. Ajuda els nois i noies a espavilar-se.

Home, aquí també es poden espavilar...

Sí, d’acord, però a fora encara més, perquè estan en un altre ambient, una altra cultura... La majoria dels qui han fet pràctiques laborals, quan en tornen diuen: “A fora ens tracten molt millor que al nostre país”. A l’estranger, en general, els empresaris són conscients que els joves que fan pràctiques seran els futurs treballadors. I els mimen. Aquí hi ha qui els fa servir per fer fotocòpies...

Com a persona del sector, deu visitar anualment el Saló de l’Ensenyament?

Sí, per descomptat!

Què n’opina?

Hi veig molts joves en grup, preguntant, conversant... Crec que és molt més que una fira on es proporciona informació de l’oferta d’estudis.

Què hi troba a faltar en aquest certamen?

Potser alguna activitat adreçada als pares. N’hi ha molts de despistats. Són molts els pares que influeixen malament els fills a l’hora d’escollir estudis i professió.

Ho fan tan bé com poden...

Sí, esclar. Però els diuen: “Estudia, estudia, estudia!” I els haurien de dir: “Estudia i treballa”. Si els joves actualment es dediquen a estudiar i a estudiar, només a estudiar, arribaran a tenir quasi trenta anys amb uns coneixements excel·lents i molt especialitzats, però potser no els serà fàcil encaixar a la feina a què puguin accedir. Per això mateix crec que fer un màster és molt millor quan ja es treballa, combinant-ho amb la feina, o fent una parada de la feina, però no abans. D’altra banda, jo al Saló de l’Ensenyament també hi incorporaria tallers amb professionals, que donin a conèixer la seva experiència, i fins i tot projeccions sobre les professions més noves... I, finalment, crec que també és un bon instrument per donar a conèixer les professions que tenen més oferta i no tanta demanda, és a dir, allà on pot haver més oportunitats de treball.

I ens podria dir quines són aquestes professions en què hi ha més oportunitats de treball?

Per exemple, en el sector dels mecànics. Fa uns anys no, que no passava, però ara podem dir que és una professió de futur. Tots els qui acaben els estudis de mecànica surten col·locats al mercat laboral. I, seguint una línia similar, també ens falten torners, soldadors... Aquesta mena de professions. És que no se’n troben actualment! Pensa que s’organitzen cursos d’aquestes feines... i els han de tancar perquè no s’hi ha apuntat ningú. Ningú! Molta gent associa de manera errònia aquesta mena de feines amb el passat. I més aviat és el contrari. Cal que els joves i les seves famílies sàpiguen on hi ha les bones oportunitats de treball.

Etiquetes

Més continguts de