“Com més formació té un estudiant, més fàcil és trobar ocupació i que sigui de més qualitat”

L’oferta aprovada pel Consell Interuniversitari de Catalunya per al curs 2019-20 combina graus de 180 i 240 crèdits amb màsters de 60, 90 i 120, i es caracteritza, en paraules del seu secretari general, Lluís Baulenas, “per la seva singularitat, ocupabilitat, internacionalització i qualitat docent”.

El nombre d’estudiants de màster que es van graduar el curs 2017-18 va ser de 19.973, gairebé el doble dels que ho van fer el curs 2013-14, 10.815. A quins factors atribueix aquest increment?

La formació contínua és una constant del nostre temps. Les necessitats laborals canvien molt ràpidament i ni tan sols coneixem la majoria de professions que sorgiran els propers anys. Per això els graus estan pensats perquè els graduats que ho desitgen puguin incorporar-se al mercat laboral. Però atès que la tendència és cap a l’especialització, els màsters i postgraus permeten aprofundir en aquests coneixements. Així, mentre el grau aporta una formació universitària bàsica en grans àmbits de coneixement, el màster es concentra en el detall, en un grau d’especialització més elevat. A més a més, tal com mostren els informes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, el grau d’inserció laboral dels titulats en màsters i postgraus supera el 90% al cap d’un any. Per tot plegat, és ben lògic que en els darrers anys s’hagi incrementat el nombre d’estudiants de màster.

Els estudiants de màster solen tenir dos perfils: els acabats de graduar universitaris que volen ampliar la seva formació i els professionals que busquen reciclar-se o reinventar-se. Continua mantenint-se l’equilibri entre totes dues tipologies?

El 'lifelong learning' és una realitat del nostre temps. La irrupció de les TIC i la indústria 4.0 han modificat les necessitats del mercat laboral i el perfil del consumidor. És normal, doncs, que els coneixements adquirits s’adaptin i donin resposta a les noves professions que van sorgint. El futur pertany a aquells que s’adaptin més fàcilment als canvis, i això només és possible assumint que la formació ha de ser permanent.

El nostre sistema universitari va incorporant cada vegada més alumnes estrangers. Què el fa tan atractiu?

Fa uns dies destacàvem que els estudiants estatunidencs representen el 25% del total d’estudiants internacionals que venen a Catalunya. És significatiu. En conjunt, el 25,4% dels estudiants de màster són internacionals, i aquesta dada és un indicador que ens situa per sobre de països capdavanters en educació superior com ara Suècia, Finlàndia Dinamarca i Àustria. És evident que les universitats catalanes tenen un nivell de qualitat molt elevat, que és el que explica que apareguin destacades en tots els rànquings internacionals i que es posicionin com a capdavanteres a l’estat espanyol. Això no és fruit de la casualitat, sinó de l’esforç, el talent i un elevat grau d’exigència.

Recentment ha remarcat que cal enfortir la xarxa universitària d’ocupació. Quina és la seva missió?

Des del Govern s’ha fet un gran esforç per dotar les universitats de més recursos econòmics per tal que disposin de serveis d’orientació que arribin al màxim nombre d’estudiants possible. Aquesta tasca no s’ha de limitar únicament als darrers anys de formació, sinó que cal continuar-la un cop accedeixen al món laboral per primer cop. Per aconseguir bons resultats és bàsic, però, disposar d’un bon servei d’orientació i per aquest motiu el Consell Interuniversitari de Catalunya va signar un conveni de col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació. Per impulsar la cooperació de les universitats en la inserció laboral dels estudiants vam crear la Xarxa Universitària per a l’Ocupació, integrada pels serveis d’orientació, suport i assessorament professional de les 12 universitats de Catalunya. Des del 2013, el conjunt de la Xarxa ha atès el 30% del total d’estudiants titulats. Les dades destaquen que com més formació té un estudiant, més fàcil és trobar ocupació i de més qualitat.

Quins altres objectius diria que té al davant el nostre sistema universitari?

La principal novetat que volem introduir és la implantació de les beques salari, una mesura necessària que ajudarà els estudiants més desfavorits a no haver de renunciar als estudis superiors. Per aquesta raó, de cara al curs 2019-20 ens hem plantejat la introducció d’aquest tipus d’ajut. Així mateix, també hem previst rebaixar els preus universitaris per a les rendes mitjanes i equiparar el preu dels màsters universitaris al dels graus. Pel que fa al model universitari, entenem que caldria avançar cap a un model de grau de tres anys d’abast professionalitzador on una part de la formació es realitzi a la mateixa empresa, donant així una millor resposta a les necessitats del teixit productiu.