Una formació cada cop més assequible

Històricament, la formació de màster no ha estat barata. És cert que en els darrers anys ha experimentat una rebaixa a nivell general, passant d’un preu mitjà per crèdit de 28,64 euros l’any 2014 a 22,48 euros l’any 2020 en el cas dels oficials i habilitants, i de 44,80 euros a 33,99 en el cas dels propis en el mateix període. Però es tracta d’una gran inversió que l’alumnat ha de fer de la manera més meditada possible. Una inversió de futur, com apunten els experts, que a Catalunya encara s’ha abaratit una mica més arran d’una primera rebaixa del 30% dels preus dels màsters públics ja aplicada el curs 2020-21, que ara es complementa amb una de nova, del 40%, que el Govern va aprovar el passat mes de juny.

Aquest nou descompte equipara els màsters oficials als estudis de grau i ha afavorit que Catalunya passi de ser la tercera comunitat amb els màsters més cars a ser la sisena més barata, amb un preu per crèdit de 27,67 euros. Tot i així, per a Victòria Girona, directora general d’Universitats, “cal seguir treballant per millorar l’equitat de l’educació superior a Catalunya i assegurar millors oportunitats a tot el jovent reduint no només els obstacles econòmics, sinó també les barreres socials o culturals existents i que es poden detectar abans de l’arribada a les portes de la universitat”.

Tarifació social

Girona matisa igualment que les dades existents “no porten a concloure que la formació universitària sigui una formació elitista al nostre país”. I prossegueix: “Ben al contrari, Catalunya no té un únic preu universitari, sinó que l’estudiant paga en funció de la renda i el patrimoni familiar i, per tant, al nostre país hi ha un gruix d’universitaris que paguen menys que si estudiessin a la resta de l’Estat”.

Per a Girona, cal tenir present “que el nombre d’estudiants de màster no s’ha reduït i el dels provinents de la resta de l’Estat tampoc”, així com que “el sistema universitari català és de qualitat i la despesa que significa la matrícula en un màster es considera una inversió per part de qui rep aquesta formació”. La titular d’Universitats apunta, a més, que en el cas dels màsters que habiliten per a l’exercici d’una professió regulada –i que ara costaran també un 4% menys per crèdit– “s’aplicava (i s’aplica) la tarifació social, és a dir, el pagament per renda”.

I els màsters propis?

Quan li han preguntat també què passarà en el mitjà termini amb els màsters propis, majoritaris en diverses facultats del nostre país i dels quals no s’ha especificat res en el nou decret de preus dels graus i màsters, Girona aclareix que “aquestes titulacions són ofertes per les universitats en el marc de la seva autonomia però no formen part de les titulacions oficials que requereixen autorització del Govern per a la seva programació i impartició, basada en el compliment de criteris establerts pel que fa a contingut, professorat i espais, ni el Govern els finança ni n'estableix els preus”.