Com funciona el conclave?

Ciutat del VaticàEl conclave que comença aquest dimarts a la tarda per escollir el nou papa és una assemblea de cardenals que va ser instituïda pel papa Gregori X l'any 1274. Tot i que s'han anat fent reformes al llarg de la història, les bases de funcionament de l'elecció del nou papa no han patit modificacions essencials. Repassem les claus d'aquest procés:

Allotjament: Els 115 cardenals electors -menors de 80 anys- donaran inici, aquest dimarts, a un acte litúrgic, governat per un ritus molt determinats i estrictes on hi predomina l'ambient d'aïllament i secret total, necessaris per escollir el nou pontífex. El canvi més significatiu que s'ha viscut en els últims anys el va introduir Joan Pau II que va determinar que els electors s'allotgessin a la Domus Sanctae Marthae, un edifici a l'interior del Vaticà. Allà, els 115 cardenals dormiran i descansaran.

Votacions: Les votacions, en canvi, es celebren a l'interior de la Capella Sixtina -que porta tancada al públic des del passat dia 5 de març- i s'hi realitzen exhaustius controls de seguretat per tal de garantir que el què es parla i debat allà dins no surt a l'exterior. Durant les sessions de votació totes les portes de la capella estan tancades i amb un guàrdia a cada ingrés. Generalment el primer dia de conclave es realitza una votació i a partir del segon dia se'n fan dues, una al matí i una a la tarda.

Litúrgia: El conclave comença amb la celebració de la missa Pro eligendo Papa que normalment es celebra a la Basílica de Sant Pere el matí del primer dia. A la tarda, els cardenals electors es reuneixen a la capella paulina i el cardenal degà fa una pregària. Acte seguit, comença la processó cap a la Capella Sixtina durant la qual es canten les lletanies dels Sants. Un cop a dins, cada cardenal ocupa el seu lloc i es situa el llibre dels Evangelis de forma que presideixi la celebració i cada elector fa el jurament sobre el llibre. El conclave inicia quan el mestre de celebracions litúrgiques pontifícies pronuncia la paraula 'Extra omnes' que ordena a totes les persones alienes a l'elecció del nou papa que han d'abandonar la sala.

Secret: A partir de l''Extra omnes' queda totalment prohibida la comunicació dels cardenals amb el món exterior fins que s'acabi el conclave. Això vol dir que no poden llegir la premsa, escoltar la ràdio o veure la televisió. No poden parlar per telèfon ni consultar internet.

Majoria: Joan Pau II va abolir dues maneres d'elegir el papa, per aclamació i per compromís, i actualment només pot ser elegit per una majoria de dos terços dels cardenals electors. Si no es posen d'acord es fa un dia de pausa per reflexionar, pregar i dialogar i es torna a començar. Si després de set escrutinis encara no hi ha acord es torna a fer una pausa. Tot i això els experts en la qüestió asseguren que els últims conclaves han estat breus i no ha calgut fer pauses en el procés d'elecció.