Des de fa anys ja ningú qüestiona la importància dels primers anys de vida per a l’evolució posterior de la persona i, en general, s’actua en conseqüència. En canvi, la generalització de xarxes educatives professionalitzades d’atenció a la petita infància s’ha desenvolupat recentment i de manera molt desigual en el territori.
No ens hauria d’estranyar la vigència del mal anomenat terme guarderia quan es vol esmentar les actuals llars d’infants, atès que aquesta era la funció que originàriament complien en els inicis de la industrialització de finals segle XIX i primers del segle XX, en plena incorporació de les dones al món del treball assalariat. Va ser, però, a partir dels anys 60 quan van començar a sorgir a Barcelona escoles bressol en forma de cooperatives fundades per famílies que volien deixar atesos els seus fills i alhora volien que aquests comencessin a rebre una educació sòlida ja des de ben petits. Un exemple d’aquestes iniciatives va ser l’escola bressol Guinbó al barri de Sants. Fundada l’any 1968 per unes famílies del barri, es va constituir en cooperativa de pares i mestres. Posteriorment, el 1983, va passar a dependre del Patronat Municipal de Guarderies i l’1 de gener del 1994 es va incorporar a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El setembre de l’any passat l’escola estrenava un edifici de nova construcció al carrer Olzinelles, de propietat municipal, amb més capacitat i espais, que substituïa l’antic de lloguer. Es tancava així, com en molts altres casos, el cercle de la implicació pública municipal.
Avançant en el temps, el període 2000-06, representa una fita destacada en les polítiques municipals destinades a la primera infància. L’Ajuntament aprova un nou model organitzatiu i és llavors quan objectivament es donen totes les condicions per desplegar el “model de qualitat de les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona”, destil·lat del treball entusiasta i constant de molts professionals al llarg dels anys i el lideratge polític de l’administració municipal. Un model fonamentat en tres grans pilars: els edificis, el model educatiu i un model propi d’organització i gestió.
A partir d’aquesta base, l’elaboració del pla d’actuació municipal 2007-2011 es produeix en un moment en què el model d’escola bressol està plenament implantat i ajustat; la demanda als diferents barris segueix creixent i, dins d’aquest marc, es fixa l’ambiciós objectiu d’aconseguir doblar l’oferta de places bressol per disposar de 7.500 al llarg del curs 2011-12. Aquesta fita que aconseguirem és una mostra de la vigorosa realitat de l’escola bressol municipal de la ciutat de Barcelona. Massa sovint sentim queixes del poc prestigi social de l’ensenyament públic. L’escola bressol és la primera anella de la llarga cadena educativa. Tenim la responsabilitat i el compromís que sigui una experiència positiva i aporti confiança a les famílies, valuosa per als infants i organitzativament eficaç. És el preuat gra de sorra que aportem tots els professionals vinculats a les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona.
