Especialització elevada a la màxima potència

Tot i les múltiples motivacions que hi ha al darrere de cursar un màster o postgrau, el que sembla provat és que disposar d’una titulació de tercer grau incideix positivament en el mercat laboral

En ple mes de maig i any rere any, milers de flamants graduats i professionals es plantegen cursar un màster o postgrau, una formació de tercer grau que requereix disposar d’un títol universitari oficial de l’estat espanyol o expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Es tracta, a grans trets, d’una inversió de futur que evidencia també un caràcter actiu i una ment oberta, elements clau en un mercat laboral que cada cop valora més aquells professionals que demostren interès per continuar formant-se al llarg de la seva vida.

En paraules de Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), cursar un màster o postgrau “en alguns casos és una decisió personal enfocada a enriquir la formació de cadascú i aprofundir en els estudis i, en d’altres, és una opció necessària si es vol fer carrera acadèmica i fer un doctorat més endavant”. Finalment, trobem els màsters obligatoris -o habilitants- per poder exercir determinades professions, com les d’advocat, arquitecte o professor d’ESO i Batxillerat. “En qualsevol cas, disposar d’un màster o postgrau representa una millora professional, ja que implica una formació d’alta qualitat que augmenta les nostres possibilitats de feina estable i de qualitat en el mercat de treball”, apunta Jou.

Repunt de matriculacions

En els darrers anys, l’opció de cursar un màster ha agafat embranzida. Així ho posava de manifest l’Avanç de l’Estadística d’Estudiants, curs 2016-2017, publicat pel ministeri d’Educació el passat mes de juliol. Aquesta estadística revela que el nombre d’estudiants matriculats en un màster durant el curs 2016-2017 havia crescut un 8% respecte a l’anterior i passava de 171.043 a 184.745. Ara bé, quines motivacions hi ha darrere d’una decisió així? En el cas de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i basant-se en una enquesta interna duta a terme el curs passat, les principals són actualitzar-se i ampliar coneixements, en un 61% dels casos; formar-se en àmbits de coneixements diferents (33%); els motius laborals (29%), o altres (8%).

Actualment, a la UPF hi ha 1.173 estudiants matriculats als 33 màsters UPF; 2.090 als 25 màsters adscrits a la UPF; 1.168 als 9 programes de doctorat i 1.637 als 58 màsters i postgraus propis impartits a la Barcelona School of Management. En paraules de Marta Castro, tècnica de Promoció d’Estudis de la UPF, “el perfil majoritari depèn del tipus de programa”. I especifica: “En aquells orientats a la recerca i que condueixen a l’obtenció del doctorat el perfil és d’acabats de graduar, mentre que en els professionalitzadors (que també impartim a través de la UPF Barcelona School of Management) també hi ha un perfil més sènior”.

Al seu torn, tal com afirma el seu vicerector de Relacions Internacionals i Formació Contínua, Joan Masnou, a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC), una part important de l’alumnat de màster i postgrau “són estudiants acabats de graduar que busquen sortir al mercat laboral amb més especialització”. Tanmateix hi ha un gruix important que són professionals en actiu “i als quals els canvis constants en la seva feina i en les competències requerides els empeny o bé a actualitzar-se o bé a especialitzar-se més”, apunta Masnou, que creu que “cada vegada més la gent necessitarà una formació contínua al llarg de la seva vida que els permeti afrontar el canvi amb garanties i millorar la seva capacitat d’inserció en un mercat laboral cada cop més especialitzat i competitiu”.

Coordinació altament efectiva

A l’hora de citar els elements que determinen la qualitat d’un màster o postgrau, Masnou destaca que “qualsevol programa formatiu ha de plantejar-se uns objectius concrets i l’avaluació de la qualitat del programa ha d’incloure indicadors que mesurin el grau d’assoliment d’aquests objectius”. Això per a ell implica “un professor altament especialitzat, la possibilitat de fer pràctiques de qualitat, una perspectiva internacional, uns continguts adaptats a les necessitats del sector, una coordinació altament efectiva, fer sorgir la inquietud d’innovar i fer recerca, les sinergies que es poden construir amb l’entorn professional (educatiu, sociosanitari o empresarial), etc.”, elements tots que “hi afegeixen atractiu, qualitat i diferenciació”.

Reconeixement de l’AMI

A la UVIC-UCC alguns dels programes amb més poder d’atracció són el Màster en Administració i Direcció d’Empreses (MBA) o el de Pedagogia Montessori (0-6 anys), en paraules de Masnou “l’únic a Europa amb el reconeixement internacional de l’Associació Internacional Montessori (AMI) i que, a més del títol de màster oficial, atorga la titulació de l’AMI imprescindible per exercir com a mestre en aules Montessori”.

Tot això sense oblidar l’àmbit de la salut i les cures, “de gran demanda a causa de la creixent longevitat i la millora de l’atenció global al pacient” i on s’emmarquen el Màster en Atenció Integral Centrada en la Persona, que s’imparteix a Vic, Barcelona i Sant Sebastià; el Màster en Psicomotricitat Educativa i Terapèutica, que abasta tota l’etapa evolutiva de la persona, o el Màster en Emergències Extrahospitalàries. “Finalment, destacaria el Màster en Robòtica Industrial i Mòbil i el Màster Universitari en Omics Data Analysis, que respon a la creixent utilització de l’anàlisi en conjunt (Omics) en lloc de particularitzat, i de professionals qualificats per a la recerca biomèdica en la indústria farmacèutica i biotecnològica”, conclou el vicerector de Relacions Internacionals i Formació Contínua.

TRANSVERSALITAT I INTERDISCIPLINARIETAT
Els mínors de la UPF

El darrer Consell de Goven de la Universitat Pompeu Fabra va ampliar a l’abril la seva normativa de mínors, adreçada als estudiants de grau i de màster que vulguin ampliar coneixements d’àmbits diferents als que conformen el nucli principal de la seva titulació i que fins ara estava reservada als estudiants del grau obert. Els mínors, que tindran entre 12 i 30 crèdits, podran ser temàtics, transversals o per a col·lectius o programes concrets. Entre les primeres propostes que ja s’estan treballant hi ha un mínor sobre llengües i un altre sobre gènere. Segons Cristina Gelpí, vicerectora per a Projectes per a la Docència de la UPF, els mínors “tenen molta relació amb la formació transversal de lliure elecció, perquè pretenen un objectiu comú: afavorir que l’estudiant vagi més enllà del seu pla d’estudis, es formi en altres àmbits temàtics i adquireixi competències diverses dintre de la institució, aprofitant els recursos que la universitat ja té”.

TRIAR UN MÀSTER O POSTGRAU
Com decidir-se?

Cursar un màster o postgrau implica una inversió considerable en termes econòmics i de temps, d’aquí que calgui meditar la decisió a consciència. Des d’Educaweb aporten els següents consells per encertar-la:

  • Reflexiona sobre quin és el teu objectiu.
  • Informa’t bé de l’oferta acadèmica existent, ja sigui al nostre país o en un altre. Investiga quin és el prestigi que tenen tant el centre com la titulació en si.
  • Coneix els continguts de la titulació i contrasta’ls amb els diferents centres que ofereixen màsters i postgraus similars.
  • Informa’t de la metodologia del màster. Millor si és pràctica, amb exercicis de simulació i anàlisis de situacions i casos reals.
  • Coneix el professorat que l’impartirà.
  • Visita les instal·lacions i els mitjans tècnics del centre.
  • Informa’t del nivell d’ocupació de l’alumnat i del nombre d’em preses i institucions amb les quals col·labora. Millor si el centre compta amb una borsa de treball.
  • És important que el centre ofereixi un servei d’informació i ori entació acadèmica personalitzat.
  • La possibilitat de fer pràctiques en empreses sempre serà un plus.
  • Informa’t del perfil dels alumnes matriculats, ja que esdevin- dran la teva nova xarxa de contactes professionals.
  • Informa’t també de les relacions del centre amb universitats, entitats i empreses estrangeres, així com de les possibilitats de realitzar part de la formació en un altre país.

Més continguts de

El + vist

El + comentat