CAIXABANK INFORMA

A la meitat dels espanyols no els preocupa envellir

A Espanya hi ha una actitud positiva cap a l'envelliment: a partir dels 35 ens sentim 10 anys més joves. Són dades del Baròmetre VidaCaixa 'Què significa fer-se gran?'

A la meitat dels espanyols no els preocupa fer-se grans. Exactament, a un 44%. I per diversos motius. Un 60%, per exemple, ho assumeixen com una cosa natural i consideren que envellir és llei de vida. Un 21% troben coses positives al pas del temps: és senyal de vida, d'experiència, de maduresa. El 22% asseguren que no els importa complir anys perquè es troben bé, joves i amb salut.

Aquestes dades es desprenen del baròmetre Què significa fer-se gran?, elaborat per VidaCaixa i que analitza les percepcions dels espanyols en relació a les persones grans i a l'envelliment, i tenint en compte també la generació a la qual pertanyen, un vector molt útil per analitzar l'evolució en la percepció de fer-se gran. L'estudi s'emmarca dins del projecte Seguir creciendo, un treball amb el qual l'asseguradora desmenteix els tòpics vinculats a l'edat i a les diferents generacions, donant veu a cadascuna d'elles amb el periodista Iñaki Gabilondo (generació del baby boom), la psicòloga Patricia Ramírez (generació X) i l'escriptor i booktuber Javier Ruescas (mil·lennial).

Una qüestió d'actitud

A Espanya hi ha una actitud positiva cap a l'envelliment. El 88% de les persones creuen que cada persona envelleix a la seva manera i el 61% creuen que ser una “persona gran” és una actitud i que, per tant, és més una qüestió de caràcter que d'edat. El 82% opinen que els anys no impedeixen mantenir les ganes d'aprendre coses noves i, a més, el 81% consideren que aporten saviesa.

Els canvis físics sí que ens preocupen. El 65% afirmen que els continuarà important el seu físic independentment de l'edat i a la majoria li molestaria que li diguessin “vell” (60%). A més dels signes estètics de l'edat, es considera que complir anys pot influir en la ideologia (61%) i en el caràcter, encara que principalment per millorar. El 50% opinen que el seu caràcter serà igual o millor a mesura que passin els anys i el 39% creuen que serà "més difícil".

L'experta en sociologia Belén Barreiro atribueix aquesta importància de la imatge a la “societat aparador” on vivim: “Participem en una societat en xarxa, permanentment connectada, en la qual la imatge és molt important. A això hi han contribuït xarxes socials com Instagram, on les persones fan màrqueting d’elles mateixes. No és casualitat que les persones que estan en xarxes socials siguin precisament les que més es cuiden, més atenció presten al que mengen o a com vesteixen”. Davant d'això, la xarxa té un efecte multiplicador: “El fet que estiguem connectats contribueix a preocupar-se per estar bé i això també ens farà viure més i millor”, afegeix.

És curiós d'observar com s'afronta un factor com la salut. Els menys preocupats per envellir poc o molt donen per descomptat que tindran salut, almenys prou per estar amb la família (53%) o dedicar-se a les pròpies aficions (51%). En canvi, la salut és el principal motiu per als que sí que es preocupen per envellir. Del 54% d'espanyols que es mostren preocupats per envellir, el 39% atribueixen la seva preocupació a la possible deterioració física i mental que pot donar-se en l'edat més adulta i el 36% als problemes de salut.

10 anys més joves per dins

Encara que complim anys, ens sentim joves. L'informe constata les diferències entre l'edat biològica i l'edat percebuda dels espanyols, és a dir, l'edat que senten que tenen realment. A partir dels 35, la meitat senten que tenen 10 anys menys. A mesura que passa el temps, aquesta tendència és cada vegada més clara i només un 11% dels que tenen entre 65 i 70 anys senten l'edat que tenen realment.

Tal com apunta Belén Barreiro, l'actitud és clau: “És molt important no perdre les ganes d'aprendre. És a dir, continuar creixent i desenvolupant-nos com a persones al llarg dels anys en lloc d'envellir. En això, les noves tecnologies exerceixen un paper essencial. Les persones més avançades tecnològicament sempre són les més curioses i inquietes”.

Percepció vs. realitat per generacions

Com és cada generació i com la veuen les altres?

Mil·lennials (18 a 35 anys)

  • Són la generació més preocupada per envellir i la que té una percepció més negativa d'aquesta etapa vital.
  • Estar connectats amb la família i els amics a través de grups de WhatsApp és l'activitat amb què més s'identifiquen (76%).
  • Als ulls dels altres, són la generació més activa. Tot i que la percepció general és que es dediquen als estudis, el 61% treballen.

Generació X (36 a 55 anys)

  • És el grup de persones al qual més els molestaria que els diguessin “vells” (66%).
  • El 84% valoren la saviesa que aporten els anys.
  • Es dediquen a la família, a la feina i a fer esport, però no creuen tenir un paper social tan rellevant com els concedeixen la resta de generacions.

Baby boomers (56 a 80 anys)

  • És la generació menys preocupada per fer-se gran.
  • Es dediquen principalment a la família i practiquen esport, però la tecnologia està molt més present en el seu dia a dia del que pensen els altres.
  • Encara que no se'ls percep així, el 63% cuiden la seva imatge i són el grup que més destaquen que el seu aspecte els continuarà important a qualsevol edat.

Estereotips

El 71% dels espanyols creuen que existeixen prejudicis sobre les persones grans, especialment en relació a la seva mobilitat (46%) i salut (44%). El 31% creuen que els prejudicis estan vinculats al paper que exerceixen els sèniors en la societat o a creure que són persones que es passen el dia a casa (25%). Malgrat tot, creuen que la situació canviarà. El 62% pensen que les persones grans tindran més influència política i social en el futur, en línia amb el pes poblacional que tindran.

En paraules de Belén Barreiro: “Cada vegada vivim més anys, motiu pel qual la convivència entre diverses generacions alhora en l'entorn familiar i en l'entorn laboral serà progressivament més important. Aquesta situació requerirà més empatia intergeneracional. La bona notícia és que cap generació veu els més grans com una càrrega”.

Els reptes d'una generació

Els principals reptes socials als quals s'enfronten avui dia les persones grans se centren principalment en el seu benestar. El 79% dels espanyols destaquen la importància de mantenir una bona salut, el 76% apunten al problema de fer front a la solitud i el 71% creuen que ha de mantenir-se actiu. A més, el 63% destaquen el fet d'haver d'ajudar fills i nets alhora i per al 52% és un repte mantenir-se al dia dels avanços tecnològics. Aquest repte és especialment important per a les dones (57%, pel 47% dels homes).

Qui encara no ha arribat a aquesta etapa, creu que per a ell l'escenari canviarà. El percentatge de persones que opinen que la soledat serà un handicap baixa del 76% al 49%. Ajudar fills i nets alhora serà un repte molt menys incipient del que ho és avui (baixa del 63% al 43%) i mantenir-se al dia dels avanços tecnològics serà un problema per al 37% de la població, en lloc del 52% actual.

A nivell econòmic, la quantia de la pensió és la principal preocupació avui i de cara al futur. Al 72% li preocupa que sigui suficient perquè les persones grans puguin viure avui dia. El 63% creuen que aquesta qüestió els continuarà preocupant en el futur. El mateix passa amb la pèrdua del poder adquisitiu: els preocupa al 70% avui mentre que el 62% també creuen que els preocuparà el dia de demà. El que menys preocupa és deixar una herència o patrimoni (23% avui i en el futur). Els homes es mostren menys preocupats que les dones en aquests aspectes. Que la pensió pública sigui suficient per viure preocupa al 75% de les dones i al 68% dels homes. Així mateix, disposar d'estalvi complementari preocupa al 56% de dones però al 47% dels homes.

Per edats, els mil·lennials són la generació més sensibilitzada amb els reptes econòmics. Donen més importància que la resta a situacions com mantenir la família durant més anys (43%) o retardar l'edat de jubilació per poder estalviar més (37%). Així mateix, quan ells siguin grans creuen que les seves principals preocupacions seran assegurar que l'estalvi sigui suficient per cobrir la seva esperança de vida (54%), retardar la jubilació per estalviar més (38%), fer front a l'increment del preu de l'habitatge (36%) i mantenir la família més anys (33%).

La generació X, en canvi, creu que el repte econòmic més important al qual s'enfronten les persones gran actualment és l’increment econòmic de la vida (73%). La necessitat de continuar treballant durant més anys els preocupa i creuen que és un repte avui (45%) com ho serà per a ells quan siguin grans (40%). A nivell social, són el grup que més destaca la soledat com a repte generacional (79%).

Aquesta clara preocupació pels assumptes econòmics entre les dues generacions que encara no s'han fet grans deriva de la elevada esperança de vida que fa necessària una planificació econòmica més gran per mantenir la qualitat de vida durant la jubilació. En paraules de Belén Barreiro: “Els més joves formen una generació amb molt de sentit del valor de les coses, la qual cosa implica que no són impulsius en la despesa, sinó previsors. La generació X porta una vida activa, plena, a la qual no vol renunciar al fer-se gran: per això necessiten planificar”.

Dades de l’estudi
L'estudi es basa en la realització d'un total de 1.643 entrevistes representatives de l'univers per sexe, edat, regió, hàbitat i índex socioeconòmic. El marge d'error és de +/- 2,47% i el de la base de 100 +/- 10,00% sota el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50%) i per a un interval de confiança del 95,5%