La mobilitat, una aposta a l’alça

Tres de cada 10 nous màsters programats per al curs vinent s’impartiran 100% en anglès, signe inequívoc de la projecció internacional del nostre sistema universitari

Les universitats catalanes tenen un gran prestigi arreu del món. Encapçalen sovint els rànquings tant nacionals com internacionals i esdevenen les més ben valorades del sud d’Europa. El juny passat el QS World University Ranking 2019 les alabava novament i situava la Universitat de Barcelona (UB) i l’Autònoma de Barcelona (UAB) entre les 200 millors del món. En concret, la UB, de la qual ressaltava la seva reputació acadèmica i l’índex d’ocupació dels graduats, ocupava el 166è lloc de la classificació, mentre que la UAB, que ocupava el 193è, feia mèrits per la seva reputació acadèmica.

Entorn innovador, emprenedor i accessible

Amb aquestes referències no és gens estrany que cada cop més estudiants estrangers apostin per dur a terme part dels seus estudis de tercer cicle a casa nostra. Segons l’Idescat, el curs 2017-18 hi havia més d’11.300 alumnes estrangers cursant algun grau, postgrau o màster a les universitats catalanes. De les últimes estadístiques que recull la secretaria d’Universitats i Recerca, que daten del curs anterior, quan estudiaven al nostre sistema universitari 12.095 estrangers, quasi un 61% eren dones i un 36,6% estudiaven a la UAB, seguida, força lluny, de la UB, que n’aplegava un 16,8%. Un 40,3% cursaven una titulació en l’àmbit de les Ciències Socials i Jurídiques, seguit del de les Arts i Humanitats i Enginyeries i Arquitectura, que en reunien respectivament un 30,8% i un 15,8%. El 88,2% triaven la pública i procedien sobretot de la resta d’Europa (47,6%) i d’Amèrica (43,6%).

A l’hora de dir el que fa especialment atractives les universitats catalanes, el vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Màrius Martínez, cita, sobretot, “la qualitat de la formació, tangible a través dels rànquings; l’oferta formativa i els seus trets (elevada oferta en anglès, 'summer schools', qualitat dels equipaments científico-tècnics...); la internacionalització; l’entorn innovador, emprenedor, accessible i segur, i la marca Barcelona i les oportunitats culturals de l’entorn”.

Interactuar a l’aula

El curs 2017-18, a l’Autònoma hi havia 1.383 estudiants estrangers de grau, 1.158 de màster i 1.651 de doctorat. Les nacionalitats més representades eren la xinesa, les sud-americanes (Colòmbia, Xile, Perú, Mèxic i Equador) i les europees, sobretot italians i francesos. La presència d’estrangers es feia palesa especialment als màsters de les àrees d’Economia i Empresa, Filosofia i Lletres, Enginyeries, Dret i Traducció i Interpretació, sobretot en aquells que s’impartien íntegrament en anglès o en col·laboració amb universitats estrangeres.

Aquesta progressiva internacionalització implica, per a la UAB, haver de desenvolupar programes de suport per incrementar i millorar la docència en anglès; l’increment de la internacionalització de titulacions i la implementació de propostes internacionals (dobles graus, doctorats internacionals, cotuteles de tesis) o la millora dels serveis de suport al professorat, alumnat i personal d’administració i serveis que arriben, entre altres coses.

“També implica -afegeix Martínez- coordinar-se amb altres vicerectorats i unitats per a la seva atenció i dinamització comunitària, la millora de la comunicació i la documentació en format trilingüe i la participació en xarxes, congressos i fires de promoció i 'recruitment' internacionals”. A canvi, alumnes catalans i estrangers interactuen a l’aula, un aspecte que per a Martínez “és en si mateix un valor afegit des de múltiples perspectives”. I afegeix: “És un element clau del que s’anomena 'internacionalització a casa', ja que suposa una exposició i interacció amb sensibilitats, mirades i trajectòries diferents; complementa la pròpia visió de la formació que s’està rebent a través de la reacció i interacció al context internacional, i permet desenvolupar competències comunicatives i interculturals, així com conèixer i acostar-se a altres realitats culturals, polítiques i geogràfiques”.

UNIVERSITARIS CATALANS PEL MÓN

La presència d’alumnes estrangers a les universitats catalanes també afavoreix, segons Màrius Martínez, “una motivació per als alumnes locals a l’hora de plantejar-se projectes de mobilitat acadèmica en altres països”, una possibilitat per la qual també aposta cada cop un gruix més gran d’estudiants. Tal com recull la secretaria d’Universitats i Recerca, el curs 2016-17 hi havia 7.540 universitaris catalans estudiant a l’estranger, una dada força superior als 6.394 que ho feien el curs anterior. El 59,2% dels que ho feien el curs passat eren dones; procedien sobretot de la Politècnica (18,8%), la UB (18,3%), la UAB (17,4%) i la Pompeu Fabra (11,3%) i pertanyien a les àrees ciències socials i jurídiques (41,5%), enginyeria i arquitectura (22,2%) i ciències de la salut (17,5%)..

Més continguts de