Especialització i capacitació transversal

L’oferta de màsters i postgraus, així com el nombre dels titulats en cadascuna d’aquestes titulacions, són dos indicadors que cada any registren un creixement sostingut. Ho posen de manifest les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca. El curs 2019-20, a les universitats catalanes s’impartien 624 màsters, una oferta que en quatre anys s’havia incrementat en 73 titulacions. El nombre de titulats de màster a casa nostra el curs 2018-19 va ser de 19.749, xifra que superava amb escreix els 12.778 titulats el curs 2014-15.

Les xifres avalen una formació que, per a la vicerectora d’Estudis i Innovació de la UAB, María Valdés, “permet seguir uns estudis que complementin la formació més generalista rebuda al grau amb molta flexibilitat, aprofundint en algun dels aspectes transversals del mateix grau o acostant-se a un altre camp acadèmic”. Valdés en posa un parell d’exemples: “Una persona amb una titulació de grau en alguna especialitat de ciències o biociències pot cursar seguidament una titulació en filosofia i esdevenir un especialista en bioètica, o partir d’un grau en economia i formar-se després en comunicació per especialitzar-se en màrqueting o comunicació corporativa”. D’aquesta manera, prossegueix, “l’estudiant assoleix un perfil més interdisciplinari i pot desenvolupar habilitats transversals que li permetran obrir-se pas en àmbits professionals diversos”.

Inversió en la carrera professional

Ara que l’entorn planteja incerteses, la millor manera de fer-hi front per a Valdés “és formar-se a través de programes d’especialització com els màsters i estudis de postgrau, que permeten adquirir coneixements transversals, renovar i ampliar el perfil professional i adquirir una nova perspectiva internacional que, sense cap dubte, ajuda a incrementar les possibilitats d’ocupabilitat”. Segons el seu parer, la formació és tanmateix “el primer pas cap a la innovació i el desenvolupament de projectes amb projecció de futur i que responguin a les necessitats d’una societat en constant procés de transformació”. Una inversió en la carrera professional que, després, es tradueix en uns índexs més elevats d’ocupació, tal com subratllava la setena edició de l’estudi Inserció laboral dels titulats universitaris d’AQU Catalunya, que revelava que el 2020 un 92% dels titulats de màster treballaven, sis punts percentuals més que el 2014.

Segons aquest mateix estudi, el 71% dels titulats de màster tornarien a repetir la titulació, una satisfacció que en el cas de la UAB pivota, en opinió de Valdés, en tres elements: les pràctiques externes, les instal·lacions i recursos especialitzats, com ara laboratoris i biblioteques, i el fet que el màster hagi donat l’oportunitat d’accedir a una comunitat de recerca o professional. En termes generals, afegeix, “l’alumnat de màster valora el fet d'accedir a una opció formativa a mida de cada necessitat gràcies als nostres més de 600 programes entre màsters oficials i propis, postgraus i cursos d’especialització, impartits de manera presencial, semipresencial o virtual, en català, castellà, anglès o altres llengües”.

Estratègies d’aprenentatge

L’aprenentatge basat en problemes, el treball per projectes, els tallers, la simulació o l’aprenentatge i servei són algunes metodologies al voltant de les quals es vertebren els màsters de la UVic-UCC. Per a l’adjunt al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica per a la Formació Contínua de la universitat, Josep Ayats, el fet que aquest darrer any s’hagi passat d’una formació majoritàriament presencial, amb dinàmiques de grup, simulacions i pràctiques curriculars en alguns casos, etc., a una formació 100% online o híbrida els ha portat “a compartir entre docents i la Unitat de Docència Universitària i Tecnologia Educativa noves metodologies que en molt casos ja s’estan adaptant per quedar-se”. No obstant això, afirma, “estratègies d’aprenentatge com l’estudi de casos, els tallers... s’han continuat fent a través de les noves eines digitals i continuen capacitant l’alumnat amb aquella especialització professional que tant el motiva a cursar estudis de postgrau”. A més, gràcies als grups reduïts en què es treballa, “s’han pogut analitzar a l’aula experiències professionals gairebé en temps real i això ha contribuït a apoderar i dotar de més confiança encara l'estudiant”.

Esperit i reflexió crítica

Ayats apunta que, a més de les competències pròpies dels ensenyaments de postgrau, a la UVic-UCC també es treballen “les transversals que han de distingir el nostre alumnat i incrementar-ne l'ocupabilitat al mercat laboral actual i futur, sobretot en aquest temps de canvi”. Així, a més de continguts específics inherents a cada programa, al llarg de l’any la universitat ofereix formació complementària amb aquest vessant transversal i que fa èmfasi a actuar amb esperit i reflexió crítica i compromís amb el rigor i la qualitat, així com projectar els valors de l’emprenedoria i la innovació en l’exercici professional; assolir la capacitat d’interactuar en contextos globals i alhora locals; adquirir habilitats per treballar en entorns complexos i multidisciplinaris en coordinació amb equips de treball en xarxa, tant presencials com virtuals; o aprendre i conviure en un context respectuós amb la diversitat.

Recent graduat vs. professional en actiu

Els dos perfils d’alumne que sol aplegar un màster o postgrau són el d’un graduat recent, que busca especialitzar-se en un àmbit o sector empresarial per enfocar millor el seu debut en el mercat laboral, o el del professional ja en actiu que o bé vol reciclar o ampliar el seu bagatge o bé vol canviar totalment el rumb de la seva carrera. Tal com apunta la vicerectora per a projectes de docència de la UPF, Cristina Gelpí, “és possible que una mateixa oferta no s’adreci als dos col·lectius, perquè tenen necessitats diferents i potser no sempre compatibles”, però en el cas que un mateix màster s’adreci als dos col·lectius, assenyala, “es configura tenint en compte justament les necessitats i perfil diferent dels dos col·lectius, i aquest és un aspecte que l’agència de qualitat valora abans de verificar un títol de màster”.

Així, per a un acabat de graduar un màster té valor perquè li permet assolir competències no treballades en un grau. La formació de màster s’orienta a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació a la recerca. En paraules de Gelpí, el màster “també li dona eines per resoldre problemes en entorns nous i poc definits, inclosos contextos professionals multidisciplinaris, i per ser capaç d’assumir la responsabilitat del seu desenvolupament professional i de la seva especialització en un o més d’un camp d’estudi”. Al seu torn, un professional en actiu que vol reciclar o ampliar el seu bagatge probablement ja hagi adquirit l’autonomia suficient per desenvolupar-se en un entorn professional que coneix. No obstant això, apunta Gelpí, un màster “li donarà eines per avaluar i seleccionar la metodologia més precisa dels seus camps d’estudis, així com per formular judicis a partir d’informació incompleta i actualitzar-se en el seu camp”. Amb un màster, conclou, “serà capaç de predir i controlar l’evolució de situacions complexes amb el desenvolupament de metodologies de treball que no coneix prèviament”.