Microsites  /  Màsters i postgraus 06/05/2022

Els reptes educatius que hauran d'entomar els nous docents que s'estrenin a les aules

Animar l'alumnat a actualitzar-se constantment, caminar cap a un aprenentatge personalitzat i aconseguir gestionar la diversitat a l'aula en un entorn cada cop més híbrid són tres dels reptes dels nous professionals de l'educació

4 min
Una professora i una estudiant en pràctiques d'un màster d'Educació

El 25 de març Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, es felicitava per l'acord que havia assolit aquell mateix dia la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Els seus membres havien aprovat incorporar la modalitat virtual en la programació del màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MUFP) per al curs 2023-2024 mitjançant la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "El nostre sistema educatiu ha de tenir professors que facin el màster de secundària a Catalunya –explicava als mitjans–. No ens podem permetre, si volem defensar la llengua catalana i el nostre sistema pedagògic, que els estudiants d’aquí cursin el màster fora de Catalunya", es justificava.

L'objectiu de la maniobra era que la modalitat virtual permetés augmentar l’oferta en unes 1.000 places en aquelles especialitats amb més dèficit de professorat, com ara les de Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana, Anglès i Matemàtiques i, de passada, donar resposta a la forta demanda experimentada els últims anys i que va fer que el curs 2021-2022 tan sols s'hagués pogut cobrir un 41% de les places sol·licitades.

Durant els últims anys els MUFP –que ofereixen diverses universitats catalanes– han anat experimentant un creixement constant del nombre de places ofertes, especialment a partir del 2019, tal com reflecteix l'informe d'avaluació transversal d'aquest tipus de màster elaborat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). D'altra banda, tan sols uns dies després de l'anunci de Geis, més de 4.500 estudiants feien la prova d'aptitud personal (PAP) per poder accedir als graus en educació infantil i en educació primària. L'alumnat que surti tant dels MUFP com d'aquests graus i arribi a les aules ho farà en un món que avança a gran velocitat i després d'una pandèmia que ha marcat el funcionament del sistema educatiu. Tanmateix, els reptes, segons els experts, no han canviat tant.

Imatge d'una classe de 4t d'ESO

Els reptes, semblants als de sempre

"La pandèmia ha emfatitzat necessitats que no eren noves", explica Miquel Selga, professor col·laborador del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC i coautor del llibre Inclusió digital a l’aula. Segons l'expert, el principal repte amb el qual es toparan els nous docents serà el mateix de sempre: personalitzar l'aprenentatge. "Això no vol dir individualitzar-lo, sinó saber facilitar entorns d'aprenentatge on tothom tingui oportunitats de créixer personalment gestionant el seu propi esforç i progrés", apunta. En aquest sentit, Selga assegura que l'àmbit competencial prioritari per a l'alumnat ha de ser el personal i social. "Els esforços del professorat s'han d'orientar cap a desenvolupar-los la competència d'aprendre a aprendre", explica.

Més enllà d'això, el professorat novell haurà de fer front a altres reptes. "Caldrà que prepari l'alumnat per poder i saber-se reinventar contínuament al llarg de la seva vida –apunta–. Avui dia es desconeixen moltes de les professions que desenvoluparan posteriorment les persones que ompliran les seves aules i la gran majoria d'elles no tindran una única feina durant la seva vida laboral", assegura. Per tant, Selga conclou que el principal repte és educar els alumnes per ser aprenents actius durant tota la vida. "Han de ser experts en aprendre", sintetitza.

En darrer lloc, els nous professionals de l'educació hauran de saber gestionar la inclusió i la diversitat a l'aula. "Cal que els nous docents tinguin en compte que la diversitat és una realitat en absolutament totes les classes, i que la responsabilitat que tot l’alumnat tingui accés a les situacions d’aprenentatge és seva", explica Anna Carballo, coordinadora de la menció d'atenció a la diversitat a les titulacions de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Per això, Carballo reivindica que els estudis d'educació infantil i primària, però també els MUFP, expliquin com abordar aquesta necessitat al seu alumnat. "Si el nou professorat no ha rebut una bona formació inicial sobre atenció a la diversitat, molt probablement se’ls farà difícil adaptar la seva pràctica docent a les diferents necessitats educatives que es trobaran, sobretot si tenim en compte que la gran majoria hauran viscut una trajectòria escolar en la qual tradicionalment no s’han atès aquestes necessitats", afegeix Carballo.

Els esculls del sistema educatiu

Sovint, però, poder gestionar bé la diversitat a l'aula es fa complicat. Per a Carballo, hi ha un motiu principal. "Tradicionalment, l’escola i l’àmbit educatiu han apostat clarament per la uniformitat curricular, pretenent de manera sistemàtica i intencionada que tots els infants i adolescents aprenguessin el mateix i en el mateix moment –contextualitza–. Aquesta pràctica és, i ha sigut sempre, la més còmoda i pràctica per al col·lectiu docent i és l’alumnat el que s’hi ha d’adaptar, des de les seves diversitats", recorda. Per trencar amb això, l'experta reclama més recursos i formació. "Les limitacions que troba la persona docent per fer la seva pràctica educativa més diversa i inclusiva depenen, d’una banda, de disposar de més recursos, tant econòmics com humans, i, de l’altra, de la seva formació sobre atenció a la diversitat", rebla.

Una estudiant en una de les biblioteques de l'Autònoma

Per la seva banda, Miquel Selga explica que hi ha marge per concretar el currículum dissenyant situacions d'aprenentatge prou obertes i flexibles per promoure l'aprenentatge de tot l'alumnat a l'aula. "Hi ha tantes diversitats com alumnes", assegura. El covid-19 tampoc ha ajudat a posar les coses fàcils als docents. "La via telemàtica fa més difícil la personalització de l’aprenentatge, donat que és un entorn que dificulta que mestres i docents puguin conèixer en profunditat el seu alumnat i, per tant, les seves necessitats educatives –apunta Carballo–. A més, la majoria de mestres i docents no disposen d’una formació especialitzada que permeti el disseny d’eines, metodologies i sistemes d’avaluació diversos i adaptats a les necessitats educatives", rebla.

Si bé entre les competències específiques que adquireixen l'alumnat dels MUFP ja es fa referència a l'adaptació a la diversitat, l'experta apunta que hauria de ser una de les parts principals dels continguts i aprenentatges procedimentals inclosos en els plans docents. "L'atenció a la diversitat mai és sobrera ni excessiva", conclou. 

stats