Formació per afrontar reptes globals

Les noves tecnologies i la indústria 4.0 dibuixen un escenari hiperconnectat que demana perfils versàtils per desenvolupar-se en un entorn global

Empreses diverses, amb professionals capaços de treballar en equips globals i entorns cada cop més digitalitzats. Aquest és el marc que ha afavorit la creació de nous perfils laborals que, al marge dels coneixements tècnics, han d’aconseguir competències que els diferenciïn i revalorin enfront d’unes màquines i algoritmes cada cop més presents en l’àmbit empresarial i que plantegen un dubte: ¿la tecnologia acabarà destruint llocs de treball, tal com pronosticava McKinsey fa tot just un any? La consultora preveia que fins al 2030 l’automatització es carregaria 800 milions de llocs de treball.

Hi ha altres actors, però, que lluny de prendre-s’ho com a amenaça veuen la digitalització com a oportunitat. És el cas de l’informe La digitalización: ¿crea o destruye empleo?, elaborat per Randstad Research el juny de 2017, que pronosticava que fins al 2022 a Espanya es crearien 1.250.000 llocs de treball, dels quals 590.000 serien perfils STEM (per les sigles en anglès de science, technology, engineering i maths ).

Les TIC, àmbit capdavanter

Conscients del repte, les universitats ja s’han posat mans a l’obra i han redissenyat i ampliat la seva oferta de graus, màsters i postgraus per formar el millor talent a l’hora de competir en aquest nou paradigma. És el cas de la UPC School, l’oferta de màsters de la qual té una gran demanda en les àrees d’arquitectura, urbanisme i edificació, i en les TIC. “El creixement exponencial de la demanda de màsters i postgraus en l’àmbit TIC ve donat per la implementació progressiva de la transformació digital a les empreses”, apunta Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya. D’aquí que, tal com afirma Isabel Torras, subdirectora de la fundació, “les temàtiques més atraients siguin la robòtica aplicada a l’automoció o a les ciències de la salut; l’analítica de dades massives ( big data ); l’internet de les coses; comunicacions i el 5G; la ciberseguretat; la intel·ligència artificial i la supercomputació, així com les aplicacions del blockchain a les empreses i a la indústria, i de la computació quàntica”.

Aquest curs la UPC School preveu iniciar 11 nous programes. D’una banda, trobem els postgraus en Valoracions Immobiliàries: Mètodes i Models Internacionals; en Economia Circular: Eines i Estratègies d’Innovació Industrial; en Tecnologia 5G; en Desenvolupador Full-Stack d’Aplicacions amb Tecnologies Web; en Digital Innovation for Business Development; en Game Design & Management; en Lean Startup Incubation, o en Tecnologies i Computació Quàntica. De l’altra, hi ha els màsters en e-Health Technology Innovation; en Optometria i Teràpia Visual, i en Smart Energy.

Les TIC també són l’eix central d’algunes noves titulacions que incorpora la URL, com els màsters en Animació i Efectes Visuals i en Big Data, o la UOC, que presenta els màsters en Ciberdelinqüència; Traducció i Tecnologies; Innovació i Transformació Digital; Disseny d’Interacció i Experiència d’Usuari, i Disseny i Programació de Videojocs.

L’enginyeria agrària és l’àrea al voltant de la qual gira el nou títol que la Universitat de Lleida presenta el curs 2019-20, el màster en Fructicultura

Enginyeria agrària, pol d’activitat

Al seu torn, la UPC ofereix aquest curs 67 màsters universitaris, 25 impartits íntegrament en anglès, en àmbits com l’enginyeria, l’arquitectura, les ciències i la tecnologia. Cinc són de nova trinca: el Master’s Degree in Interdisciplinary and Innovative Engineering, el Master’s Degree in Advanced Telecommunication Technologies, el Master’s Degree in Engineering Physics i els màsters en Enginyeria Cartogràfica i Geogràfica i en Enginyeria Agronòmica.

Precisament, l’enginyeria agrària és l’àrea al voltant de la qual gira el nou títol que la Universitat de Lleida presenta el curs 2019-20, el màster en Fructicultura, que es farà a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i que, segons Carme Sala, responsable de la Unitat de Qualitat i Planificació Docent de la UdL, “respon a les necessitats d’una formació àmplia i integral dels professionals que treballen o volen treballar en un dels sectors més punters del sector agroalimentari”.

Sector energètic

La URV també s’apunta a la tendència i aquest curs presenta el màster en Enginyeria Agronòmica, que habilita per a l’exercici de la professió regulada d’enginyer agrònom. L’oferta de la URV també s’amplia amb títols com el màster en Sistemes i Tecnologies de Conversió d’Energia i els postgraus en Serveis Climàtics o en Eficiència Energètica i Sistemes de Climatització, entre altres, i que probablement són fruit de la creixent conscienciació que hi ha al voltant d’un ús sostenible dels recursos. Al cap i a la fi, la transició energètica es troba a l’agenda política del nostre país, d’aquí que d’un temps ençà hagi esdevingut un altre àmbit que cal dotar de professionals a l’alçada, una cursa a la qual també vol contribuir la universitat.