Reivindicar la formació professional

L’atur entre els estudiants de FP és tres vegades inferior a la taxa d’atur juvenil

Els últims anys, la formació professional ha passat de ser l’aneguet lleig de l’oferta formativa a ser una opció clara i exitosa per a la inserció laboral. Aquest curs, segons les estimacions del departament d’Educació, al voltant de 122.000 estudiants catalans estan inscrits en un cicle formatiu de grau mitjà o grau superior i uns 24.000 més ho fan a distància. La xifra no ha parat de créixer en els últims anys -especialment durant la crisi-, igual que el nombre de centres que imparteixen algun mòdul formatiu: en tot Catalunya n’hi ha 494 (entre públics, concertats i privats).

Des d’ara i fins el 2030, els nous llocs de treball que es creïn a Espanya demanaran un 65% de professionals amb qualificacions mitjanes de formació professional -i un 35% amb altes (FP de grau superior i graduats universitaris)-, segons indica la projecció sobre el futur de l’ocupació 'Skills forecast', elaborada per l’agència Cedefop de la Unió Europea. Aquesta previsió sobre les necessitats de futur del mercat laboral indica que creixerà sobretot en el sector serveis, i això suposa tot un repte per a l’estat espanyol, que té una de les pitjors taxes d’escolarització en FP de grau mitjà de tots els països de l’OCDE: el 12% enfront del 26% de l’organització.

Malgrat tot, cal tenir present que l’atur entre els estudiants de formació professional (un 8,6% entre els graduats de FP de grau mitjà i un 9,3% entre els de grau superior) és tres vegades inferior a la taxa d’atur juvenil (28,8%). A Catalunya encapçalen els graus amb accés més ràpid als llocs de treball: fabricació mecànica, instal·lació i manteniment, i química. De fet, abans que faci un any de l’obtenció del títol, les dades del departament d’Educació assenyalen que un de cada dos graduats de FP té feina, una xifra que fins i tot és superior en el cas dels que han cursat FP dual, els estudis que combinen la formació a l’institut amb les pràctiques remunerades en una empresa.

Joan-Lluís Espinós, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, reconeix que “la FP es configura com una opció de desenvolupament professional, personal i social amb una garantia d’adquisició de competències que servirà per inserir-se en el món laboral, així com la possibilitat de continuar la formació d’estudis superiors, si es vol. Actualment, aquests estudis ja no tenen, com en el passat, una intenció finalista, sinó que, donada la seva flexibilitat, qualitat i permeabilitat, són un eix conductor que possibilita la consecució de nivells superiors de capacitació en qualsevol moment vital de les persones”. I continua dibuixant el perfil de l’estudiant de FP: “Ens trobem amb alumnat que amb dificultats ha superat l’ESO, alumnat que ha fet el batxillerat o amb graus universitaris; també amb persones que reprenen els estudis i, fins i tot, amb treballadors no qualificats que busquen una nova oportunitat. Per a tots ells la FP és una alternativa que els ajudarà a aconseguir les seves fites”.

La FP demana pas al Saló de l’Ensenyament

En aquest context, el pes de l’espai dedicat a la Formació Professional al Saló serà, un any més, considerable. Com explica la directora del Saló de l’Ensenyament, Laura Pararols, “la FP té una presència molt rellevant al certamen, en línia amb la importància creixent d’aquest tipus d’estudis. Tenim un total de 190 expositors, 42 dels quals amb diversos estudis de FP. És a dir, gairebé el 30% de l’oferta serà de FP”. Així, els joves visitants es podran informar sobre estudis relacionats amb la impressió 3D i la ciberseguretat, o amb el sector de la fusta i els mobles, per exemple. Sembla clar que el futur de la FP passa per més alumnes, més oferta, més internacionalització i més innovació.

FP DUAL

Set de cada deu estudiants que acaben la FP dual troben feina. Aquest és l’espectacular percentatge d’èxit d’aquesta formació en alternança que dura dos anys i que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica. Un model educatiu que permet augmentar la col·laboració entre els centres educatius i les empreses en el procés formatiu dels alumnes, en el qual l’empresa assumeix responsabilitats de formació, amb l’objectiu final de ser més útil al sistema productiu i millorar les xifres d’ocupació dels joves. Com assegura Joan-Lluís Espinós, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, “la FP dual és una modalitat d’èxit si tenim en compte el grau d’inserció i la satisfacció d’alumnat, professorat i empreses. Augmentar l’oferta de FP dual és un repte del departament d’Educació que entomem amb il·lusió i compromís. Sens dubte la nova resolució que l’ordenarà a partir del curs 2019-2020 ha de servir per tenir una FP dual de més qualitat. En aquest cas ens trobem amb un suport sòlid de tots els agents socioeconòmics implicats”. Tot i això, el model encara s’ha d’acabar de consolidar. El curs passat, 2017-2018, només un de cada deu alumnes que fan FP van estudiar amb aquesta opció.

ITINERARIS FORMATIUS ESPECÍFICS

A més de l’oferta formativa referida exclusivament a la formació professional, el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya comptarà al Saló de l’Ensenyament amb un espai on presentar itineraris formatius específics (IFES), que tenen com a objectiu potenciar i desenvolupar habilitats personals i socials d’alumnes d’entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials. En concret, es tracta d’uns itineraris que s’adrecen a alumnes amb necessitats especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. S’hi inclouen, per exemple, els alumnes amb trastorn de l’espectre autista. L’objectiu primordial dels IFES, segons precisa Joan-Lluís Espinós, és “donar resposta formativa al col·lectiu d’alumnat destinatari i poder aconseguir la seva inserció laboral”.

Més continguts de