FIRACAMPUSVIRTUAL

Les opcions artístiques demanen pas

Els ensenyaments artístics superiors treballen intensament per poder-se convertir en una de les vocacions de pes entre els joves del nostre país

“Estem en procés d’expandir la pràctica artística entre la població infantil i juvenil.” Així comença el discurs de Núria Sempere, directora de la Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), la qual subratlla que “en la mesura que Catalunya disposi de més densitat en pràctica artística, hi haurà més joves que vulguin fer de la música i les arts la seva professió i que estiguin en condicions de competir per accedir a centres superiors públics com el nostre”. Actualment, el centre posa a l’abast del seu alumnat un Títol Superior de Música, que equival a un grau universitari, i 12 màsters que els preparen per a un mercat laboral altament competitiu, volàtil i incert, fent èmfasi en “una mirada emprenedora” que, per a Sempere, “els fa pensar com les seves passions artístiques poden tenir interès per a públics que no estan tan avesats a gaudir de l’art”.
Caràcter col·laboratiu i multidisciplinari

Entre allò que comparteixen les professions artístiques, destaca el caràcter col·laboratiu. Sempere apunta: “Fer música no és una activitat individual, sinó col·laborativa, una cosa que es fa palesa en la capacitat de treball en equip, de projectar en xarxa i de generositat en l’aplicació de competències individuals en qualsevol projecte”. Els perfils artístics són també cada cop més multidisciplinaris, la qual cosa s’observa per exemple en la figura del conservador restaurador. En paraules de M. Àngels Balliu, coordinadora pedagògica de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBCC), la professió “es nodreix de disciplines com les ciències (física, química), la tecnologia (audiovisuals, informàtica i fotografia), les humanitats (arqueologia, història, etnologia, museologia) i les tècniques i materials artístics (dibuix, volum, color), que complementen la teoria i la pràctica de la conservació i la restauració”.

Patrimoni fotogràfic

Tot i la trajectòria de 29 anys de l’ESCRBCC, l’equip és conscient que se’ls coneix poc entre els joves. Per això dediquen molts esforços a fer difusió als centres de batxillerat, on mostren una oferta formada pel Títol Superior en Conservació i Restauració de Béns Culturals, que permet que els conservadors restauradors s’especialitzin en béns arqueològics, document gràfic, escultura i pintura. Al ventall enguany s’hi ha sumat el Màster en Ensenyaments Artístics en Conservació i Restauració de Patrimoni Fotogràfic, en el qual participen “professionals de la creació, conservació i restauració de patrimoni fotogràfic d’Espanya, Portugal, Holanda i EUA, i que ha comptat amb visites a museus, arxius, tallers i laboratoris”, explica la també mestra de Conservació i Restauració de Document Gràfic. Les dues titulacions són oficials i adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior.