Microsites 14/05/2021

Victòria Girona: “Els estudis de màster han crescut un 1,4% tot i la pandèmia”

4 min
Victòria Girona és la directora general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya

¿De quina manera la pandèmia ha condicionat el curs 2020-2021 pel que fa a l’oferta i demanda de màsters i postgraus a casa nostra? ¿La crisi ha provocat un increment en la demanda d’aquests estudis o la no presencialitat a les aules n'ha fet baixar l’interès, sobretot dels estudiants estrangers? En parlem amb Victòria Girona, directora general d'Universitats de la Generalitat.

A partir d’una estimació de les dades de què disposem, podem afirmar que la pandèmia no ha provocat en cap cas una disminució en la demanda d’estudis aquest any. De fet, calculem que aquest curs 2020-2021 podria ser el curs amb més matriculats de tota la història del sistema universitari de Catalunya en conjunt. Això també inclou els estudis de màster, que han experimentat un augment de matriculacions d’un 1,4%. Cal destacar, en aquest aspecte, l’increment de prop d’un 5% en el cas dels màsters universitaris no presencials. En el cas dels estudiants internacionals, estimem que s’ha produït un mínim descens de l’1%.

A què es deuen aquestes dades? En part a la rebaixa del 30% per als estudis de grau i màster fixada pel Govern el juny de l’any passat?

— Les matriculacions s’han incrementat aquest curs en conjunt. Sens dubte, la rebaixa de preus hi ha contribuït de manera decisiva i el Govern té la intenció de continuar mantenint aquesta política de contenció de preus per garantir l’equitat en l’accés a aquesta mena d’estudis.

Com han afrontat les universitats el repte i quines mesures han establert per no perdre matrícules?

— Tot el sistema universitari ha fet un esforç molt important per adaptar-se a una situació d’emergència sanitària que ha implicat haver d’adoptar, en molt poc marge de temps un model híbrid de docència que combina una presencialitat restringida amb classes en línia. El concepte de docència mixta es tradueix, a la pràctica, en la millor combinació possible d'una bona formació presencial i els beneficis d'una formació en línia. D’aquest manera s’ha pogut garantir la continuïtat dels estudis universitaris tot preservant-ne la qualitat.

Iniciàvem aquest curs entenent que aquest model mixt de docència presencial i en línia que vostè explica havia arribat per quedar-se. Com han percebut els estudiants de màster i postgrau aquest model? S’ha continuat garantint el nivell d’aprenentatge i de coneixements dels cursos, tot i la distància? Què ha passat amb les pràctiques?

— S’ha garantit en tot moment la qualitat dels ensenyaments i s’han adaptat les pràctiques, sempre que ha estat possible, a modalitats no presencials o cercant alternatives viables com en el cas de les titulacions professionalitzadores. Tot i la duresa de la situació, els estudiants han demostrat un grau de maduresa i responsabilitat encomiables.

¿Es preveu que el curs vinent es normalitzi la mobilitat dels estudiants que venen a cursar un màster, postgrau o doctorat a casa nostra i dels que volen marxar a l’estranger a fer-ne?

— En aquests moments l’evolució de la pandèmia convida a l’esperança. Als graus hem pogut tornar a una presencialitat del 30% i volem incrementar-la per a aquest final de curs a un 50%. S’ha demostrat que les universitats són segures i pensem que, a mesura que la vacunació vagi avançant a tots els països, la mobilitat a poc a poc s'hauria de reprendre. Però això sempre ho determinaran en cada moment les autoritats sanitàries, que són les competents per prendre aquesta mena de decisions.

Segons dades de l’informe d’AQU Catalunya del 2020 vinculat a la inserció laboral dels titulats i titulades en un màster, el 78% del talent estranger format a Catalunya es queda a casa nostra, una xifra que augmenta. Com valora la dada? Per contra, què passa amb el talent català que es forma a l’estranger?

— Aquesta dada només es pot llegir de manera positiva: els màsters no només ens serveixen per formar millor el talent català, sinó també per atraure’n de l‘estranger perquè finalment acabin treballant a Catalunya. Tenir grups de recerca i màsters capdavanters al món és essencial per al desenvolupament del país. Pel que fa als estudiants de màster que acaben treballant a l’estranger, estem parlant d’un 1,9% segons les dades d’AQU, bàsicament a Europa (75%). En la majoria dels casos es millora, clarament, la qualitat de la inserció laboral. Sobretot en els àmbits d’humanitats i enginyeries. No disposem ara mateix de la informació respecte a quants d’aquests acaben tornant a Catalunya.

La mateixa agència per la qualitat apunta que la inserció laboral dels màsters podria caure entre 5 i 10 punts arran de la pandèmia, del 92% al 85% aproximadament. Com ho valora?

— L’informe d’AQU indica que la inserció dels titulats de màster anava en augment fins just abans de la pandèmia, arribant a un màxim històric del 92%. Ara bé, certament en els sis primers mesos de pandèmia la inserció va baixar un 3%, o sigui que ara podríem ser al voltant del 85%, com comenteu. És una dada preocupant, tot i que el que més preocupa és l’afectació als joves sense formació. En l’anterior crisi del 2009, l'AQU també va mostrar com el descens de l’ocupació estava clarament relacionat amb el nivell de formació. Així, mentre els universitaris havien baixat 10 punts, entre els que no tenien formació era de prop de 25. En la situació actual, segurament es detectarà el mateix. Com més formació, més probabilitat d’estar ocupat, i en temps de crisi encara més.

Quins canvis o novetats veurem el curs vinent respecte a aquests estudis? I quins reptes de futur creu que caldrà afrontar en un escenari postpandèmic?

— El gran repte de futur que es preveu, des d’aquesta Secretaria d’Universitats i Recerca, és construir un futur basat en la societat del coneixement. Per a l’assoliment d’aquest objectiu es va formalitzar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), mitjançant el qual s’interpel·la el sistema universitari a desenvolupar estratègies i accions que promoguin la col·laboració entre el sistema d’educació superior i el sistema empresarial. En aquest marc, cal treballar per procurar prou flexibilitat de les estructures docents dels estudis, per potenciar la competitivitat internacional del nostre sistema universitari i per millorar-ne l’ocupabilitat, mitjançant l’increment de les sinergies entre els àmbits acadèmics i professionals, en el quals l’estudiantat es pugui desenvolupar simultàniament.

stats