Competències específiques i diferenciadores
Un màster o postgrau permet l’especialització formativa o professional de qui el cursa, amplia la seva xarxa de contactes i incrementa la seva taxa d’ocupació. Per a alguns, és el pas previ i imprescindible per a un doctorat
Per accedir a un màster o postgrau és necessari disposar d’un títol universitari oficial de l’Estat o expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Es tracta d’una formació d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, que equivalen a un o dos anys acadèmics i que, en paraules de Cristina Gelpí, vicerectora de Projectes per a la Docència de la UPF, “revalora els estudiants pel fet que implica assolir un tipus de competències que no s’adquireixen en estadis formatius de grau ni necessàriament amb activitats professionals”.
Un màster, apunta Gelpí, “posa èmfasi en competències bàsiques, transversals i generals”. Quant a les primeres, la vicerectora cita les que estan relacionades amb la capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica, integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’informació incompleta, comunicar conclusions a públic expert i no expert, dominar diverses llengües i capacitat d’aprenentatge autònom”. Al seu parer, les competències transversals “posen èmfasi en el domini d’eines tecnològiques, sentit de compromís, respecte, honestedat, seguretat i la capacitat d’elaboració de projectes”. “El que singularitza els màsters -opina- són les competències de caràcter específic”.
600 titulacions
El curs 2017-18, 19.973 estudiants van graduar-se de màster, una xifra que gairebé dobla la del curs 2013-14 (10.815). Així ho revela la secretaria d’Universitats i Recerca, que recull igualment que el curs 2017-18 el catàleg de les universitats catalanes incloïa 600 titulacions de màster classificades en cinc àrees: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura. Una oferta, val a dir, que no para de créixer atesos els 42 nous màsters que les universitats catalanes van presentar al març al Saló Futura, un 29% dels quals són en anglès i un 24% més interuniversitaris.
La UPF ofereix aquest curs prop de 80 títols de màster, impartits als centres integrats i als centres adscrits, i una seixantena de títols propis de màster i postgrau. “Els que es fan als centres integrats potencien les competències de recerca, tot i que també n’ofereixen d’altament professionalitzadors i d’habilitació per a professions regulades, mentre que als adscrits s’hi concentren, tot i que no en exclusiva, els més professionalitzadors i innovadors”, matisa Gelpí. Des de la universitat, diu Gelpí, treballen “per potenciar la reputació dels màsters de la UPF a través d’una oferta actualitzada, innovadora i personalitzada, un professorat excel·lent i de qualitat internacional que manté una relació constant entre docència i recerca, i uns estudiants també excel·lents que seleccionem a partir de criteris de qualitat”. Un triple eix que a partir d’aquest curs també es farà palès a les quatre titulacions de màster que la UPF incorpora al seu catàleg i que són els màsters en Infermeria i Salut Escolar; en Logística, Cadena de Subministrament i Negocis Marítims; en Recerca en Estudis Internacionals, i en Traducció entre Llengües Globals: Xinès i Castellà.
Dos perfils
L’estudiant que cursa un màster a la UPF té un perfil variat. Tot i això, destaca Gelpí, el caracteritzen tres aspectes: “És majoritàriament internacionalitzat, té un bon rendiment acadèmic i està motivat pels estudis que cursa”. Al seu torn, hi ha un equilibri entre l’acabat de graduar i el professional en actiu, els dos perfils principals que solen fer un màster. “I el nombre de dones duplica el nombre d’homes estudiants”, subratlla la vicerectora.
Sigui quin sigui el perfil, per a José D. Canseco, director de la consultora especialitzada en estratègia de persones The Human Touch, “hi ha una cosa encara més important que l’adquisició de coneixements de màxim nivell, i és la màxima alineació dels màsters amb les necessitats i prioritats de les empreses i del mercat”. Per a Canseco, també és clau l’adquisició de competències, en especial “en un moment que el mercat necessita professionals que aportin flexibilitat i innovació en la realització de les seves funcions”. De retruc, prossegueix, “un desenvolupament de les competències adient ens portarà a ser excel·lents en cadascuna de les nostres aportacions a la companyia, tenir un perfil diferencial i satisfer les més altes expectatives professionals”.
Índex d’ocupació més alt
En paraules del consultor, “els perfils amb un nivell formatiu més alt tenen una de les taxes d’atur més baixes del mercat, per la qual cosa estudiar un màster o postgrau és una garantia per a les dues parts, empresa i professional”, cosa que també corroboren les dades del Barómetro de empleabilidad y empleo universitarios - Edición máster 2017, elaborat per l’Observatorio de Empleabilidad y Empleo Universitarios. El 82,8% de la mostra (6.738 titulats de màster en 50 universitats espanyoles el 2013-14) estava treballant. El 49,5% afirmava, a més, no haver estat mai en situació d’atur des que havia acabat la formació. Del baròmetre es desprèn igualment que el 41% creu que la seva feina s’adequa totalment a la formació.
CARÀCTER GLOBAL
3 de cada 10 nous màsters, en anglès
Si hi ha un tret que caracteritza el nostre sistema universitari és el seu caràcter global, cosa que va afavorir que el curs 2017-18 més d’11.300 estrangers triessin el nostre país per fer part dels seus estudis de grau, màster o postgrau. El gruix d’alumnes forans creix any rere any, per la qual cosa no és d’estranyar que 3de cada 10 nous màsters programats per a aquest curs s’imparteixin totalment en anglès. Això es tradueix en prop del 20% total dels màsters oferts al nostre país. Bona part són Eramus Mundus, o els que les universitats catalanes ofereixen en col·laboració com a mínim de dues universitats estrangeres.
MÀSTERS HABILITADORS
Els ‘obligatoris’
Hi ha una sèrie de màsters que, des de l’entrada de l’Estat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), són imprescindibles per a l’exercici professional de certes professions. Són els habilitadors, necessaris per exercir com a advocat i procurador de tribunals; arquitecte; capità de la marina mercant; enginyer aeronàutic; enginyer agrònom; enginyer de camins, canals i ports; enginyer de mines; enginyer de monts; enginyer de telecomunicacions; enginyer industrial; enginyer naval i oceànic; psicòleg general sanitari, i professor de secundària, batxillerat, formació professional i escoles d’idiomes. L’obligatorietat justifica, en part, que el preu per crèdit ECTS a Catalunya sigui de 41,2€, davant dels 53,3 € que cal pagar per crèdit ECTS en cas de cursar un màster no habilitador.
