MÀSTERS I POSTGRAUS

Vocacions mèdiques i sociosanitàries

Els perfils sanitaris han de regir-se per una vocació de servei, la qual cosa es fa evident en els estudis de grau i màster de les facultats de medicina i ciències de la salut

La crisi sanitària generada pel covid-19 ha posat en valor de nou la tasca dels professionals sanitaris. També ha evidenciat les debilitats i fortaleses del sistema sanitari, així com les competències que cal que incorporin i/o consolidin infermers, metges, psicòlegs i la resta de perfils, la qual cosa implica revisar les bases dels estudis superiors que engloba aquest àmbit. Ja fa temps que les facultats de medicina, infermeria o psicologia, entre d’altres, posen èmfasi en les habilitats interpersonals, valors, ètica i treball en xarxa dels diferents perfils que conformen la sanitat.

Actualment, a la UIC, la part pròpiament de salut representa gairebé el 50% del total de titulacions i alumnes que aglutina la universitat. Hi contribueix una oferta de set graus: odontologia, infermeria i fisioteràpia, amb una trajectòria de més de 20 anys; medicina, que en porta 10, i els de psicologia, ciències biomèdiques i bioenginyeria, dels quals encara no ha sortit la primera promoció, a més de dos màsters oficials.

Al marge de remarcar la vocació de servei i el fet de posar la persona al centre, la crisi ha ajudat, segons Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC, “a descobrir o redescobrir com a imprescindibles competències com l’empatia i la flexibilitat a l’hora de respondre a la situació de manera coordinada, però demostrant alhora una gran iniciativa personal. També s’ha fet evident -continua- el paper de la salut pública, la prevenció, l’epidemiologia i control de malalties i l’atenció comunitària, així com la importància del domini de les TIC o la medicina a distància, sobre la qual cosa fa temps que posem el focus.”

La interdisciplinarietat és un altre factor clau en el si del sector. A la UIC, des de fa anys, es duen a terme pràctiques en què col·laboren alumnes d’infermeria, medicina, psicologia i fisioteràpia, cadascú fent el seu rol i treballant en casos específics, la qual cosa, per a Balaguer, “s’ha demostrat fonamental”. Al seu parer, “també ho ha estat la polivalència”.

Suport psicològic i gestió sanitària

L’acompanyament psicològic també ha estat fonamental. Per això la UIC va articular de seguida una xarxa de suport per a professionals sanitaris que treballaven en primera línia de la pandèmia. S’ha fet valent-se de les instal·lacions de la clínica amb la qual compten a psicologia. “El recolzament psicològic i emocional de pacients i familiars ha estat molt important, però també ho ha estat el dels professionals, que patien un estrès brutal, havent de decidir a quins pacients dedicar recursos i a quins no... Decisions ètiques que requerien suport psicològic: ells havien d’estar bé per poder atendre bé els pacients”, explica Balaguer.

A la UIC també s’imparteixen dos màsters, un en urgències i emergències sanitàries i un en gestió sanitària, tots dos camps que ha posat en escac la pandèmia. El segon, indica Balaguer, toca aspectes de política sanitària des d’una triple vessant: una macro -“grans decisions administratives, com la declaració d’un confinament o la previsió dels llits necessaris a UCI, semicrítics i planta, segons evolució de la pandèmia”-; una intermèdia, relativa a l’organització de cada d’hospital, i una més micro, que aborda la relació sanitari-pacient. Per a Balaguer, aquest és un aspecte que guanyarà importància, “ja que s’ha vist que les decisions preses a nivell micro influeixen en les de caràcter macro i a la inversa”. En aquesta presa de decisions, apunta, “intervé una part tècnica i de saviesa, però també de lideratge, de capacitat de resposta i d’anticipació”.

Cures i envelliment poblacional

Durant la crisi les residències de gent gran i el sector sociosanitari s’han mostrat com un forat negre. En paraules del degà, ha demostrat dues coses, “una més heroica, romanent al costat de la gent gran, i una altra més fosca, dels centres i residències on la gent gran estava mal atesa o han fallat mecanismes bàsics”. D’altra banda, caldria parlar de les cures, les grans mestres de les quals, per a Balaguer, són les infermeres: “El seu paper és essencial, tenen un contacte directe i durador amb el pacient, a qui acompanyen al llarg de totes les etapes de la vida, vetllant per la seva dignitat”. Tot i així, apunta, “caldrà revisar els protocols en les cures i més en aquests equipaments on la gestió de la pandèmia ha trontollat més”.

La màxima de posar la persona al centre també s’estén a l’etapa final de la vida, quan el pacient és més vulnerable, està polimedicat i ha d’acudir a especialitats com la medicina gerontològica i/o rehabilitadora (fisioteràpia, logopèdia...). Precisament per això als graus de ciències de la salut de la UIC fa temps es va incloure l’assignatura anomenada cronicitat, vulnerabilitat i envelliment.

Sobre el terreny

Albert Balaguer també destaca la vocació de servei i solidaritat dels alumnes dels últims cursos de medicina, infermeria, fisioteràpia, etc. “Al no poder fer pràctiques clíniques, han muntat els seus propis voluntariats, en coordinació amb els hospitals amb els quals col·laborem i sota supervisió de la UIC”. Així, han donat suport a les UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron o del General de Catalunya, igual com a les residències. “Un altre grup va detectar la importància que els pacients poguessin parlar amb els familiars i van ser pioners en dotar-los mitjans per fer-ho, i d’altres que estaven confinats al poble fins i tot han estat cosint bates”, explica el degà. Els estudiants de medicina i infermeria de la UPF també han volgut aportar el seu granet de sorra. Una quarantena d’estudiants del grau en medicina UPF-UAB han realitzat tasques de suport administratiu, mentre els de sisè han ajudat en tasques assistencials. Al seu torn, a l’Escola Superior d’Infermeria del Mar han posat a la disposició del Parc de Salut Mar i del departament de Salut un llistat de 100 alumnes de quart curs i 80 de la resta dels cursos que s’han ofert com a voluntaris no professionals.