FIRACAMPUSVIRTUAL

Carreres més demanades i professions de futur

Segons el Fòrum Econòmic Mundial, el 85% de les professions més demandades l’any 2030 encara no existeixen. I després de la crisi actual, el context haurà canviat. Com es poden preparar els joves?

Com ens ha fet veure la crisi sanitària pel covid-19, l’actual context es caracteritza per les seves volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat, cosa que es recull en l’acrònim VUCA en les seves sigles angleses. En aquest marc, sobretot en allò relatiu a l’empresa, els experts busquen predir periòdicament quins seran els professionals i habilitats més demandats en el futur, una tasca que, d’acord amb els que prediuen que part dels perfils s’esfumaran o es transformaran, dibuixa un panorama complex per a instituts, escoles de FP, universitats i escoles de negocis, que busquen formar-los. Però en aquesta croada hi ha àrees que continuen centrant l’interès dels joves a casa nostra. En concret, apunta Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, “els graus més sol·licitats el curs passat van ser els de medicina, administració i direcció d’empreses, psicologia, enginyeria informàtica, dret i educació primària”.

“El món empresarial busca cada vegada més perfils que també aportin valor afegit en la presa de decisions”

Lluís Baulenas Secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya

Les humanitats alcen el vol

Tot i la preeminència dels estudis en què la globalització i digitalització són elements clau, hi ha qui en aquest paradigma fa ressaltar el rol de les humanitats com a eina per relacionar passat i present i de retruc fer prediccions sobre el futur, per comprendre les necessitats de l’ésser humà i entrenar la creativitat, l’empatia i el treball en equip. Molt més en el context actual. “El món empresarial està a la recerca cada vegada més de perfils capaços no només d’equilibrar balances de resultats, sinó també d’aportar valor afegit en la presa de decisions”, afirma Baulenas.

En aquest sentit, continua, “la cultura de l’ètica, la filosofia com a disciplina que ensenya a reflexionar i l’empatia amb un món més sostenible són aspectes vinculats a la formació humanística que cada dia són més presents”. I avança: “En el cas del estudis en l’àmbit de la salut, per exemple, ens estem plantejant canvis que busquen justament millorar la formació en valors i actituds dels futurs professionals per incidir en una atenció al pacient de més qualitat”.

Amplitud de mires

“L’educació dels infants ja fa temps que prioritza el desenvolupament de competències, tant individuals com de grup, en un enfocament cap a la vida adulta i, per tant, cap al seu futur personal, social i també laboral”, afirma la pedagoga Montserrat Marquès sobre el paper de l’escola en la preparació dels nois davant d’un escenari com a poc incert.

Les professions de futur s’emmarcaran sobretot en els àmbits de les noves tecnologies, la qual cosa, apunta, farà necessari “disposar de competències en cloud computing, raonament analític, intel·ligència artificial, xarxes socials, lideratge de vendes, disseny en 3D, disseny i producció de jocs, àudio i vídeo o robòtica”.

"L’automatisme és un fet i que la convivència entre humans i màquines fa canviar la manera de treballar, però no s’hauria de percebre com un factor destructor"

Montserrat Marquès Pedagoga

Els estudis posen èmfasi, tanmateix, en la progressiva automatització dels llocs de treball. És el cas d’un de publicat al gener pel McKinsey Global Institute, la Universitat d’Oxford i el Banc Mundial, segons el qual fins a 800 milions de treballadors podrien ser desplaçats de les seves funcions d’aquí al 2030 per l’automatització. Per a Marquès, “és evident que l’automatisme és un fet i que la convivència entre humans i màquines fa canviar la manera de treballar, però no s’hauria de percebre com un factor destructor, sinó com una oportunitat perquè els joves escullin la seva professió dins d’un ventall ampliat de perfils laborals que es deriven d’aquesta oportunitat, com ara enginyers, programadors o operaris de maquinària i robòtica”.

Amb tot, la també docent de formació professional per a l’ocupació destaca que “hi ha sectors menys afectats, com són educació, salut humana, veterinària, treball social, consultoria, legal i justícia, programació i radiodifusió, publicitat, transport aeri, viatges o gestió de residus, fet que pot suposar que alguns es mantinguin com els més demandats, però en un escenari laboral tan canviant es fa difícil preveure quins sectors encapçalaran el rànquing en un futur”.

Capacitats, aptituds i actituds

Per a Marquès, “l’actual escenari laboral ja s’emmarca en un escenari de futur”, cosa que no només ens ha de portar a parlar d’habilitats, “sinó també de capacitats, aptituds i actituds”. Així, prossegueix, “les competències laborals giren entorn de tres eixos: el saber (formació), el saber fer (experiència) i el saber estar (actitud)”. Un marc en el qual cal que el sistema educatiu faci èmfasi des d’infantil “tant en les competències bàsiques (llegir, escriure i matemàtiques) com en les digitals i també en les transversals, com són la flexibilitat, ser resolutiu, la creativitat, la gestió del temps, l’emprenedoria, els idiomes, el pensament analític i les competències relacionals i comunicatives”. A l’equació cal sumar-hi també les competències tècniques, que es desenvolupen en l’aprenentatge tant d’una professió com d’especialitat laboral.

L’habilitat constant d’aprenentatge mereix un punt i a part, perquè no només permetrà als empleats presents i futurs reciclar els seus coneixements i habilitats tot mantenint-se actualitzats davant dels continus canvis socials i laborals i revaloritzant la seva figura a l’empresa, sinó que “també donarà pistes de la seva predisposició a la versatilitat i a l’adaptació als canvis”, conclou Marquès. Una característica, d’altra banda, que amb l’actual situació s’ha fet més palesa que mai.

El + vist

El + comentat