Formació de qualitat per als entorns VICA

El nombre tant de màsters i postgraus que ofereixen les universitats catalanes com de persones titulades en aquests estudis no deixa de créixer any rere any. Si el curs 2019-20, segons la secretaria de Recerca i Universitats, a Catalunya s’impartien un total de 624 màsters, dos cursos després la xifra ascendia a 645. El creixement també és molt significatiu quant a nombre de titulats, ja que, mentre el curs 2018-19 van graduar-se 19.749 persones, un any després ho feien 21.524 persones.

Tal com recull, d’altra banda, l’informe d’AQU Catalunya La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes, elaborat amb dades relatives a titulats de màster els cursos 2014-15 i 2015-16 i publicat el 2020, els màsters ubicats en l’àmbit de Ciències Socials representen més de la meitat de les titulacions. L’informe també revela com hi ha una important proporció de dones (56%) entre les persones titulades de màster en gairebé tots els àmbits, llevat del d’Enginyeries.

Formació avançada i especialitzada

A la UB, l’oferta d’estudis de postgrau, continuació natural dels de grau, arrenca amb els màsters oficials, que, per a Pilar Delgado, la seva vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat, “ofereixen una formació avançada i especialitzada –tant des del punt de vista acadèmic com professional– i, a més, inicien en les tasques de recerca”. La formació segueix, diu, “amb els programes de doctorat, el graó més alt dels estudis universitaris”. En paraules de Delgado, aquest catàleg dona com a fruit “solucions formatives als nous reptes que tenim actualment derivats dels canvis tecnològics, culturals, polítics, socials, sanitaris i mediambientals, entre ells l’e-commerce, la sostenibilitat, societats inclusives i segures, desigualtats socials, big data i blockchain”.

La vicerectora afegeix, a més, que la formació de màster i postgrau “és innovadora, àmplia i pluridisciplinària”, la qual cosa prepara tant els acabats de graduar com els professionals en actiu “per a un món VICA [volàtil, incert, complex i ambigu] com el que vivim, que altera les regles del joc i les coordenades mentals i laborals i en el qual es fa palès el paper cada cop més important de la digitalització”.

Alt component professionalitzador

“Les competències transversals associades al nivell de màster tenen un alt component professionalitzador i d’aplicació a la recerca, així com un nivell de complexitat superior a les que s’assignen al de grau”, apunta Delgado. Per materialitzar la fita, les universitats catalanes compten amb el document sobre competències Descriptors de Dublín, aprovat el 2004 en el marc de les reunions per desenvolupar l’Espai Europeu d’Educació Superior, iniciat a la declaració de Bolonya l’any 1999. Un full de ruta que posa sobre la taula “com en el nivell de màster l’alumnat ha d’haver assolit la capacitat de ser original en el desenvolupament i l’aplicació de coneixements en un context professional o de recerca”. A parer de la vicerectora, el requisit “implica, per exemple, ser capaços d’aplicar coneixements o de resoldre problemes en contextos nous o poc coneguts relacionats amb la seva àrea d’estudi; ser capaços d’integrar coneixements i formular judicis a partir d’informació –no sempre completa– que inclogui reflexions sobre responsabilitat social i ètica; saber comunicar coneixements, conclusions i les raons que les sustenten a públic especialitzat i no especialitzat, etcètera”.

Durant la formació de màster també s’entrena l'estudiant “per desenvolupar l’empatia, l’autocontrol, la intel·ligència emocional, l’empatia i l’autoconeixement, claus per gestionar persones, liderar o simplement relacionar-se”, assenyala Delgado. Es tracta de competències a les quals també cal sumar “la d’aprendre de forma àgil, contínua i per a tota la vida, a la qual els experts també es refereixen com a long-life learning o learnability”. Un plus cada cop més ben valorat per les organitzacions, sobretot en un context com l’actual, en el qual “els professionals que no deixen d’aprendre, de tenir curiositat i de voler créixer per no quedar-se enrere són més necessaris que mai”. I és que, conclou Delgado, “en aquest nou món les organitzacions s’estan adonant de la importància de comptar amb alumnes i professionals que no només tinguin un títol universitari, sinó unes competències com la capacitat d’adaptació a un entorn canviant, la proactivitat i la creativitat, que aporten valor afegit a l'organització, i això requereix un aprenentatge constant”.