Els perfils STEM, els més preuats

El conjunt de la comunitat educativa és conscient de la importància de fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves, atesa la falta de professionals d’aquest tipus, tot i ser massivament requerits pel mercat laboral actual

Tot i que la demanda de professionals STEM, els que s’emmarquen en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques -o science, technology, engineering i mathematics, per a les sigles en anglès- augmenta un 14% any rere any, només un 7% dels estudiants aposten per aquest tipus de titulacions. Per tant, cal fer aquests àmbits atractius per als nois i noies més joves. En paraules de Núria Garrido, vicerectora de Docència i Estudiantat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), “malgrat que la societat, en general, valora la importància d’aquests estudis, el jovent no els sent tan propers”.

“Cal trencar mites i estereotips que fan que es vegi el món STEAM (s’inclou, en aquest terme, l’arquitectura) com uns graus molt difícils, elitistes i per a persones disposades a viure els anys de la carrera tancats i estudiant fórmules impossibles”, apunta Garrido. Una imatge, diu, subtilment distorsionada: “Si bé són graus exigents, que requereixen dedicar-hi un esforç important, també és cert que els estudiants són joves polifacètics, amb més interessos que el purament acadèmic, i amb una voluntat comuna, transformar el món en què vivim, millorar-lo”. Una missió que requereix, matisa, “ser una persona creativa, polièdrica, amb esperit crític, amb molta curiositat per descobrir i per aprendre”.

Alt índex d’ocupació

Els graduats i postgraduats en una titulació STEM de la UPC atresoren, per a Garrido, moltes més competències, “que van de la capacitat d’aprendre constantment, adaptar-se als canvis i liderar-los, a ser persones resolutives, amb esperit crític i responsabilitat social”, una valors fruit d’una formació com la que s’imparteix a la UPC, “integral i que dona molt valor a les activitats fora de l’aula, com les pràctiques en empresa, que integra la mobilitat internacional, la participació en projectes de cooperació i sostenibilitat, i la implicació en associacions estudiantils”. Un segell que explica que la incorporació al mercat laboral dels titulats d’aquesta universitat es produeixi en menys de tres mesos, segons l’última enquesta de l’AQU Catalunya.

Metodologia ABP

Una altra de les universitats catalanes que inclouran un bon gruix de titulacions STEM en el seu catàleg de màsters del curs vinent és la de Girona, amb exemples com els Màster en Biologia Molecular i Biomedicina; en Promoció de la Salut; en Canvi Ambiental, Anàlisi i Gestió; l’Interuniversitari en Polítiques i Planificació per a les Ciutats, l’Ambient i el Paisatge i el Master’s in Advanced Catalysis and Molecular Modelling, o els Màster en Ciutats Intel·ligents (Smart Cities) i en Enginyeria Industrial, el Master’s in Mechanics of Materials and Structures, l’Erasmus Mundus Joint Master’s in Medical Imaging and Applications o el Màster Interuniversitari en Protecció Integrada de Cultius.

Tot i això, si hi ha un títol que destaquen els responsables de la universitat és el Màster en Ciència i Tecnologia dels Recursos Hídrics, el primer de la UdG amb la metodologia ABP (aprenentatge basat en problemes). Per entrar-hi en contacte, al llarg dels sis primers mesos els alumnes treballen en grups multidisciplinaris per resoldre cada setmana un cas plantejat pel professor, cosa que permet anar desenvolupant els continguts del programa docent. També es fan activitats complementàries com visites a empreses, tallers o treball de camp/laboratori. Els altres sis mesos són per fer pràctiques externes en empresa, administració o grup de recerca, combinades amb la tesi final de màster.

Com a punts forts del màster, els responsables citen també la garantia quasi absoluta d’accedir al mercat laboral, ja que, “segons dades de la Unesco, un 80% dels llocs de treball a escala mundial estan relacionats directament o indirectament amb l’aigua”. I encara més, ja que el màster “és totalment nou i està adaptat a les necessitats del sector (empreses i entitats vinculades al Campus Aigua) i compta amb l’aval i el suport de tres institucions d’investigació en aigua (UdG, ICRA i CEAB-CSIC) que apleguen nombrosos grups de recerca”.

MÀSTER EN PATRIMONI
L’altra aposta de la UdG

Un altre programa de la Universitat de Girona que no és ben bé nou, perquè s’ha posat en marxa aquest curs 2017/18, però sí que és molt innovador, és el Màster en Patrimoni, únic a Catalunya pel seu enfocament, que, segons els seus responsables, “apunta cap a uns conceptes de patrimoni i de paisatge més participats i plurals, amb responsabilitats compartides, en què la societat adquireix un paper cada cop més rellevant a l’hora d’atorgar el valor de patrimoni a un determinat artefacte, sigui natural o cultural”. A més, prossegueixen, “la dimensió patrimonial del paisatge proporciona informació rellevant per a la seva futura planificació i gestió, per al seu desenvolupament econòmic local i també com a potent via de sensibilització ciutadana”.

LES EMPRESES, TAMBÉ PROMOTORES
Un canvi necessari

Durant els darrers mesos, són diverses les empreses que han decidit col·laborar en el foment de les vocacions STEM entre els joves de l’Estat. És el cas d’Endesa, que aquest mes ha volgut sumar-se al Dia Internacional de les Nenes en les TIC, una iniciativa promoguda per les Nacions Unides i que té lloc l’últim dijous del mes d’abril des de fa vuit anys. També aporta el seu granet de sorra Cisco, que coincidint amb el Dia Internacional de les Nenes en les TIC celebra el seu Girls Power Tech, un esdeveniment anual que enguany s’ha dut a terme en més de 50 països i 100 oficines de la companyia a escala global. Per últim, trobem el cas de Microsoft Ibérica i Lego Education Robotix, que han unit forces per promoure la innovació en el sector educatiu i adaptar les aules a l’era digital, al marge de fomentar la ciència i la tecnologia entre els alumnes de les escoles espanyoles. En conjunt, una tasca més que necessària i on totes dues parts guanyen, i més en funció de les darreres informacions provinents de la Comissió Europea, la qual estima que l’any 2020 podria haver-hi fins a 9.000 llocs de treball TIC sense cobrir a la Unió Europea.

TASCA DIVULGATIVA
Programes de mentoria

Precisament per despertar les vocacions STEAM entre el jovent, la UPC compta des de fa temps amb un programa adreçat als infants, joves i mestres. L’objectiu és acostar aquests àmbits a través de tallers, xerrades de divulgació científica, fires de tecnologia, premis als treballs de recerca, formació a professorat i un programa d’apadrinament de professorat i estudiantat de la UPC a centres de secundària i batxillerat. “Volem que la UPC arribi a tots els centres de Catalunya per poder explicar què fem i que els nois i noies puguin experimentar, en primera persona, l’aplicabilitat directa dels graus STEAM a tots els àmbits de la seva vida”, destaca Núria Garrido, la seva vicerectora de Docència i Estudiantat. Malgrat els esforços realitzats, encara hi ha molta feina per fer, sobretot amb les noies. “El talent de les joves enginyeres, científiques, arquitectes i tecnòlogues és molt gran i, com a societat, no el podem deixar escapar”, sentencia Garrido.

Així mateix, la UPC també promou dos programes de mentoria que s’emmarquen en el III Pla d’Igualtat d’Oportunitats (2016-2020). D’una banda, hi ha el programa T’STEAM, que promou que algunes estudiants de la UPC facin de mentores a noies de 4t d’ESO i es va iniciar al març amb una prova pilot i, de l’altra, el programa M2m, que impulsa la creació de parelles de mentores (empresàries, dones directives, acadèmiques o professionals) i mentorades (estudiants de grau, màster o doctorat de la UPC) i que ha generat 24 parelles.

Més continguts de