Serra de Montsant

El Parc Natural de la Serra de Montsant es defineix per una complexa orografia, fruit de la confluència de diverses regions climàtiques i d’uns usos tradicionals agrícoles. Al paisatge natural, cal afegir-hi el paisatge humanitzat que s’obre als peus del massís, que encara conserva l’encant del paisatge agrícola tradicional que envolta els pobles eminentment rurals del Montsant. Entre les masses forestals i els roquissars, es poden contemplar els bancals d’avellaners i ametllers, els costers de vinya i els camps d’oliveres. Els valors paisatgístics i patrimonials del Montsant han estat mereixedors d’una menció especial en la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània, que promou l’associació Prioritat.

PAISATGE

La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc abrupte dins del sector occidental de la serralada Prelitoral catalana. El modelat del paisatge és degut a l’erosió diferencial causada per l’acció del vent i de l’aigua. Els cims arrodonits destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles. La naturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics del seu relleu, com les balmes, els avencs, els tormos o roques singulars i coves. Al vessant sud, destaquen les imponents parets rocoses del cingle Major. Cap al nord, les ondulacions es transformen en un bon grapat de barrancs esquerps, com el dels Pèligs, que vessen les seves aigües al riu Montsant. Passat el majestuós congost de Fraguerau, a la banda de ponent, la velocitat de les aigües s’atura a l’embassament de Margalef, i la serra Major s’escindeix en un ventall de serralades menors que davallen suaument fins al revolt més occidental del riu. Les aigües que baixen del Montsant alimenten cursos fluvials que tenen el seu origen a les muntanyes de Prades. Dos corrents principals, el riu Siurana i el seu principal afluent, el riu Montsant, enclouen la serralada i recullen els seus escorrentius.

ELS MASOS

Bona part dels masos del Montsant es troben vinculats a la cartoixa d’Escaladei, de la qual havien estat propietat. L’orde cartoixà va instal·lar-se al territori cap al 1194 i, al llarg del segles, els monjos van fer construir diversos masos que funcionaven com a masies i granges especialitzades en el cultiu de la vinya o com a horts, segons les característiques del territori i les seves necessitats. Tot i que amb la desamortització de Mendizábal (1834) hi va haver canvis en la propietat, l’activitat als masos va seguir i no va ser fins a l’arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, que es va produir un abandonament definitiu de molts dels masos com a llocs d’habitatge, de manera que van passar a ser refugi de pastors o carboners. A partir de 1950, la desaparició d’algunes activitats relacionades amb l’explotació de la muntanya, sumada a la crisi agrícola generalitzada, va fer que els pocs masos encara habitats s’abandonessin definitivament, cosa que va portar a un deteriorament dels edificis. Alguns dels masos del Montsant són el mas de Sant Blai, el mas de Sant Antoni, el mas Déu, el mas del Tancat, el mas Blanc, el mas de Forçans, el mas de Soleràs, el mas Roger o el mas de l’Extrem.

PATRIMONI CULTURAL I ESPIRITUAL

El Montsant disposa també d’un patrimoni arquitectònic, històric i etnogràfic, testimoni de l’ocupació i les activitats econòmiques que al llarg dels segles han existit en aquesta zona. Des dels temps prehistòrics fins als segles XVIII-XIX, en què la comarca va viure la seva màxima expansió demogràfica, econòmica i social, la presència humana al Montsant ha estat constant. Els elements visibles que testimonien aquesta petjada humana en el territori són nombrosos: masos, molins, construccions populars de pedra seca, fites, carrerades, balmes murades, etc. El nom de la serralada, Montsant, també ens indica que la muntanya ha estat, des d’antic, un indret d’espiritualitat. En són testimonis antics topònims com Colldemònecs o vestigis arqueològics com les tombes medievals excavades a la roca que es troben prop d’Albarca, en els límits del Parc. Però, sens dubte, parlar d’espiritualitat al Montsant implica fer referència a la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, instal·lada al territori des de l’any 1194 fins a la desamortització de 1835, i al conjunt d’ermites que es troben escampades per tota la muntanya. És per aquest motiu que el Parc Natural de la Serra de Montsant ha estat incorporat dins la Iniciativa Delos, com a cas d’estudi per realitzar una diagnosi de com els valors espirituals, especialment en relació amb els valors naturals i culturals, afavoreixen la gestió de la conservació.

FAUNA

La serra de Montsant acull una variada presència de fauna. Entre els mamífers cal destacar el ratpenat de ferradura gran, el gat salvatge i alguns exemplars isolats de cabra salvatge. També hi són característics el senglar, la geneta, el toixó o la musaranya nana. Si mirem amunt, podrem gaudir de la majestuositat de l’àliga cuabarrada, ja que el Montsant és un territori de nidificació i descans per a rapinyaires tan importants com l’àliga cuabarrada o daurada, el falcó pelegrí o el xoriguer.

Els rèptils hi estan representats per la sargantana ibèrica, l’escurçó ibèric i diverses varietats de serps com la blanca, la d’aigua o la de ferradura. A més, compta amb la presència de la tortuga mediterrània, gràcies a un projecte de reintroducció de l’espècie iniciat el 2005, i d’altres espècies d’interès com la somereta de Montsant, un insecte endèmic a la zona. Finalment, si ens fixem en la fauna aquàtica, la bona qualitat de les aigües del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris ha permès una gran riquesa de peixos, en especial d’espècies com barbs, madrilles i truites o el cada vegada més escàs cranc de riu ibèric.

QUÈ S’HI POT FER?

La principal activitat d’ús públic impulsada des del Parc Natural de la Serra de Montsant és la pràctica de senderisme des de qualsevol dels pobles que el delimiten, des d’on surten una gran quantitat de camins i excursions de diferents nivells de dificultat. El Parc ha senyalitzat convenientment alguns d’aquests camins i ha creat un paquet d’itineraris municipals amb material explicatiu, que serveix de guia al visitant i posa en valor el patrimoni natural i cultural que s’observa, amb una ruta circular per cadascun dels municipis del Parc. També s’han creat els itineraris de flora i durant tot l’any s’ofereixen sortides guiades i interpretatives a diferents llocs del Parc i amb temàtiques molt variades. Si el que voleu és fer-hi esport, la proposta també és variada. L’escalada és una activitat de llarga tradició a Catalunya, i a la serra de Montsant és una més de les ofertes esportives que s’ofereixen als visitants. La seva roca té unes qualitats excepcionals per a l’escalada, diferents del conglomerat habitual de la resta d’escoles, i presenta una multitud de forats i fissures molt interessants.

Al Parc Natural s’hi han distingit zones d’escalada lliure, zones condicionades i zones on la pràctica està prohibida. Si us agrada més el ciclisme, el Parc és un indret ideal per anar en bicicleta de muntanya i per això es va crear un itinerari que fa la volta a tot el Parc Natural i està pensat perquè l’usuari gaudeixi de l’entorn natural, i descobreixi els paisatges i els punts d’interès històric i cultural de la zona, a més dels productes gastronòmics que ofereix. La ruta consta de 95 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell positiu acumulat, passa per tots els pobles del Parc Natural de la Serra de Montsant i compta amb una variant de 81 quilòmetres i 2.350 metres de desnivell. Finalment, el Montsant té una via ferrada situada a l’entorn del poble de la Morera de Montsant, on es pot gaudir d’una aventura segura en plena natura.