Fins fa poc, la gent gran havia de gestionar la seva pensió i poca cosa més. Ara també tenen a la seva disposició altres productes financers. Què ha canviat?
La situació de la gent gran. Abans algú arribava als 65 anys, es jubilava i passava a cobrar la pensió de l’Estat. Actualment, el que els preocupa és on ingressar la pensió o els estalvis, en cas d’haver-ne generat. I ara, amb els tipus d’interès a zero o negatius, aparcar aquests estalvis en un dipòsit o compte corrent ja significa perdre capacitat adquisitiva.
Aleshores què poden fer?
Cal fer un primer canvi conceptual i passar del concepte d’estalvi al d’inversió. I invertir no passa sí o sí per comprar accions. Per a nosaltres, el secret passa per invertir d’una manera diversificada, a través de fons molt diversificats. Ara mateix, ni tan sols són recomanables les rendes vitalícies.
I com s’arriba a la millor opció?
A Mediolanum sempre recomanem estudiar cada cas i ho fem a través de la figura de l’assessor extern o, com nosaltres l’anomenem, el Family Banker, que valora els objectius de cada persona i proposa una estratègia diversificada. Per exemple, tenim un producte anomenat Mes a mes, uns fons d’inversió combinats que cada mes generen una sèrie de cupons amb els quals el jubilat té un complement a la seva pensió, la qual cosa li permet mantenir el control del seu patrimoni i del seu poder adquisitiu.
Per què és clau ajudar les persones grans a mantenir aquest poder adquisitiu?
Quan pensem en un avi ja no ens imaginem una persona gran passant l’estona en un banc del parc. Ara, a algú de 65 anys li queden molts anys de viure, i per viure’ls bé. Tenen inquietuds com anar al gimnàs, viatjar i, en definitiva, gaudir de la vida com ho faria una persona de mitjana edat amb poder adquisitiu.
Per què cal parar atenció al Cicle Financer de la vida, un concepte propi del banc?
El Family Banker posa el focus en la persona i les seves necessitats en cada etapa de la vida, que són etapes connectades entre sí perquè el que es faci en un moment donat tindrà efectes en el futur. De fet, la cosa òptima seria començar a pensar en la jubilació als 25 anys, però el nostre cervell no està acostumat a pensar a tan llarg termini.
Quins altres elements sorgeixen en aquest assessorament?
L’assessor té la missió d’informar, ajudar i acompanyar el client en la presa de decisions. La relació no és merament mercantil, sinó que acaba esdevenint personal: l’assessor no només acompanya el client, sinó que també l’entén i entén els seus objectius. És més important saber per què vol invertir que el com. També hi entren en joc elements com l’honestedat i la confiança, a més d’un caràcter divulgatiu, i és que no només ens centrem en explicar els nostres productes, sinó també en ajudar els nostres clients a entendre el context o les eines digitals del banc, cosa que sobretot els més grans agraeixen. A la gent gran també els assessorem a l’hora d’optimitzar el traspàs generacional en temes de patrimoni.
El consell, per tant, és optar per la diversificació?
Més aviat seria que per gaudir d’una bona jubilació cal preparar-se amb antelació. Avui estalviar passa per posar els diners a treballar sense deixar-se portar per inèrcies del passat que destrueixen l’estalvi. És clau buscar assessorament de manera proactiva: la gent gran s’ha d’informar per prendre decisions de manera responsable, com a subjectes actius.
Les pensions i els pensionistes del 2020
A finals de maig l’Institut d’Estadística de Catalunya revelava que el 2019 al nostre país hi havia 1.513.684 pensionistes perceptors de pensions contributives de la Seguretat Social, un 1% més que el 2018. Tot i així, hi ha tres comarques on el nombre de pensionistes ha baixat els últims dotze mesos: el Priorat (-0,6%), la Terra Alta (-0,4%) i el Berguedà (-0,2%). Quant a la seva naturalesa, el 65,2% de les pensions eren de jubilació, el 22,6% de viduïtat, el 9,3% d’incapacitat permanent, el 2,8% d’orfenesa i el 0,1% de favor de familiars.
L’Idescat també mostrava que en termes absoluts les comarques amb més pensionistes eren el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb 482.710, 175.653 i 155.572, respectivament. El 2019 cada pensionista percebia de mitjana 1.184 euros. Però l’equilibri es trenca quan analitzem les dades amb perspectiva de gènere, perquè l’any passat l’import mitjà de la pensió d’un home era 371 euros superior al d’una dona. Una bretxa que encara és més clara a la Ribera d’Ebre i el Baix Llobregat, amb més de 450 euros de diferència.
