ENTREVISTA

“La formació continuada garanteix trobar una feina més qualificada de manera més ràpida”

Entrevista a Victòria Girona, directora General d’Universitats

Les universitats catalanes es preparen per iniciar el curs més incert viscut fins ara. Com el preveu?

Parlaria d’una incertesa controlada. Incertesa perquè el sistema universitari, com molts altres sectors, viu condicionat per l’evolució canviant de la crisi sanitària causada pel covid-19. Però, alhora, podem dir que la situació la tenim controlada perquè el Govern i les universitats hem treballat per adaptar-nos a les circumstàncies. De cara al curs vinent ja hem elaborat un pla de contingència amb tot un seguit de mesures acadèmiques que van en la línia de garantir un model híbrid de docència presencial i virtual. Tenim sempre molt present, però, que al centre de totes les actuacions hi ha l’estudiant, que és qui ha de tenir garantit l’aprenentatge.

¿En aquest context el lifelong learning té més sentit que mai?

La formació continuada ja era una realitat abans de la crisi sanitària. El concepte del reciclatge és un signe dels temps que vivim. L’acceleració que s’ha produït, sobretot arran de l’eclosió de les noves tecnologies i l’anomenada indústria 4.0, ha capgirat el model tradicional del mercat laboral. Estem en plena reconversió i això implica tenir la capacitat d’adaptar-se constantment a les noves necessitats professionals. Actualment moltes professions que encara no existeixen seran la pista d’aterratge per als estudiants que avui són a les universitats.

“La docència presencial i en línia ha arribat per quedar-se”

Victòria Girona Directora General d'Universitats

Informes AQU Catalunya apunten que el grau d’inserció laboral dels titulats en màsters i postgraus catalans és molt alt i arriba a superar el 90% al cap del primer any. ¿Amb un grau o un doble grau no n’hi ha prou per trobar feina?

El grau és suficient per treballar en molts casos, però és cert que està enfocat a donar una primera formació de caràcter més generalista. El màster s’ha de veure com una especialització que realment complementa la formació inicial. En aquest sentit, és lògic que un màster pugui donar accés a una feina de més qualitat perquè estem parlant d’estudis superiors molt enfocats a realitats laborals concretes que requereixen aquest grau d’especialització. Vull recordar que des del Govern s’han impulsat programes com el de Doctorats Industrials que faciliten la integració del talent que sorgeix a les nostres universitats en un entorn empresarial idoni, que, al seu torn, es beneficia del coneixement altament qualificat dels doctorands. La formació continuada és una aposta segura que garanteix trobar una feina més qualificada de manera més ràpida.

El curs 2018-2019 hi va haver més de 46.000 alumnes matriculats en màsters oficials. D’aquests, gairebé 18.000 es van matricular a la UOC. ¿Veurem un repunt de matriculats de màsters i postgraus a universitats online aquest curs? ¿O bé l’educació a distància ha arribat per quedar-se?

Sens dubte hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi sanitària en el sistema universitari. És evident que algunes millores que estaven pendents s’han accelerat per “imperatiu docent” arran de la pandèmia i el posterior confinament. Les universitats han hagut de fer un salt tecnològic gairebé d’un dia per l’altre per adaptar-se a un escenari de docència d’emergència en línia. En aquests moments és evident que les universitats estan més ben preparades que fa uns mesos per afrontar les incerteses del pròxim curs universitari. El model mixt de docència presencial i en línia creiem que ha arribat per quedar-se perquè afegeix a l’ensenyament tradicional unes competències digitals imprescindibles avui dia, tal com s’ha fet palès en aquesta crisi global.

Què passarà amb els alumnes internacionals de màsters i postgraus, amb tanta presència a les universitats catalanes?

Aquesta crisi sanitària és global i, per tant, afecta tots els sistemes universitaris internacionals, que també pateixen aquesta situació i prenen mesures per minimitzar-ne els efectes. En un món global la mobilitat i els intercanvis internacionals són una realitat que no es pot aturar. En aquest context, les universitats catalanes consideren que s’ha de potenciar i flexibilitzar la mobilitat estudiantil, enfortint les aliances entre partners i amb el suport institucional del sistema universitari català. Aquesta mobilitat hauria de tenir un format híbrid en què la presència física depengués de l’evolució de la pandèmia en cada país o regió on es produeixi l’intercanvi.

Com es garantirà la qualitat dels estudis si finalment s’han de fer a distància? Què passarà amb les pràctiques?

El Govern i les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja hem planificat les mesures acadèmiques per al curs 2020-2021, que van en la direcció d’una docència híbrida, que combini presencialitat quan sigui possible i la virtualitat quan la situació ho requereixi. Aquest document de treball, avalat també per AQU Catalunya, estableix les mesures acadèmiques que cal prendre durant aquest període d’excepcionalitat per garantir la qualitat dels ensenyaments i mantenir l’equitat del mateix sistema universitari, així com preveure els diferents escenaris que poden donar-se a curt i mitjà termini. Pel que fa a les pràctiques en centres sanitaris i educatius, s’han subscrit els acords necessaris amb els departaments de Salut i d’Educació per coordinar al màxim les decisions respecte al desenvolupament d’aquestes pràctiques per minimitzar l’afectació entre l’estudiantat.

Quin serà el perfil d’alumne que es matriculi aquest curs a un màster o a un postgrau?

Enguany el nombre d’inscrits a la prova d’accés a la universitat ha sigut històric, amb gairebé 40.000 matriculats. Això no vol dir, però, que acabin ingressant més estudiants a titulacions de grau o màster. Sí que representa la fotografia d’un instant, però quan tinguem les dades tancades i concretes de matriculacions podrem fer una interpretació més ajustada a la realitat. És possible que molta gent consideri que ara pot ser un moment oportú per aprofundir en la seva formació i la reducció de preus que aquest Govern ha aprovat és, en aquest sentit, un al·licient molt important per acabar de fer el pas.

Què han après les universitats catalanes dels mesos de confinament? ¿Hi ha marge de millora?

Crec que el sistema s’ha sotmès a una prova duríssima, la més severa segurament de la seva història recent, i ha demostrat estar a l’altura del moment. Però, com a Govern, defugim en tot moment el triomfalisme; això no vol dir que no hi hagi marge de millora perquè sempre cal ser autocrítics i exigents i en alguns aspectes segur que encara hem de progressar.