“Ens hem organitzat fins ara a partir del treball, i toca fer-ho a partir del benestar”
Josep Maria Coll és el director del Màster en Negoci Sostenible i Innovació d’EADA, un programa pioner a l’Estat en aquest sentit i també un dels primers del món. Emergeix en un context en què es veu l’empresa com una eina al servei de la construcció d’un món més sostenible i humà.
Un món més humà i sostenible des de l’empresa. D’on surt la idea?
Estudiem com l’empresa o qualsevol altra institució pot fer servir el mercat per resoldre problemes socials o ambientals, per exemple. Diversos autors han reivindicat tradicionalment una empresa respectuosa amb el medi ambient i la gent, però el moment clau arriba amb l’esclat de la crisi del 2007.
Què va passar aleshores?
Es va destapar també l’existència d’una crisi de valors. Es va veure com la cobdícia, l’ambició desmesurada i l’interès pel lucre personal havien traspassat la necessitat de cuidar el medi ambient i respectar les altres persones. Això ens fa repensar quin ha de ser el paper de l’empresa a la societat. Adam Smith parlava de la mà invisible del mercat com la solució per satisfer les necessitats de l’ésser humà, en un capitalisme industrial que se sustentava en el fet que l’empresa fos generadora de benestar social. Però aleshores els utilitaristes van construir el concepte d’ utilitat, segons el qual si una persona incrementava la seva satisfacció pròpia ja n’hi havia prou per garantir un estat del benestar. A la pràctica, pot passar que el fet que un individu augmenti la seva utilitat o satisfacció personal pugui anar en contra d’altres persones o del medi ambient, per exemple.
¿Això no entra en contradicció amb l’objectiu de maximitzar els beneficis econòmics?
L’escola de Chicago va dir en el seu dia que l’únic objectiu de l’empresa era maximitzar els beneficis per als seus accionistes. Això és una construcció social. Què ha passat? Amb la crisi s’ha vist que aquests valors ens han portat on ens han portat, i gent de diferents àmbits i trajectòries es pregunta si aquest és realment l’objectiu de l’empresa. En aquest màster no ens volem desentendre del que ens ha dut fins aquí. També cal recordar com el capitalisme industrial va servir per solucionar problemes com la pobresa o la baixa escolarització als segles XVIII i XIX. En definitiva, es vol transmetre que els objectius socials o mediambientals no sempre van en contra de l’economia, sinó al contrari, que l’economia pot ser la clau per generar valor. Amb l’escola de Maastricht volem aportar el nostre gra de sorra per resoldre els principals reptes que afrontem: la desigualtat i com ens adaptem a les noves tecnologies.
No semblen reptes menors...
Què ens trobem? Que per primer cop els robots poden pensar, i segons estudis de l’OCDE, la intel·ligència artificial podria destruir un 50% dels llocs de treball existents fins ara. Alhora, això farà créixer la desigualtat. Per això ara s’advoca per una renda bàsica universal per cobrir les necessitats bàsiques i que t’alliberi de la necessitat de tenir feines precàries. Això també et permet emprendre projectes propis, perquè tenir una feina fixa tota la vida i estar lligat a una mateixa empresa s’està acabant. Per primer cop s’està trobant el suport d’empresaris, perquè amb una gran desigualtat ningú comprarà els seus productes. Per això cal una nova manera de vendre les coses, perquè la desigualtat perjudica tothom.
Això pot semblar utòpic, en el context actual...
L’objectiu del màster és parlar d’altres models que treuen el cap. Allò vell ja agonitza i allò nou no acaba de néixer. En aquest màster enfoquem models que ja existeixen però que potser no són corrent general. Al cap i a la fi, fins ara hem viscut en un món organitzat socialment sobre el treball, i ara el repte és organitzar-nos al voltant de la idea del benestar. Per això volem formar els futurs líders de la nova societat.
El màster és en anglès. A quin públic es dirigeix principalment?
El màster és totalment en anglès. Està enfocat a un públic professional jove, gent que s’acaba de llicenciar, persones que busquen noves maneres de fer les coses. Esperem que vinguin estudiants d’arreu del món, especialment d’Europa, d’Amèrica i d’Àsia. Ara bé, també animem la gent d’aquí a apuntar-s’hi, perquè podran estudiar un master a Barcelona i a Maastricht en anglès i en un entorn internacional multicultural molt enriquidor.
¿On treballa algú que estudia aquest màster?
El ventall és molt ampli. Pot acabar en una empresa, en una consultora o també en el sector públic: ministeris, agències de desenvolupament o també a la Comissió Europea. Fins i tot, en bancs regionals de desenvolupament, fundacions i ONGs.
