Una cita amb el dentista

Heimir Hallgrímsson, coseleccionador islandès, exerceix també de dentista al seu país

Normalment, quan hom vol contactar amb un entrenador de renom, creua els dits ben fort perquè algun cap de premsa estigui de bon humor o per poder gaudir encara que siguin cinc minuts a soles en algun acte publicitari. La meva primera trobada, l’estiu passat, amb el coseleccionador islandès Heimir Hallgrímsson, va ser del tot diferent.

Estàvem fent una ruta per Islàndia i la nostra propera parada eren les Vestmannaeyjar, un conjunt d’illes al sud del país on ens havien explicat que hi vivia un dels artífexs del 'miracle islandès'. No sabíem com fer-ho per concertar una cita amb en Heimir d’un dia per l’altre, així que el recepcionista de l’hostal ens va proposar que busquéssim el seu número de telèfon al directori de dentistes d’Islàndia. Com que no hi ha gaire més consultes d’odontologia a les Vestmann, va ser molt fàcil fer-li un truc –beneït país on es pot trobar el contacte de tot un seleccionador al llistat del departament de salut.

Dit i fet, l'endemà ens estava esperant ajagut sobre una esplanada de gespa mentre observava l’entrenament de l’equip del seu cor, l’ÍBV. Potser perquè vaig pecar de naïf o em va trair un cert esperit condescendent, comptava amb trobar-me amb una versió escandinava d''Un doctor a Alaska'. Res més lluny del cert, la carismàtica personalitat i confiança en la seva feina distava molt de la imatge d’entrenador de caps de setmana que m’havia fet d’en Heimir, tant que fins i tot al principi em va semblar un complet arrogant!

No obstant això, a mesura que avançava la conversa em vaig adonar que aquell dentista de professió era un petit geni, tan capaç de fer una exposició brillant i extensa sobre els mètodes d’entrenament, les fitxes federatives, les llicències dels entrenadors i l'afectació del vent en els centres laterals com de deixar-me astorat amb un comentari sorneguer a la resposta següent. Escoltant-lo quedava molt clar que la classificació per a l' Eurocopa, de miracle en tenia ben poc.

Bona part d’aquella gesta era fruit d’un treball a consciència que s’havia dut a terme seguint un full de ruta molt clar, amb unes pautes marcades en bona mesura per aquell home que ens anava raonant un per un els motius de les seves decisions sense deixar un ull posat en l’entrenament que tenia al davant mentre mastegava xiclet de manera compulsiva. Aquella tarda, a les illes Vestmann em vaig adonar que Heimir Hallgrímsson no és un entrenador qualsevol; fer un tàndem amb el suec Lars Lagerbäck tampoc és gens comú. Res del que fan és gaire normal. I per això estan fent història.

Més continguts de