L’element que marca la diferència

Ampliar el ventall de coneixements i competències, introduir-se en nous sectors d’activitat, reciclar-se, fer un gir de 180º en la nostra carrera o ampliar la xarxa de contactes figuren entre les motivacions principals que porten algú a cursar un màster o postgrau. Es tracta d’una inversió de temps i de diners que, tot i que demana un temps de reflexió prèvia per fer diana, formalment només requereix disposar d’un títol universitari oficial de l’estat espanyol o expedit per una institució d’educació superior de l’espai europeu d’educació superior (EEES). I cada cop és una opció més atractiva, si ens fixem en les dades fetes públiques a principis de setembre per l’informe sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo i que revela que, des dels seus inicis, el curs 2006-2007, més de 190.000 alumnes s’havien matriculat en un màster oficial en les universitats del país. En l’últim curs al qual fa referència l’informe (2016-2017) hi havia un 11,2% més d’alumnes matriculats respecte al curs anterior.

Formació d’alta qualitat

Per a Mercè Jou, fins fa poc secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, disposar d’un màster o postgrau “representa una millora que incideix sempre positivament en el mercat laboral”. I afegeix: “Pensem que ara ens hem de formar al llarg de tota la vida professional, i fer un màster o un postgrau suposa formació d’alta qualitat que augmenta les nostres possibilitats de feina estable i de qualitat en el mercat de treball”.

Amb tot, Jou també subratlla que, en la selecció de personal o l’accés a un lloc laboral, també hi entren altres factors com ara motivacions, personalitat, competències transversals, etc., a més de les competències i coneixements específics que aporta el màster”. ¿Hi ha dades que demostrin que com més nivell d’estudis, més índex d’ocupació? Jou cita una de les últimes enquestes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), que mostra que el grau d’inserció laboral dels titulats en màsters i postgraus catalans és molt alt i arriba a superar el 90% després del primer any. “A més -prossegueix-, en la majoria dels casos aquesta inserció es fa amb un sou per sobre de la mitjana”.

Aprenentatge, coneixement i autorealització

“Complementar la formació de grau, adquirir més especialització, reorientar la trajectòria professional cap a un àmbit diferent, relacionat o no, o accedir al doctorat si es tracta d’un màster oficial”, enumera Virginia Luzón, vicerectora de comunicació i promoció de la UAB, com a motius que addueixen els alumnes a l’hora de fer un màster. En el cas dels professionalitzadors, “els alumnes volen actualitzar coneixements pràctics i, així, canviar de feina o millorar en l’actual”. Finalment, Luzón subratlla que “qualsevol màster pot satisfer una motivació personal d’aprenentatge, coneixement i autorealització”. Respecte al valor afegit que representa la UAB a l’hora de cursar-ne un, Luzón apunta que, “a més de ser una universitat pública, apareix en posicions destacades en els rànquings nacionals i internacionals des de fa anys, cosa que se suma a la qualitat i rigor acadèmic reconeguts que aporta la marca UAB”. Segons la vicerectora, l’Autònoma té una característica que la fa única a Catalunya: “És un campus integral en què s’estudia, s’investiga i es viu”.

Acompanyament

Tant si es tracta d’acabats de graduar que es matriculen per especialitzar-se en una àrea concreta com de professionals en actiu que busquen actualitzar els seus coneixements -els dos perfils principals dels alumnes de màster-, Luzón assegura que tenen una actitud proactiva i inconformista, un perfil que lliga amb el que demanen actualment les empreses: professionals disposats a aprendre al llarg de la vida. “La formació continuada és imprescindible en la societat actual, és una constant que no s’abandonarà al llarg de la vida laboral”, apunta Luzón, que sentencia: “Estem abocats a reciclar els nostres coneixements”. “La formació de grau és una formació bàsica que s’ha de completar amb un màster per ser competitius, i les universitats hem d’estar preparades per acompanyar les persones en les seves necessitats formatives”.

QUÈ HAS DE FER PER TRIAR UN MÀSTER O POSTGRAU?

• Reflexiona sobre el teu objectiu
• Informa’t bé de l’oferta acadèmica existent, ja sigui al nostre país o en un altre
• Investiga quin és el prestigi tant del centre com de la titulació en si
• Coneix els continguts de la titulació i contrasta’ls amb els diferents centres que ofereixen màsters i postgraus similars
• Informa’t de la metodologia del màster. Millor si és pràctica, amb exercicis de simulació i anàlisis de situacions i casos reals.
• Coneix el professorat que l’impartirà
• Visita les instal·lacions i els mitjans tècnics del centre
• Informa’t del nivell d’ocupació de l’alumnat i del nombre d’empreses i institucions amb les quals col·labora. Millor si el centre compta amb una borsa de treball.
• És important que el centre ofereixi un servei d’informació i orientació acadèmica personalitzat
• La possibilitat de fer pràctiques en empreses sempre serà un plus
• Informa’t del perfil dels alumnes matriculats, ja que esdevindran la teva nova xarxa de contactes professionals
• Informa’t també de les relacions del centre amb universitats, entitats i empreses estrangeres, així com de les possibilitats de fer part de la formació en un altre país

QUÈ, QUI, COM: TIPUS DE MÀSTERS i POSTGRAUS

a) Estudis oficials

• Màster universitari o oficial. Durada d’entre 60 i 120 crèdits ECTS. S’hi accedeix amb un títol de grau o equivalent i la titulació és oficial i vàlida en tot el territori espanyol. N’hi ha que preparen per accedir a uns estudis de doctorat, que habiliten per a l’exercici d’una professió regulada i que ofereixen una especialització acadèmica o professional.
• Doctorat. És una formació orientada a la recerca i a la pràctica professional que finalitza amb l’elaboració i defensa de la tesi doctoral. Per accedir-hi cal disposar d’un títol de grau i d’un títol de màster oficial i la seva durada oscil·la entre els tres i els cinc anys, depenent de si es fa a temps complet o parcial.

b) Estudis postuniversitaris no oficials

• Màster propi. Programa d’una durada mínima de 30 crèdits. Per accedir-hi cal tenir una titulació universitària -grau, llicenciatura, enginyeria o arquitectura-, tot i que en casos concrets es fan excepcions amb diplomats, enginyers i arquitectes tècnics o bé amb persones que acreditin una dilatada experiència laboral.
• Postgrau. Orientats a desenvolupar competències per a un determinat domini professional, la seva durada oscil·la entre els 30 i 60 crèdits. Pot cursar-se com a part d’un màster. Tot i ser necessària una titulació de grau per inscriure-s’hi, alguns programes permeten que hi accedeixin persones sense títol universitari. En aquests casos s’obté un diploma d’aprofitament.
• Curs d’especialització universitària. Adreçat al perfeccionament i l’especialització, és de curta durada. Les mateixes universitats estableixen la durada i els criteris per accedir-hi.

UNA TENDÈNCIA A L'ALÇA

190.000 persones matriculades en un màster entre el 2006 i el 2017.

Curs 2016-2017 = +11,2% de matriculacions respecte al curs anterior.

Font: informe sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo.

18a EDICIÓ DE 50 CARRERAS: PRESÈNCIA DESTACADA DE LES UNIVERSITATS CATALANES

El rànquing 50 Carreras, elaborat pel diari El Mundo, recull any rere any els 50 graus més populars entre els estudiants espanyols i estableix quines són les cinc millors universitats per cursar-los. L’edició d’enguany -la 18a-, fruit un cop més d’una anàlisi exhaustiva de 25 criteris qualitatius, l’opinió de 2.000 professors i altres estudis, informes i rànquings, ha inclòs quatre universitats catalanes al top 10. Són la UAB, la UB, la UPC i la Pompeu Fabra, que ocupen respectivament el segon, tercer, sisè i desè lloc de la classificació. En el rànquing també hi apareixen altres universitats, com la Ramon Llull, referenciada en el grau d’ADE, de Dret, d’Educació Social, d’Enginyeria Química, Publicitat i Relacions Públiques i Treball Social; la de Lleida, en el de Ciència i Tecnologia dels Aliments i Enginyeria Agrícola; la UIC, en el d’Odontologia, i la de Girona, en Turisme.