De l’activisme a la professió
Joves activistes del moviment Fridays for Future decideixen vincular el seu futur professional a la lluita contra el canvi climàtic. Es calcula que l’economia verda crearà 24 milions de llocs de treball durant els pròxims 10 anys
El Roger Miralles (17) i la Núria Portolés (16) són membres del moviment Fridays for Future (FFF) de Sabadell. Tots dos hi participen des de fa uns mesos, tant a les assemblees locals com oferint xerrades a les escoles o participant en els actes que organitzen arreu de Catalunya. L’emergència climàtica mundial els ha tocat de ple durant l’adolescència i també en plena etapa de transició per decidir el seu futur professional. El seu és el cas de dos joves que no només volen combatre el canvi climàtic des de l’activisme i els hàbits quotidians sinó que també s’hi volen dedicar professionalment.
“El meu treball de recerca tractarà sobre l’impacte de l’alimentació en el canvi climàtic”, explica el Roger, que estudia batxillerat tecnològic a l’Institut Escola Industrial de Sabadell. “Més endavant m’agradaria fer el Grau en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles”.
El cas de la Núria és semblant. Estudia un cicle formatiu de grau mitjà en Producció Agroecològica i Floristeria a l’Institut Les Garberes de Castellar del Vallès, una decisió que va prendre després de començar l’activisme al moviment ecologista. “Formar part de FFF ha tingut molt de pes en la meva decisió final. Tinc clar que el meu futur haurà de ser verd. Hem de lluitar pel que és nostre”, explica.
Més vocacions ambientals
¿El cas del Roger i la Núria es pot extrapolar a les aules universitàries? Les xifres mostren que els Graus en Ciències Ambientals, per exemple, tant a la UB com a la UAB i la UdG han incrementat lleugerament la seva nota de tall en els últims 5 anys. A la UB s’ha passat del 8,7 el 2014 a un 9,1 el 2019, i a la UAB d’un 8,8 a un 9,1. “Si la nota de tall puja vol dir que hi ha més estudiants que opten per aquesta opció”, explica Teresa Sauras, cap d’estudis del Grau de Ciències Ambientals de la UB. La professora apunta també alguna dada significativa com que les assignatures optatives Diagnosi del Canvi Climàtic i Educació Ambiental han doblat el nombre d’estudiants. “Es tracta d’un bon termòmetre per veure que hi ha més interès cap a aquesta qüestió”, apunta.
De fet, una enquesta de la Universitat de Cambridge feta a estudiants espanyols d’entre 11 i 19 anys conclou que “la majoria dels adolescents, un 72%, creuen que el canvi climàtic condicionarà el seu futur laboral”. I gairebé tots els enquestats, un 98%, “creuen que caldria treballar el canvi climàtic des de l’escola”.
Economia verda
La conscienciació ciutadana respecte al medi ambient no només queda reflectida en més interès en alguns graus universitaris, sinó que també es trasllada al mercat de treball, amb noves oportunitats laborals. Segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’economia verda crearà 24 milions de nous llocs de treball durant els pròxims 10 anys. L’informe apunta que les àrees més demandades seran les relacionades amb l’eficiència energètica, la gestió de residus i la lluita contra la contaminació.
Segons Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “la relació amb el medi ambient és un aspecte global que interpel·la diferents professions en àmbits com la tecnologia, la biologia, el dret, l’economia o les humanitats”, i apunta també que les professions més clàssiques hauran d’adoptar una nova mirada ecologista: “Els perfils professionals més transversals hauran d’integrar en les seves competències professionals la capacitat d’actuar des d’una perspectiva de compromís mediambiental. Economistes expertes en economia circular, advocats ambientalistes, ecoarquitectes, educadors mediambientals o experts en turisme o disseny sostenible”, explica.
L’estudi de l’OIT també apunta que sorgiran noves professions vinculades a la salut mediambiental i que caldrà passar d’abordar els problemes de manera individual a un enfocament més global: “La prevenció de les malalties no inclourà només allò que fem de manera individual, sinó que tindrà en compte les actituds globals que afecten l’equilibri dels nostres ecosistemes”, explica Ramon Gomis, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. El turisme o el disseny incorporaran també nous professionals vinculats al medi ambient, com el d’ecodissenyador, amb l’objectiu d’oferir solucions a inquietuds de la societat actual com l’ecoeficiència o els nous materials.
L’informe de l’OIT destaca finalment que continuaran creixent els llocs de treball vinculats a les energies renovables i que es podrien arribar a crear 6 milions de nous llocs de treball gràcies a la transició cap a una “economia circular”, que inclou activitats com “reciclar, reparar, llogar i reutilitzar”, que substitueixen el model econòmic tradicional “d’extreure, fabricar, utilitzar i llençar”.
