El judici dels atemptats del 17-A sense Trapero

El jutge posa el color a un procés on els Mossos i el major no busquen reivindicar-se

És difícil no pensar en Josep Lluís Trapero quan a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares que tants dies va trepitjar arrenca el judici pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Després de la seva absolució recent en el judici pel referèndum de l'1-O, no sembla forassenyat preguntar-se si en lloc d'haver segut al banc dels acusats pels fets del Procés, el major dels Mossos d'Esquadra no hauria d'estar citat com a testimoni per parlar de la cèl·lula terrorista que va commocionar Catalunya fa tres anys. Algunes de les acusacions ho van descartar per la seva situació processal, "per respecte", segons fonts consultades. La imatge del fiscal Miguel Ángel Carballo utilitzant com a principal prova de càrrec contra els presumptes jihadistes a qui fa només uns mesos volia condemnar per sedició hauria estat endimoniada.

En rodes de premsa i en samarretes, el major va ser durant aquells dies d'agost la cara visible de la policia catalana. El cos va fer un pas endavant amb l'objectiu de transmetre un missatge de confiança a la ciutadania, i va desarticular el grup d'atacants "neutralitzant-los" (matant-los), no sense algunes crítiques. El "Bueno, pues molt bé, pues adiós" va acabar situant Trapero i els Mossos a l'exponent màxim de protagonisme, a diferència del que ara es reflectirà en el judici d'aquells fets. No només Trapero no està citat a comparèixer, sinó cap membre de la cúpula. I els que ho fan oculten el seu rostre, tal com s'ha pogut comprovar aquest dimarts amb la compareixença de l'inspector 1395, instructor dels atestats de la investigació del 17-A.

No hi ha ànim de "reivindicació" del paper del cos aquells dies, reconeix a l'ARA el comissari en cap, Eduard Sallent. Tal com va fer durant el judici de Trapero, Sallent s'ha desplaçat a l'Audiència Nacional per "acompanyar" els primers testimonis que compareixen, l'esmentat inspector i el sotsinspector 8261, que estava citat per a aquesta sessió però declararà demà. Sallent apunta que fins i tot ell hi hauria pogut participar, perquè en el moment dels fets era sotscomissari general d'informació. Fonts del ministeri públic i de l'Advocacia de l'Estat coincideixen, però, que el més rellevant per a la causa és la presència dels investigadors. 

Els teòrics protagonistes

Tot i que l'escenari i algunes cares a les cadires del públic coincideixen amb els del judici a Trapero, els veritables protagonistes són uns altres. Resulta impactant intercanviar mirades amb els tres presumptes terroristes acusats, tancats en un cubicle de vidre insonoritzat on poden seguir la sessió sense les manilles ni vigilància. Cada vegada que en surten ja tornen a estar sota custòdia policial. Driss Oukabir, el rostre rejovenit del qual va circular per mitjans de comunicació atesa la seva detenció, presenta un aspecte cansat. Li destaquen les bosses sota els ulls i es nota que és més gran –31 anys– que els suposats companys de cèl·lula per a qui presumptament va llogar la furgoneta de la Rambla. 

Els terroristes del 17-A: "Ens han escollit entre milions d'homes per portar-vos sang"

Tot i ser força breu, l'interrogatori d'Oukabir és el que més s'allarga, i ell insisteix en desvincular-se dels terroristes. Ell portava una vida "normal" consumint cocaïna, alcohol i porros, i veient-se amb "amigues de companyia", com declara al tribunal. Més tard, durant la declaració del mosso d'esquadra al càrrec de la investigació, va fent que no amb el cap i gestos de desaprovació. Quan es parla d'una trucada amb Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta, deixa la mirada perduda. Amb aquesta mateixa actitud és com viu la sessió Mohamed Houli, que mostra el seu penediment pels fets. Autor d'una gravació en la qual es veu els terroristes preparant els explosius, assegura que en realitat fingia connivència amb els membres de la cèl·lula: "Podrien haver-me matat en qualsevol moment", diu. 

A l'esquerre de l'espai reservat per als acusats, Saïd ben Iazza és el que es troba més allunyat de la posició del tribunal, i per no tenir el cap inclinat mira constantment la retransmissió televisiva del judici a través d'una pantalla que té en línia recta. Té al davant el públic, a qui observa aleatòriament, i a tocar –tot i que a l'altra banda del vidre– una funcionària policial que es manté impertèrrita. No és fins a la declaració del primer testimoni que es pot veure els acusats intercanviant impressions, especialment a instàncies d'Oukabir.

Un jutge "impertinent"

Com queda demostrat des del principi, però, la salsa del judici no l'aportaran els acusats sinó el jutge. Només començar se les té amb l'advocat d'Oukabir, que amenaça amb marxar si no se'l canvia de lloc –estava just darrere de la Fiscalia–. "No abandona la sala!", li deixa anar el jutge. Tot seguit, passa directament als interrogatoris dels acusats, fent cas omís a les qüestions prèvies dels lletrats. "No té la paraula ningú!", clama davant les múltiples protestes.

Alfonso Guevara és baix i geperut i per la posició que adopta, amb el cap recolzat al respatller, sembla que estigui estirat a la cadira. Té tendència a tancar els ulls quan ha de proferir expressions tallants –en deixa anar bastantes– a les diferents persones que intervenen, que són moltes. "Impertinent!" és la paraula que més utilitzarà per assenyalar un comentari inadequat, en un to autoritari que en comparació deixa els " Vamos a ver" de Manuel Marchena durant el judici del Procés en una simpàtica invitació a formular una altra pregunta. "És un testimoni, no un endeví", afirma en un moment donat Guevara. 

Alguns assistents al públic no poden evitar riure rere la mascareta amb les sortides de to del magistrat, incloent-hi la sobtada manera de donar per tancada la primera sessió d'un judici descafeïnat: sense els autors materials dels atemptats, sense alts càrrecs de l'Estat i sense Trapero.     

  

El + vist

El + comentat