L’especialització com a factor diferencial

Els màsters i els postgraus ofereixen a l’alumnat una formació avançada en el sentit acadèmic i/o professional i en alguns casos inicien en la recerca i obren la porta a un doctorat

Esther Escolán
4 min
Instal·lacions per a classes pràctiques a la Facultat d'Infermeria de la UB

Els estudiants de màster solen classificar-se en dues tipologies. D’una banda hi ha els universitaris acabats de graduar que volen ampliar la seva formació i especialitzar-se en un àmbit i, de l’altra, els professionals en actiu que volen reciclar-se, reinventar-se i fins i tot canviar de sector. Al cursar un màster o un postgrau, l’estudiant també accedeix a una formació de qualitat que el prepara per desenvolupar-se en un context internacional i global com el que haurà d’afrontar, i que el proveeix d’una nova xarxa de contactes que pot ser-li útil bé durant el seu aterratge al mercat laboral o bé durant un canvi de rumb que es plantegi a curt termini.

Sigui com sigui, la de màster és una formació per la qual aposten cada cop un nombre més elevat de persones, tal com explica la Secretaria d’Universitats i Recerca. El curs 2017-18 un total de 19.973 estudiants van graduar-se de màster. Tots ells ho van fer en una de les 600 titulacions de tercer grau que actualment aplega el sistema universitari i que s’engloben en cinc àrees: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura.

Entre 60 i 120 ECTS

Per accedir als estudis de màster cal comptar prèviament amb un títol universitari oficial de l’estat espanyol o expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Educació Superior, on s’emmarca la universitat catalana d’ençà de l’adhesió de l’estat espanyol al Pla de Bolonya, l’any 2007. Cal saber, igualment, que per obtenir el títol de màster caldrà haver fet entre 60 i 120 crèdits ECTS, que equivalen a un període d’entre un i dos anys acadèmics.

La UB ofereix actualment més de 150 màsters universitaris, entre oficials i propis. Tal com destaca el seu vicerector de comunicació, Francisco Esteban, els que registren més demanda “i que també ofereixen més places són aquells que habiliten per a una professió, com és el cas del màster d’advocacia, el de psicologia general sanitària o en formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d’idiomes”.

Feta aquesta prèvia, Esteban també assenyala que a la UB els que també se n’enduen la palma “es corresponen a l’àmbit de les ciències socials -en concret, a economia- i l’àmbit mèdic i biomèdic”. Tot i això, prosegueix el vicerector de comunicació, la universitat compta amb titulacions molt concretes que també registren un alt índex d’èxit. “A tall d’exemple, cal esmentar els estudis de gènere, nutrició, energies renovables o ciència de dades, així com els de literatura, història, educació o física, entre d’altres”, subratlla.

Impacte en l’ocupació

A l’hora de respondre com incideix la realització d’una formació de tercer grau en la consecució d’una feina millor, Esteban cita el Baròmetre d’ocupabilitat i ocupació dels universitaris a Espanya, de l’Observatori d’Ocupabilitat i Ocupació Universitari, que desvela que gairebé un 30% dels enquestats manifesten que tenir un màster els ha ajudat a trobar feina. A gairebé un 16% els ha ajudat tanmateix a millorar les condicions del seu lloc de treball.

“La formació és clau per a qualsevol persona que vol trobar feina o fer un canvi o millorar en la seva carrera professional”, afirma Esteban. I matisa: “En molts casos, una formació de màster o postgrau no suposa un requisit obligatori per accedir a un lloc de treball, però sí que és un element diferenciador en l’ocupabilitat d’un candidat”.

Ho explica el fet que aquesta formació de tercer grau proveeix a qui la cursa de competències i valors que són claus en el món laboral actual i que, al parer d’Esteban, “van des de la capacitat per resoldre problemes a l’adaptabilitat a noves situacions, passant per les capacitats d’aprenentatge autònom, d’assumir responsabilitats i d’anàlisi i compromís ètic”.

CONSELLS PER TRIAR UN MÀSTER O UN POSTGRAU

• Reflexiona sobre quin és el teu objectiu.

• Informa’t bé de l’oferta acadèmica existent, ja sigui al nostre país o en un altre.

• Investiga quin és el prestigi de tenen tant el centre com la titulació en si.

• Coneix els continguts de la titulació i contrasta’ls amb els diferents centres que ofereixen màsters i postgraus similars.

• Informa’t de la metodologia del màster. Millor si és pràctica, amb exercicis de simulació i anàlisis de situacions i casos reals.

• Coneix el professorat que l’impartirà.

• Visita les instal·lacions i els mitjans tècnics del centre.

• Informa’t del nivell d’ocupació de l’alumnat i del nombre d’empreses i institucions amb què col·labora. Millor si el centre compta amb una borsa de treball.

• És important que el centre ofereixi un servei d’informació i orientació acadèmica personalitzat.

• La possibilitat de fer pràctiques en empreses sempre és un plus.

• Informa’t del perfil dels alumnes matriculats, ja que esdevindran la teva nova xarxa de contactes professionals.

• Informa’t també de les relacions del centre amb universitats, entitats i empreses estrangeres, així com de les possibilitats de realitzar part de la formació en un altre país.

** Font: Educaweb

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE GRADUATS DE MÀSTER

Curs 2013-14 = 10.815

Curs 2014-15 = 12.685

Curs 2015-16 = 15.390

Curs 2016-17 = 18.225

Curs 2017-18 = 19.973

**Font: Secretaria d’Universitats i Recerca

RADIOGRAFIA DE L’ESTUDIANT UNIVERSITARI A CATALUNYA

Total universitaris 47.865

Per gènere

41,9% homes

58,1% dones

Per universitat

UB 30,3%

UAB 20,5%

UPF 13,5%

UPC 11,7%

UdG 7,7%

URV 7,1%

UdL 6%

UVic-UCC 3,1%

Per branques

Ciències socials i jurídiques

37,2%

Ciències de la salut

28%

Enginyeria i arquitectura 17,4%

Arts i humanitats

9,7%

Ciències

7,7%

** Font: Secretaria d’Universitats i Recerca (dades del 2017)

stats