Microsites  /  Màsters i postgraus 06/05/2022

L'oferta de màsters vinculats a la sostenibilitat i la salut planetària segueix brotant amb força

El curs 2022/2023 confirma la tendència a l'alça de les formacions verdes, que aborden disciplines com l'urbanisme, la gastronomia o la salut humana des del respecte del medi ambient, la responsabilitat social i el compromís amb el planeta

5 min
Estudiants de la UIC Barcelona School of Architecture

De la gestió i el tractament de residus a les energies renovables; de l'agricultura i ramaderia ecològica a l'educació ambiental; dels serveis ambientals per al món empresarial a la gestió d'espais naturals. Des de fa anys, l'economia verda viu un dels seus millors moments. A finals de 2019, just abans de l'esclat de la pandèmia, ja donava feina a més de 400.000 persones a Espanya a temps complet, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Un any més tard, i malgrat els efectes del covid-19, l'indicador no es va replegar. De fet, va enfilar-se un 0,4%, fins als 438.000 llocs de treball. "La pandèmia ha servit per posar sobre la taula més arguments per accelerar el desplegament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible", assegura Núria Casamitjana, coordinadora de l'aliança d'universitats europees CHARM-EU a la Universitat de Barcelona. El covid-19 ha servit per despertar consciències i fer accelerar l'economia verda.

Per un cantó, el 77% dels espanyols esperen que les empreses siguin responsables des del punt de vista mediambiental, segons un estudi recent de Seur. Per l'altre, el 47% dels inversors reconeixen que inverteixen en productes sostenibles, un indicador que, tal com recull la Cambra Franco-espanyola, s'ha incrementat cinc punts entre 2019 i l'any passat. Tot plegat ha generat unes sensacions optimistes al sector, que la Comissió Europea ha traduït en xifres: l'organisme calcula que, durant aquesta dècada, es crearan fins a 18 milions de nous llocs de treball en l'economia verda, 52.000 dels quals seran a Espanya.

La sostenibilitat, més present a les aules

A les universitats catalanes ja fa anys que s'hi nota l'augment de l'oferta formativa de temes vinculats a la sostenibilitat i la salut planetària. "Des de la dècada dels 80, la responsabilitat social i la sostenibilitat han anat agafant cada cop més rellevància –contextualitza August Corrons, director del Màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)–. La nova legislació, iniciatives com l'Agenda 2030, la pressió social i l'interès dels fons d'inversió han consolidat la tendència i han provocat que calgui formar professionals especialitzats en aquests temes", resumeix l'expert. El màster que dirigeix Corrons ja fa anys que s'ofereix, però de mica en mica han anat naixent noves opcions que aborden disciplines ben diverses passades pel sedàs de la sostenibilitat.

Alumnes del Màster en Disseny Urbà per a Ciutats Saludables de la UIC Barcelona School of Architecture

Aquest és el cas, per exemple, del Màster en Disseny Urbà per a Ciutats Saludables de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). "Després de dècades en les quals el model de ciutat productiva era la reina de l'urbanisme, les ciutats autosuficients i les mirades ecologistes han arribat a les aules per quedar-s'hi i per créixer-hi", explica Marta Benages, codirectora del màster. Per ella, cada cop hi ha més consciència ambiental entre els professionals de l'arquitectura. "Iniciatives com la de Friday's for Future, encapçalades per Greta Thunberg, poden haver fet que cada cop hi hagi més alumnes del grau interessats en aquest tipus de visió", assegura.

Més enllà d'això, la pandèmia també ha tingut un efecte catalitzador en la vinculació entre l'urbanisme i la salut pública. La disminució de la pol·lució, de la contaminació acústica o dels desplaçaments durant l'època dura del confinament va fer descobrir a la ciutadania una nova visió del seu entorn. "L'indret on vivim té més impacte sobre la nostra salut que la nostra genètica –assegura contundent Benages–. Amb una planificació i disseny urbà adient podem, per exemple, reduir la contaminació de l'aire", concreta. El programa, que enguany s'oferirà per segona vegada, va dirigit especialment a arquitectes, planificadors i dissenyadors urbans. "És imprescindible que qualsevol tècnic responsable de planificació i disseny urbà conegui quins són els determinants ambientals, socials, culturals i econòmics que afecten la salut i benestar de la ciutadania", defensa Benages.

L'alimentació i la gastronomia sostenibles

Aquest curs 2022/2023 també s'oferiran màsters que aborden l'àmbit gastronòmic i alimentari des del punt de vista de la salut i la sostenibilitat. És el cas del Màster en Gastronomia Sostenible del CETT-UB, el centre universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona. "Actualment, hi ha un augment del compromís de les empreses turístiques amb la sostenibilitat –explica Emma Pla, coordinadora del màster–. Un dels valors cada cop més determinants per als consumidors a l'hora d'escollir un restaurant, un hotel o una destinació és el seu compromís amb el planeta", apunta. En aquest sentit, el màster ofereix dues especialitats: una més dirigida als professionals de la cuina i una altra més enfocada a la gestió de projectes gastronòmics sostenibles. "Tenim alumnes formats en gastronomia, però també d'altres disciplines com l'economia, el turisme o l'enginyeria –explica–. De fet, pot ser un bon complement per a estudiants formats en nutrició, tècnics d'aliments, especialistes en ciències ambientals o graduats en administració i direcció d'empreses", concreta.

Un altre cas és el del Màster universitari en Alimentació i Sostenibilitat de la Universitat de Vic - Catalunya Central (UVic-CC). "L'alimentació té un gran impacte sobre la salut del nostre planeta –adverteix d'entrada Míriam Torres, coordinadora del màster–. Incrementa les emissions de diòxid de carboni i contribueix a l'acidificació dels oceans, a la desforestació i a l'escassetat d'aigua de consum, tot de conseqüències que poden afectar la salut de les persones", explica. Per ella, abordar l'alimentació des d'un punt de vista sostenible és essencial. "Hem d'estar preparats per fer front a quatre reptes principals: el creixement poblacional, la malnutrició, els hàbits alimentaris canviants i les crisis ambientals i globals", assegura. El màster busca formar professionals amb una "alta comprensió dels sistemes alimentaris per tal que contribueixin al desenvolupament d'estratègies alimentàries i nutricionals saludables i sostenibles amb visió global, poblacional i individual, com a eina preventiva per mantenir la salut humana i la del planeta", conclou.

Imatge d'un dels tallers que es fan a la UIC Barcelona School of Architecture.

Formació per fer front als reptes globals

Des d'un punt de vista més interdisciplinari, la Universitat de Barcelona (UB) ofereix el Màster de Reptes Globals per a la Sostenibilitat. Ho fa dins de l'aliança d'universitats europees CHARM EU, que uneix el centre universitari català amb les universitats de Montpeller, d'Utrecht, d'ELTE –a Budapest– i el Trinity College de Dublín. "Les solucions als reptes globals de desenvolupament sostenible només són possibles amb abordatges inter i transdisciplinaris, així com coordinant actuacions conjuntes en l'àmbit internacional", explica Núria Casamitjana, coordinadora del màster a la UB.

En la primera edició del màster, la temàtica s'ha centrat en tres temes clau en el desenvolupament sostenible: salut i vida, alimentació i aigua. Tot, tractat a través d'elements com la sostenibilitat, la transdisciplinarietat i la innovació, que són essencials a l'hora de buscar solucions als reptes globals. El màster es dirigeix especialment a totes les persones professionals de diverses disciplines que vulguin reciclar-se per poder treballar per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030. "Si volem que les nostres universitats continuïn sent capdavanteres i competitives mundialment i donin resposta als reptes globals que tenim com a ciutadans, és molt important que sorgeixin nous programes educatius que hi busquin solució", rebla.

La crisi energètica i climàtica dispara la demanda de professionals de l'hidrogen

L'auge de les formacions vinculades a la sostenibilitat i la salut planetària també ha fet néixer noves titulacions d'àmbits molt concrets, com el Màster en Tecnologies de l'Hidrogen, promogut per Petronor-Repsol i dissenyat per sis centres de recerca i cinc universitats, entre les quals hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili.

Durant les darreres dècades, l'hidrogen s'ha convertit en un dels vectors energètics amb un potencial més gran a l'hora de reduir la dependència de combustibles fòssils i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. "Segons les previsions de les diverses agències energètiques, els projectes destinats a desenvolupar l'hidrogen verd com a font neta d'energia sumaran una inversió a escala mundial de més de 250.000 milions d'euros des d'ara fins a l'any 2030", concreta Lluís Soler, coordinador de la UPC del màster.

Amb aquest panorama, s'ha despertat una gran necessitat de professionals competents en aquestes tecnologies. "Ja és un requeriment de les principals empreses del sector energètic espanyol i català –exposa–. De fet, els governs consideren Catalunya i Espanya en general com a zones clau en la investigació i la producció d'hidrogen verd a curt termini", concreta.  

stats