Microsites 14/05/2021

Com s’han adaptat les universitats catalanes al context covid?

Amb la pandèmia, les universitats van haver d’accelerar els processos de digitalització: en depenia la viabilitat de graus, màsters i postgraus

3 min
Imatge d'una classe presencial a la UVic durant la pandèmia

El primer confinament per la pandèmia, el març del 2020, va sacsejar un gran nombre de sectors. L’educatiu va ser un dels que més ràpidament va haver d’adaptar-se a la formació en línia per salvar un tercer trimestre del tot inèdit. Escoles, instituts, centres de FP i per descomptat universitats van haver d’accelerar els processos de digitalització, per immediatesa però també per plantejar un curs 2020-21 que no eliminava restriccions, limitacions i incerteses. L’escenari ha posat a prova la infraestructura tecnològica de les universitats i les competències digitals de docents i alumnat, i ha servit de prova de foc per testejar una metodologia semipresencial que podria ser permanent. Així ho manifestava recentment el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños: “Les fórmules digitals són recursos que ben emprats enriqueixen la docència”. Baños afegia que “el camí cap a un ensenyament híbrid ja no té retorn”.

Tot i així, l’adjunt al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica per a la Formació Contínua de la UVic Josep Ayats apunta que els recursos digitals "no han estat eines exclusivament desenvolupades a partir de la pandèmia”. La UVic-UCC, afirma, “ja treballava en la implantació d’eines virtuals per combinar-les amb la presencialitat molt abans”. El que sí que és cert és que “la impossibilitat de fer classes presencials gairebé d’un dia per l’altre va fer aflorar algunes de les noves eines, com la videoconferència sincrònica a les aules virtuals (Moodle), que permet una interacció entre professor i estudiant molt semblant a la d’una classe presencial”.

Capacitat de resposta

L’experiència d’aquest curs i l’anterior demostra, en paraules de la vicerectora d’Estudis i Innovació de la UAB, María Valdés, “que la comunitat universitària ha tingut una capacitat de resposta espectacular”. La qualitat de la docència, continua, “no s’ha vist afectada per les circumstàncies i hem seguit oferint una formació de primera”. Per a Valdés, s’ha sabut treure “el màxim profit de la formació a través de mitjans en línia com ara la plataforma Teams, agilitzant la comunicació entre docents i estudiants, aprofitant la possibilitat de fer webinars o gravar continguts, innovant en les formes d'avaluació, etcètera". Valdés matisa no obstant que “la UAB és una universitat presencial i no deixarem de reivindicar el valor insubstituïble de la docència en l’espai compartit del campus, amb el contacte directe entre professorat i alumnat i la interacció i intercanvi de coneixements i experiències amb companys d’altres carreres i disciplines acadèmiques”.

Previsions curs 2020-21
  • + 2% matriculacions de graus
  • + 1,4% matriculacions de màster
  • + 5% matriculacions a màsters a distància
  • -1% estudiants internacionals als estudis de màster Font: Sistema d’informació universitari Uneix

En el cas de la UPF, al marge d’hibridar la metodologia d’algunes titulacions de màster, aquesta capacitat de resposta s’ha traduït, tal com subratlla Cristina Gelpí, “en sessions de seguiment per videoconferència dels alumnes preinscrits a través dels coordinadors de màster; la intensificació del servei d’atenció de l’Oficina de Postgrau i Doctorat; l’organització de sessions informatives en línia a través de la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals; la flexibilització dels terminis de pagament de les reserves de plaça o la facilitació de proves a distància dels requisits de coneixements lingüístics per cursar els màsters”, mesures que es mantindran de cara al curs 2021-22.

Més adaptacions

En el cas de la URV, els esforços de cara al curs vinent se centren en l’adaptació de 15 titulacions de màster a la modalitat en línia o semipresencial. Tres que fins ara s’oferien en modalitat presencial i virtual passaran a impartir-se només en línia. Són els màsters en Investigació en Ciències de la Infermeria i en Dret de l’Empresa i la Contractació, i l’interuniversitari en Dret de l'Administració Pública. Per al vicerector de Programació Acadèmica, Docència i Professorat de la URV, Domènec Puig, “la flexibilitat s‘ha demostrat necessària en aquells estudis amb forta demanda internacional o en altres on el públic potencial té dificultats per atendre regularment sessions presencials a jornada completa degut a la necessitat de compaginar la vida laboral amb els estudis”. Les noves modalitats, afegeix Puig, permetran millorar “les competències dels estudiants en aspectes transversals com són la capacitat de resoldre problemes de forma autònoma i fer una gestió i un ús eficient de la informació”.

La pionera, amb 25 anys formant a distància

Fa 25 anys, la UOC ja va néixer impartint tota la docència en línia i la vocació de ser la primera universitat sense distàncies. Amb una metodologia àmpliament consolidada, el seu vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés, afirma que l’únic que va preocupar-los al març del 2020 va ser que es produís “una sobreocupació dels espais virtuals que posés en risc la capacitat del campus per suportar un gran volum d’alumnes treballant alhora”. Majoritàriament no va ser així, tot i que s’han aplicat canvis. El segon semestre del curs passat ja va dur la virtualització de 30.000 proves finals i la defensa pública i síncrona de 600 treballs finals de màster. I enguany s’hi ha sumat “un nou sistema més flexible per al lliurament d’activitats d’avaluació continua per als estudiants afectats laboralment o sanitàriament pel covid-19”. Sigalés destaca també com “en el cas de les pràctiques presencials, obligatòries en àmbits com l’educació i la salut, ha calgut habilitar fórmules de teletreball o bé espais virtuals de pràctiques”. 

stats