La indignació que cal

El miratge. Algú sap què ha passat amb l'onada sobiranista que ens aixecava de terra i se'ns enduia al vol? El cicle electoral triomfant de CiU ho ha cobert tot d'un tel de conformitat, com si ara que hi ha timoner nou, la tripulació preferís esperar ordres a coberta. Ben cert, la situació econòmica ens afluixa a tots l'ànim. I com que la hisenda pública està pitjor del que semblava i no hi ha ni cinc, ni tan sols per satisfer el curt termini, les grans ambicions ens semblen luxes fora del nostre abast. Analistes desmenjats es vanten de dir que el debat sobre el concert econòmic "ja cansa", com si fos una distracció absurda que ens impedeix preocupar-nos de l'essencial, que és com arribar a final de mes. Increïble. Quin gran miratge, quina farsa discursiva, ordida des de l'espanyolisme de sempre, el que només té com a única preocupació la unitat d'Espanya. És exactament el contrari: el tema, l'únic tema, és el dels nostres diners.L'espoli. És l'espoli fiscal. És la xuclada imparable, metòdica, sense parió a Europa en termes de solidaritat interterritorial, que supedita les nostres prioritats (seria millor dir-ne urgències) al sosteniment d'interessos que en gran mesura són aliens, per no dir contraris. Però el pitjor és que no podem lluitar contra la crisi perquè tenim les mans i els peus lligats. L'única preocupació de tots plegats hauria de ser com podem fer-nos amos del que generem i com podem retornar-ho a la societat en forma de benestar. Les acampades dels indignats , però, no en parlen. I, mentrestant, a Badalona i a moltes altres ciutats molta gent ha preferit votar un partit que nega aquest espoli fiscal contra tota evidència, només per pur patriotisme, i prefereix, en canvi, regatejar les beques de menjador i les places de guarderia als últims a arribar. Perquè l'estratègia del PP no és altra que aquesta: protegir l'Estat que xucla i centrifuga el nostre esforç fiscal desviant contra els sectors més fràgils de la nostra societat la indignació que això genera. Aquesta perversa recepta ha tingut un cert èxit entre sectors que, per causes perfectament descriptibles, detesten per igual la catalanitat i la immigració. Gent respectable, que pot arribar a significar un percentatge rellevant del cos electoral, però que representen la negació de l'ideal català, del que Catalunya vol ser com a comunitat nacional, d'homes i dones lliures, amb igualtat de drets i deures, amb independència del seu origen.La majoria. La consecució de la sobirania fiscal, pedra angular de totes les sobiranies, no és ja un delit patriòtic, sinó un objectiu peremptori sense el qual ens condemnem a la subsidiarietat, la no responsabilitat, l'infantilisme polític i, sobretot, l'enquistament de conflictes socials que el PP utilitzarà sempre en benefici del que li convé, que és la desintegració del subjecte polític català. Els partits de la majoria democràtica catalanista han de deixar de banda tota altra prioritat per deixar clar quins són els principis i els ideals que representen la part més important de la ciutadania. Les picades d'ullet a Rajoy i Rubalcaba sí que cansen! Sobirania per fer la Catalunya de tots hauria de ser l'única divisa. La unitat civil és desitjable, però no som un país perfecte. Si la unitat civil implica renúncies impossibles, és molt més honorable l'ampla majoria dels que volem construir i merèixer un país digne. Indignem-nos, doncs, i fem-la possible.

ara.cat

ESPECIALS

ara.cat

COVID-19

La indignació que cal

El + vist

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

Grifols assaja un nou medicament que proporcionaria immunitat immediata contra el...

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

El doblatge d''Altsasu' indigna els professionals del sector

Ben Affleck i Ana de Armas posen punt final al seu idil·li

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

El Govern prorroga fins al 7 de febrer les restriccions actuals

Què cuino avui per sopar? 10 receptes que parteixen d'un sofregit

S'eleven a quatre les víctimes mortals en l'explosió de l'edifici al centre de Madrid

¿Es pot renunciar a ser membre d'una mesa electoral el 14-F?

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El PSC guanyaria les eleccions si se celebressin el 14-F en un frec a frec amb...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

El TSJC rebutja l'ajornament per l'"interès públic intens" per fer les eleccions

El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l'1-O quan era alcalde d'Agramunt

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

Robles demana explicacions al cap de l'estat major de la defensa per haver-se...

El doblatge d''Altsasu' indigna els professionals del sector

Gràcies, malvades farmacèutiques

El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

Comencen les protestes a Rússia a favor de la llibertat de Navalni

Els Jocs Mediterranis d'Almeria examinen la regularitat del Sabadell

Edgar Badia: "El futbol és només una etapa de la meva vida"

La fascinació pel K2, el cim que fa perdre el cap

Sánchez reclama votar el 14-F per acabar ja amb un "cicle estèril" a Catalunya