Islàndia, celebrant el seu èxit

EUROCOPA 2016

Descobreix els secrets d'Islàndia, el país de la feina ben feta

1 de cada 500 ciutadans ha passat per un curs d'entrenador

Islàndia, celebrant el seu èxit / EFE/EPA/SEBASTIEN NOGIER

Islàndia s'ha classificat per primer cop per jugar una fase final gràcies a la feina ben feta. L'equip islandès ja va sorprendre a la fase de classificació superant equips com els Països Baixos, però a la fase final ha anat més enllà: ha empatat amb portuguesos i hongaresos, ha derrotat els austríacs i als vuitens de final ha provocat un terratrèmol, eliminant els anglesos. Un estat amb menys habitants que Liverpool o Manchester, trencant el cor dels inventors del joc.

Però els miracles, al futbol, no existeixen. Darrera l'èxit islandès s'amaguen anys de bona feina. Més que una generació daurada, aquesta fita és el resultat d'anys de planificació en un estat amb tot just 330.000 habitants. Durant les darreres fases de classificació, Islàndia ja havia millorat molt i els islandesos es van classificar pel 'play-off' final del darrer Mundial, on van quedar fora de la cita brasilera per ben poc. Ara, Islàndia pot celebrar els èxits amb aquesta particular celebració que s'ha convertit en un fenomen viral:

L'any 2011, Islàndia va contractar el veterà tècnic suec Lars Lagerback, que havia fet bona feina amb la selecció del seu país. "Em vaig reunir amb ells i em van ensenyar les instal·lacions. Eren modèliques. Hi havia ambició, llibertat de treball i un projecte clar", recordava el suec.

Islàndia va aprofitar l'evolució tecnològica amb les gespes artificials per poder millorar. "És un factor clau en el nostre cas; amb la gespa natural i el nostre clima, tot era complicat. Ara entrenar és més fàcil", deia el veterà porter Gunnleifur Gunnleifsson. Un cop la FIFA va permetre jugar partits oficials sobre gespes sintètiques, Islàndia va construir 20 camps de mides oficials i 150 camps de futbol més petits per als joves per tot el país. De sobte, Islàndia podia jugar a futbol gairebé tot l'any.

150 camps de futbol

amb gespa artificial van ser construïts en dos anys

L'inici del canvi, doncs, es produeix ara fa uns 15 anys. El 2002, la Federació va contractar Sigurdur Ragnar Eyjolfsson, un amant del futbol anglès, com a nou director del centre de formació del futbol islandès. I Eyjolfsson va decidir prioritzar els tècnics, abans que no pas els jugadors. El 2010, per exemple, 630 tècnics islandesos van participar en cursos oficials de la UEFA. És a dir, el 0,2% de la població islandesa va participar en cursos de la UEFA en un sol any. Si aquests dies, el 7% de la població islandesa es a França, una proporció molt alta de població també s'ha federat. Més del 4% de la població juga a futbol de forma organitzada. També s'ha fet bona feina al futbol femení. De fet, les islandeses, el 2013, també van arribar als quarts de final d'una Eurocopa.

A més, es paguen bons sous per ser entrenador, fet que ha permès una gran millora tècnica i tàctica de totes les generacions islandeses. Islàndia ja fa anys que juga fases finals de categories inferiors. El 2015 per exemple, Aymeric Laporte, el jugador de l'Athletic sub-21 amb França, va afirmar abans de visitar Islàndia que "cap jugador islandès té el nivell tècnic dels francesos". Islàndia, amb joc col·lectiu, va guanyar aquell partit per 3-2.

7% de la població

islandesa ha viatjat a França durant aquesta Eurocopa

Diverses generacions han pujat fortes i han destacat en tornejos juvenils, i, per tant, han marxat amb 16, 17 o 18 anys a clubs anglesos o holandesos, on segueixen millorant. "Abans podien marxar un o dos jugadors per generació", diu el periodista Tomas Thor Thordarson. A la convocatòria de l'Eurocopa, cap jugador juga a la lliga local per primer cop en la història.

Segons Thordarson, "ara el futbol és més competitiu. Moltes reunions de jugadors es poden fer a Anglaterra, i quan es concentren els jugadors a Islàndia, la Federació els posa un vol directe especial, quan abans calia agafar dos o tres vols per arribar a casa si jugaves fora".

Per al ja veterà Gudjohnsen, suplent, és un final somiat. El jugador més conegut tanca el cercle iniciat quan va debutar a la selecció, amb 15 anys, entrant al terreny de joc pel seu pare, qui es retirava aquell dia. És l'únic cas conegut de pare que cedeix el seu lloc, de forma literal, en ple partit, al seu fill, en un partit oficial de seleccions. "Som una gran família", resumia Gudjohnsen, referint-se al país.

Lagerback ha aprofitat aquesta feina i ha potenciat el caràcter competitiu del futbol. Després de l'Eurocopa, el suec es jubilarà, i el seu ajudant, Heimir Hallgrimsson, es farà càrrec de la selecció d'un estat amb menys habitants que el Vallès Occidental capaç de classificar les seleccions de futbol, handbol i bàsquet per a la fase final d'una Eurocopa. Hallgrimsson, segons expliquen, és un geni tàctic capacitat per afrontar el repte. Un home que treballava de dentista a les illes Vestmann, un peti arxipèlag de 5000 habitants a la costa sud. Fins fa poc, encara combinava les dues feines. Ara ja es podrà centrar en el futbol.

Islàndia s'ha convertit en un fenomen viral. Tant, que moltes persones, enamorades dels seus paisatges i de les històries bucòliques, han caigut a la trampa de l'escriptor Dagur Hjartarson, qui durant el partit va inventar-se històries sobre els jugadors de l'equip, afirmant que set titulars són pagesos, o jugadors titulars encara treballen a gasolineres. Mitjans anglesos han arribat a donar per bones les històries inventades, com explicar que l'autor d'un gol va cridar-se a un lloc tant perdut com aquest:

"Ho he fet per demostrar que la gent no coneix Islàndia. Ha estat divertit" ha explicat. Els islandesos, amb un peculiar sentit de l'humor, han apostat per la feina professional i metòdica, deixant que siguin els altres qui parlin de miracles, somnis i pensin que es tracta d'un grup de gent modesta, criada entre ovelles i granges. "SI un equip treballa de forma organitzada, pot guanyar. No és una sorpresa, el nostre triomf" diu orgullós el tècnic suec Lagerback. "Portem anys treballant com cal. La clau és la feina" ha dit el jugador Bjarnasson. I l'escriptor Hjartarson, amb humor, ha afegit que "ens agrada rebre turisme enamorat dels nostres paisatges, però pocs volen saber com som de veritat, persegueixen imatges bucòliques".

Més continguts de