“Les empreses demanaran cada cop més gent amb passió i amb una actitud positiva i oberta per reaprendre”

Simon Dolan és expert en psicologia del treball. És co-fundador i president de Global Future of Work Foundation (GFWF) i membre de la Comunitat d’Innovació de Valkiria. Doctor en Gestió de Recursos Humans a la Universitat de Minnesota, és catedràtic en Direcció de Persones i Psicologia del Treball de la Universitat Ramon Llull. És també Director d’Innovació i Creativitat d’ESADE-CREAPOLIS. La seva activitat se centra principalment en la innovació en l’àmbit de la gestió.

Quin tipus de llocs de treball seran els que més demanda tindran els propers anys?

D’aquí a 15 anys tindrem 50 títols nous que encara no s’han inventat perquè la tecnologia s’està desenvolupat contínuament i és cada vegada més sofisticada. Segons la tendència del futur del treball, les noves ocupacions estaran relacionades amb les noves tecnologies -incloent-hi el món virtual-, marcades per la globalització, i també per la creativitat i la innovació.

Quin tipus d’habilitats buscaran les empreses?

És clar que continuaran demanant professionals amb habilitats dures, és a dir, els coneixements, però també altres habilitats, com per exemple la capacitat de generar aliances o de reduir l’estrès. Són les que es coneixen com a soft skills. També guanyaran pes altres factors, com la passió, i una actitud positiva i oberta per reaprendre. Per exemple, si tinc un problema amb les tecnologies, és bo que busqui algú que m’ajudi. És una oportunitat poder aprendre d’algú que coneix molt millor que jo les tecnologies, que ho fa mil vegades més ràpid. No s’ha de tenir vergonya a reaprendre. Cal tenir una actitud ben oberta. Ah! I ens cal educar els polítics que tenim. Per ser polític caldria passar un examen! Tot i que evidentment no han de saber de tot, sinó envoltar-se de gent que en sap.

Hi haurà feines tradicionals que seguiran generant una important demanda en els propers anys?

Sí, però en un context totalment diferent. Totes les feines manuals desapareixeran: les faran les màquines. En un futur, cadascú serà el seu propi agricultor del seu hort vertical -sense terra- a casa seva, els taxis seran substituïts per cotxes sense conductors i els pilots de drons faran desaparèixer el correu.

El teletreball segueix creixent, però té un límit, ja que es perd la relació personal.

Efectivament, el teletreball fa perdre la relació personal. Els joves del sector tecnològic prefereixen treballar en comunitat, no a casa. Prefereixen interactuar amb altra gent. Hi haurà realment un model híbrid entre gent que treballarà des de casa i gent que anirà a un altre espai. Però la tendència creixent són els freelances, que no els cal despatx. I en el cas d’una empresa, tindrem espais comuns i es treballarà sobretot en equip.

El món professional actual és especialment competitiu. Ho serà més en el futur?

Sí, ho serà més. Avui ja es competeix en preu, qualitat i servei amb molta més gent que abans, i amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la tecnologia, has de competir amb les màquines. No obstant, no tenim altra opció que col·laborar perquè sols no podem sobreviure. La col·laboració serà gairebé una obligació. Les sinergies i les aliances signifiquen que 1 + 1 són més que 2.

D’un temps ençà han nascut nombroses professions d’una extrema especialització. Què n’opina? No seria necessari retrocedir una mica perquè cada professional, en la major part de sectors, tingui més coneixements generals?

Per al nostre benestar i per contribuir a la societat cal anar més enllà de l’especialització. L’especialització suposa conèixer a fons només una àrea i això no és bo. L’educació ha de ser molt més àmplia perquè la majoria dels problemes del futur seran globals i encara més complexos.