“El ‘lifelong learning’ és una realitat que no podem obviar”

Descobrim de mans de la directora general d’Universitats, Maria Victòria Girona, quin és el valor afegit de cursar un màster o postgrau, una formació que cada cop atreu més estudiants estrangers: de fet, un de cada quatre alumnes de màster és internacional.

Com descriuria la formació de màster i postgrau que aplega el nostre sistema universitari?

Com a molt completa i flexible, que mira de conjuminar les necessitats i aspiracions dels estudiants amb les del sector productiu, deixant clar que l’oferta acadèmica no s’ha de programar tampoc tenint en compte únicament criteris de necessitat del mercat laboral. Cal recordar igualment que, en virtut del principi d’autonomia universitària, són els mateixos centres els que proposen les titulacions que volen oferir.

Com ha hagut de respondre aquesta formació a elements com la globalització o la indústria 4.0, entre d’altres?

Vivim, sens dubte, una època de continus canvis pel que fa a les demandes del sector productiu. Moltes de les professions que exerciran els futurs titulats ni tan sols existeixen encara. Aquesta aparent incertesa és, paradoxalment, una finestra d’oportunitats que requereix, sobretot, una gran capacitat d’adaptació als canvis. Mentre els graus estan pensats perquè els graduats que ho desitgen puguin incorporar-se al mercat laboral, els estudis de tercer cicle es basen en l’especialització.

Aquest alt grau d’especialització acaba sent el que busquen les empreses a l’hora de contractar talent, però ¿com cal trobar l’equilibri entre coneixements tècnics i competències?

Cal avançar cap a un grau d’especialització més enfocat a les necessitats reals del mercat laboral i cap a un aprenentatge més basat en competències que prepari l’alumne per a les professions que caldran en el futur. El model productiu actual és molt més innovador i fluctuant que no ho era anys enrere, i la indústria 4.0 requereix ments capaces d’adaptar-se a noves situacions de manera eficaç. El concepte de 'lifelong learning' o formació continuada és una realitat del nostre temps que no podem obviar.

Quin plus aporta el fet de compartir aula amb companys d’altres nacionalitats?

Aquest contacte reforça la creativitat i el talent. Poder comparar la manera de fer d’altres llocs amb la pròpia experiència enriqueix el nostre marc mental i permet tenir altres punts de vista que aporten un valor afegit molt valuós a l’hora de plantejar-se reptes i buscar solucions en l’àmbit professional. També diu molt de la qualitat del nostre sistema universitari.

Al juliol el Govern anunciava una llei de la ciència per ajudar a consolidar la recerca i la innovació com a prioritat política, social i econòmica del país. Quina presència ocupa la R+D+I en l’àmbit universitari?

La futura llei de la ciència vol afermar Catalunya en el seu rol de pol científic de referència internacional i assentar el model propi de sistema de R+D+I català. També farà èmfasi en l’avenç cap a un nou model de finançament público-privat amb més implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge. S’hi proposa un finançament públic sostingut en la mitjana de la UE, complementat per un increment de la participació del sector privat en la línia dels països més avançats de l’entorn científic de referència de Catalunya.

Un dels elements que hi contribueixen és que Catalunya ostenti el rècord de titulats de doctorat de l’Estat, amb 223 titulats el curs 2017-18.

Que tinguem molts doctorats és una notícia excel·lent per al país. Amb programes com Doctorats Industrials incentivem la incorporació de doctorands a empreses perquè aquestes empreses captin el talent que surt de les universitats i, alhora, perquè els estudiants tinguin l’oportunitat de treballar en projectes de R+D+I. Volem fer créixer la demanda de coneixement en aquest sector i per aquesta raó impulsem el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, que té com a objectiu fer créixer la cultura de la innovació a les empreses i fer que identifiquin les universitats i els centres de recerca com a proveïdors d’aquest coneixement, tant en forma de titulats com d’idees.

En el context estatal, Catalunya és qui té un preu més alt pel que fa a crèdits universitaris. ¿No creu que això podria restar competitivitat al nostre sistema universitari?

En cap cas. Cal tenir en compte que cada vegada tenim més estudiants de la resta de l’Estat, així com internacionals, que venen a cursar estudis de tercer cicle aquí. Tot i així, ja hem pres mesures per rebaixar progressivament el preu dels màsters. El curs 2017-18 es va implantar el sistema de tarifació social en els màsters habilitadors i en la resta de casos continua l’opció que habilita els Consells Socials a aplicar una rebaixa de fins a un 30% sobre el preu del crèdit. I aquest any, per primera vegada, ja hem equiparat el preu del primer any de màster al del grau per a les titulacions de 180 crèdits.